Les Llobateres
Un aiguamoll a la conca mitjana del riu Tordera
Història i llegenda
Diu la llegenda que el desembre de 1082, els comtes Berenguer Ramon i Ramon Berenguer II, el Cap d’Estopes (mot que li ve donat pel color panotxa i per l’espessor dels seus cabells), van anar a caçar a un bosc frondós entre les viles de Sant Celoni i Hostalric amb el seu seguici de nobles. Berenguer Ramon, amagat per l’espessor dels arbres, apunyalà i matà a traïció al Cap d’Estopes i va fer desaparèixer el cadàver del seu germà després d’arrossegar-lo fins al gorg Negre de la Tordera i llençar- lo al fons de les aigües fosques.
Quan la comitiva s’adonà de la desaparició del Cap d’Estopes, el començaren a buscar amb neguit, però no el trobaven. Finalment van veure l’astor del comte al cim d’una perxa, assenyalant el lloc del fratricidi. L’astor els portà, de volada en volada, fins al gorg on hi havia el cadàver. Aquest gorg, ara desaparegut, estava situat a la zona de les Llobateres.
El Cap d’Estopes va ser enterrat a la catedral de Girona, on uns fets miraculosos posaren de manifest que havia estat assassinat pel seu germà.
La formació de l’estany
L’any 1998 en uns camps de conreu del paratge de les Llobatereses es va iniciar l’extracció de sorres i graves per a la construcció. L’excavació va permetre l’aflorament d’una làmina d’aigua permanent procedent de l’aqüífer, que es va decidir deixar a la vista tot creant una zona d’aiguamoll i la cessió dels terrenys a titularitat pública.
Amb la modificació de la morfologia del terreny s’han creat tres illes dins l’estany, s’han construït platges submergides i talussos perimetrals amb pendents suaus i revegetats.
Per tal de reduir les pertorbacions de soroll del trànsit i de la freqüentació en les immediacions de la bassa, al seu voltant, s’ha construït una mota de terra vegetal com a sistema d’ocultació. Els treballs de restauració han suposat altres actuacions com el subsolat del terreny afectat pel moviment de la maquinària, l’estesa de terra vegetal, l’adequació del camí de servei i d’aparcaments, la sembra d’espècies herbàcies i la plantació d’arbres i arbusts autòctons, la col·locació de tanques de fusta, la construcció d’un punt d’observació de fauna i la instal·lació de plafons informatius sobre l’espai natural.
La restauració es va iniciar al mateix temps que es portava a terme l’explotació de la gravera, de manera que la zona va començar a tenir funcions d’aiguamoll de manera immediata. Així, s’observa la presència d’espècies característiques d’aquests espais naturals ja al 1998, per exemple amb una gran colònia d’abellerols durant l’estiu, que fan els nius en els talussos. El 1999 es veuen fotges, cabussets, ànecs collverd, corriols petits, martinets, granotes, gripaus, etc.
Les Llobateres es va inaugurar al públic el maig de 2007, i els treballs finals d’adequació hidràulica van acabar a finals del 2008.
Funcionalitat i avantatges
La creació de l’espai natural de les Llobateres ha permès:
- Recuperar una nova llacuna d’infiltració i recàrrega de l’aqüífer i una zona de laminació d’avingudes.
- Potenciar la diversitat vegetal, faunística i paisatgística del curs mitjà de la Tordera, especialment aquella lligada als ambients humits.
- Millorar la funció de corredor biològic del riu Tordera creant un punt d’atracció i expansió de diferents espècies d’animals i vegetals pròpies de les zones humides.
- Potenciar l’ús de la zona com a espai dedicat a la recerca, a la conservació de la biodiversitat, a l’ús social i a l’educació ambiental.
- Ampliar el nombre de zones humides en l’àmbit de la plana al·luvial del curs mitjà de la Tordera, en una zona on antigament aquests espais eren molt més nombrosos i ocupaven una àrea molt més extensa.
El paisatge i la fauna
La vegetació de ribera de les Llobateres està constituïda per formacions arbòries de salzes, gatells, freixes, oms i verns. També hi ha comunitats helòfites com el bogar i el canyissar. La presència d’una zona humida d’aquestes dimensions permet que molts ocells aquàtics, com l’ànec de collverd, el bernat pescaire, la fotja o la polla d’aigua, entre d’altres, trobin hàbitats favorables per alimentar-se i reproduir-s’hi. Entre ells podem trobar-hi el blauet, espècie considerada vulnerable com a conseqüència de la destrucció d’espais lligats a masses d’aigua. A l’espai de les Llobateres s’ha volgut potenciar la seva presència i la d’altres ocells de ribera com l’abellerol o l’oreneta de ribera amb la creació de talussos a prop de l’aigua on poden nidificar-hi.
Una zona humida d’aquestes característiques és significativa per a nombrosos amfibis, rèptils i petits invertebrats aquàtics que hi troben refugi, i com a abeurador per alguns mamífers.
Per arribar-hi hi ha tres possibilitats:
- La primera és apropar-s’hi des de la pista paral·lela a l’autopista, que es pot prendre des de Sant Celoni i també des de la Batllòria; aquesta mateixa pista es pot prendre des d’Hostalric i anar tirant amunt.
- La segona possibilitat és anar per la carretera comarcal C-35 i a l’alçada del punt quilomètric 65, just davant del polígon industrial, surt una pista que travessa el riu i que ens porta a les Llobateres. (Actualment aquest cami no és possible ja que el pont que dona accés a les Llobateres està caigut a causa d'unes riuades).
- La tercera possibilitat (segons vegetació) és entrar per la zona de descans del km 100 de l’AP-7 si es circula en direcció Barcelona.
EL CATXÉ
WP1: A les coordenades donades us trobareu a l’interior de l’observatori. Heu de respondre a diverses qüestions:
- Quants cartells d’animals hi ha a l’observatori? Resposta A
- Quants ocells d’aiguamolls hi ha al cartell? Resposta B
- Quants invertebrats hi ha al cartell? Resposta C
- Quants ocells d’hàbitats limítrofs hi ha al cartell? Resposta D
- Quants amfibis i rèptils hi ha al cartell? Resposta E
Per trobar el WP2 haureu de resoldre totes les incògnites:
N41º 4[(B/3)-C].(D-C)(E/A)[(A+C+D)/2]
E002º 3(D/A).(D-A)[(C+D)/2][B-(A+D+E)]
WP2: Aquí trobeu un cartell informatiu de les Llobateres i una senyal vertical indicativa. Heu de respondre a les següents qüestions:
- Quants metres hi ha fins el punt d’observació de les Llobateres segons la senyal vertical? Resposta F
- Quantes líneas d’onades hi ha en totes les icones permeses i prohibides del cartell? Resposta G
Coordenades Finals:
N41º 4[E-(G/A)].[((A+B+C)*G)+F]
E002º 3(G/A).[((A+B+C+G)+F)*A]