El pantà de Foix

PET/FTF per rodamongava

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
THE EARTH CACHE El pantà de Foix
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Història

El Foix és el riu del Penedès. Té un curs de poc més de 40 quilometres. Neix a la serralada de la Llacuna i s’obre a la mar a Cubelles. És un riu de cabal poc abundant, però amb un dels règims més irregulars i torrencials de Catalunya.

A principis de 1901 el vilanoví Pelegrí Ballester contemplava una riuada des de cal Xoriguera -masia situada una mica més avall del lloc que actualment ocupa el pantà-, quan pensà que seria fàcil aprofitar l’aigua construint un embassament.

El mes d’abril un parell d’enginyers, costejats pel vilanoví, començaren a inspeccionar la zona i fer la primera valoració tècnica del projecte. El mes d’octubre, amb l’alcalde de Vilanova, van exposar la idea al Ministerio de Obras Públicas. Es creà la comissió gestora del pantà que presidi el diputat del districte Joan Ferrer.

L’agost de 1902 van encarregar a l’enginyer Gorria l’estudi. El 12 de febrer de 1903 va presentar el seu projecte d’embassament amb un pressupost de 1.457.334 pessetes. La comissió calculà que bastarien 100 pessetes per jornal de terra regable per poder costejar tota l’obra. Malgrat les gestions dels diputats Bertran i Musitu i Francesc Macià, les dificultats de finançament públic frenaren el començament dels treballs fins l’any 1910. Els treballs de la pressa s’allargaren durant divuit anys en lloc dels vuit anys previstos. Les fonamentacions hagueren de fer-se més costoses; a la vora dreta del riu, on s’havia d’estrebar la presa, hi havia una extensa falla. La presa projectada era petita i antieconòmica, va caldre apujar-la més.

Una gran avinguda del riu, el mes de setembre de 1913 –que a Cubelles s’emporta el pont del ferrocarril- descobrí una esquerda a la pedra calcaria i malmeté les obres. A finals de 1913 el dèficit ja era de 370.000 pessetes. Es realitzaren nous projectes i noves aportacions de capitals fins que l’any 1928 s’acaba de construir la pressa de 32 metres d’altura. La construcció dels dos canals s’inicia el 1924. El de la dreta es ramifica en dos: l’un va a Cubelles i l’altre a Cunit. El de l’esquerra cap a Vilanova. D’aquest en deriven dues sèquies vers Sant Pere de Ribes. Es feren 50 quilometres de sèquies municipals, que no foren enllestides fins l’any 1943. L’Estat s’apropia del pantà el desembre de 1935 i, a partir d’aquell moment, el va construir pel seu compte. El cost final de l’obra fou de 6.893.525 pessetes.

L’embassament està mal projectat i té moltes fuites per les pedres calcaries. El riu aporta 430 litres per segon de mitjana i el pantà perd uns 325 litres per segon. El pantà no ha deixat de tenir utilitat agrícola, va servir durant els anys centrals del segle XX per abastir aigua a Vilanova i a Sitges, i malgrat que els anys seixanta s’hi projectaren urbanitzacions que malmeteren l’entorn, avui és un espai natural protegit.

Geografia Física

El territori del Parc del Foix forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf. Geogràficament s'ubica a la part final de la depressió prelitoral catalana: una plana allargada en direcció NE-SO. Es pot considerar que es tracta d'un perllongament d'aquest massís, amb unes particularitats, però, notables. Això vol dir que l'aspecte del paisatge que ens ofereix és el de la pedra calcària blanc-grisosa i trencada.

Des del punt de vista dels materials, la conca de l'embassament del riu Foix allotja materials geològics dels períodes quaternari, miocè i cretàcic inferior. Així, mentre la zona situada al sud de l'embassament és ocupada per les fàcies calcàries del Cretacic (les quals estan molt fracturades, ja que són dissoltes amb relativa facilitat per les aigües de pluja o les aigües fluvials més o menys carregades d'àcid carbònic), la zona més tancada i per damunt de la capçalera de l'embassament són deposicions de materials miocènics formats per conlgomerats de cantells calcaris amb ciment també calcari i de molasses, uns gresos de ciment margós que contenen abundants restes de fòssils marins. Aquest seria el cas de l'esperó de Castellet. Cap el N i NO augmenten les bandes de margues sorrenques.

Com a àrea muntanyosa, a un nivell més ampli, s'engloba dins la Serralada litoral catalana, formada per cadascuna de les tres unitats típiques que conformen l'espai costaner català: Serralada prelitoral, depressió del Penedès i Serralada litoral. En el límit sud del parc, l'element paisatgístic és el riu Foix que neix a la Serralada prelitoral catalana i circula pels suaus vessants del Penedès fins a topar amb els contraforts del massís del Garraf, per on s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles.

L'extensió de la conca del Foix és d'uns 312 km2 i el seu eix principal, el riu Foix, té 48,7 km de longitud. És un riu típicament mediterrani i, per tant, presenta un règim torrencial, és a dir, no transporta aigua regularment tot l'any. En general té un cabal exigu que s'incrementa amb les pluges amb uns màxims a la primavera i la tardor. Tot i així, la capacitat de la conca és prou important com per poder aportar cabals en moments puntuals de 1.000 litres/segon, tot i que el cabal mitjà se situa entre els 270 i els 350 litres/segon.

El tipus de geologia calcària fa que la circulació d'aigua subterrània sigui força important. Aquesta circulació fa que l'embassament, per exemple, recarregui una bona part dels aqüífers de l'àrea de Cubelles. Malauradament, a banda de les deus del naixement també hi ha els abocaments d'aigües residuals tot i la prèvia depuració que reben en determinades zones.

L'earth catxè

Aquest earth catxè consta de 5 preguntes i ja que nosaltres no som pas erudits en matèria geològica, són totes preguntes ben senzilles que si llegiu bé el listing d'aquest catxè i amb alguna cerca simple a Internet les podreu contestar sense cap tipus de problemes. Envieu les respostes a els5.magnifics@yahoo.es, us respondrem el més aviat possible.

Pregunta 1

Aneu al waypoint 1. Des d'allà podeu observar un gran roquissar, que és testimoni directe del sobreeiximent de l'embassament, en la següent imatge està remarcat en un requadre vermell :

1. A. Calcària
2. B. Granítica
3. C. Conglomerat

Pregunta 2

L'escala de Mohs de duresa de materials es basa en la capacitat d'una mostra natural de matèria per ratllar-ne una altra. Les mostres de material usades per Mohs són totes minerals, és a dir, substàncies pures que es troben a la natura. Les roques estan formades per un o més minerals. Com que en el moment de dissenyar l'escala el material més dur conegut era el diamant, aquest mineral es troba a dalt de tot d'aquesta.

La duresa d'un material es mesura en l'escala buscant el material més dur que el material en qüestió pot ratllar, i/o el material més tou que pot ratllar el material en qüestió. Per exemple, si un material és ratllat per l'apatita(duresa de Mohs 5) però no per la fluorita(duresa de Mohs 4), la seva duresa en l'escala de Mohs seria d'entre 4 i 5.

Pregunta 3

1. A. Un avenc
2. B. Dolines
3. C. Una extensa falla

Pregunta 4

Si tenim en compte que el Foix està sotmés a un règim torrencial, típic mediterrani.

Pregunta 5

Ara anem al waypoint 2 i de les dues columnes que donen la benvinguda a l'embassament i ens conviden a fer-hi un passeig per damunt de la seva pressa, ens hem de fixar en la de la dreta, mireu la imatge de sota...

Opcional

Com es demana en molts earth catxès, ens agradaria que ens deixéssiu una fotografia vostra amb el GPS o mòbil, o si no us va això de penjar fotos vostres a Internet, només del vostre GPS a prop de les coordenades de l'earth catxè.