SANT JOAN DE MONTDARN
Sant Joan de Montdarn és una església romànica del terme municipal de Viver i Serrateix, consagrada l'any 922. Sembla que fins a l'any 1017 hi va haver una petita comunitat monàstica, i de llavors ençà és només parròquia.
De l'església original en queda ben poc: l'absis, amb arcs i franges llombardes, és típic del romànic del segle XI. La nau va ser allargada al segle XIV, i la coberta sobrealçada al segle XVI, el retaule és barroc, i encara es van fer altres modificacions al segle XVIII.
S'anomena, també, Sant Joan de Cor-de-roure, perquè aquest és el nom de la masia que es troba al davant. La rectoria està adossada a la pròpia església.
El 899 ja s'esmenta l'existència d'una cel • la en aquest lloc, possiblement un eremitori. El 922 es va consagrar una nova església gràcies a la intervenció de Sant Joan de les Abadesses, amb Emma, filla del comte Guifré el Pilós, en la seva direcció. La comunitat de canonges de Montdarn havia de dependre d'aquell monestir del Ripollès. Quan en 1017 Sant Joan de les Abadesses es converteix en una canònica masculina, probablement la comunitat de Sant Joan de Montdarn es va traslladar i el lloc va quedar com a parròquia rural. L’església, refeta als s. XVII-XVIII, conserva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps (s. IX-X). Al s. XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn (o de Sant Martí de Balaguer). Molt pròxim, hi ha l'amagatall del Roc de Sant Joan.