Sant Vicenç, patró de Concabella, on s’hi celebra cada any l’aplec el dia 22 de gener.
L’ermita de Sant Vicenç de Concabella, es troba situada al costat de la carretera de la Ribera, a prop de la rotonda de la carretera de Tàrrega - Guissona.
Per l’estructura exterior deduïm que és una esglesiola ‘trentina’ , la recuperació d’uns Goigs expressament dedicats a llaor de sant Vicenç de Concabella, datats al segle XVIII, vindrien a confirmar aquesta hipòtesi.
Expliquen a Concabella que un temps després de la seva construcció, aquesta ermita fou gairebé abandonada i refugi de vagabunds i transeünts, donada la seva privilegiada situació. L’esvelt campanar és l’únic element que identifica l’edifici com un temple religiós.
Es conserven del lloc relats i històries molt contradictores:
En clau religiosa, s’explica que els veïns de Gra, població propera, veneraven una imatge de la Mare de Déu de la Salut, en una ermita anomenada de Tauladells, prop de la contrada de Sant Vicenç. Un dia misteriosament van trobar a faltar la imatge de la Mare de Déu i malgrat fer-ne una recerca intensa pel terme de Gra no es trobava enlloc, finalment la van descobrir dins l’ermita de Concabella. Pensant que era fruit d’una broma, la van tornar al seu lloc original i al poc temps una altra vegada la Verge Maria apareixia sobre l’altar de la capella abandonada de Concabella. I així en vàries ocasions. En comprovar que allò era voluntat de la Verge, que volia romandre en aquella ermita, es va decidir solemnement celebrar-hi culte i; s’acordà mantenir la dedicació a sant Vicenç, però a la vegada també s’hi feia lloc preeminent a la Verge de la Salut. Les imatges ha estat espoliades moltes vegades, però sempre han estat reemplaçades pels fidels.
Un testimoni ben diferent es recull en el llibre ‘Memòries d'un vicari general de la Seu d'Urgell, delegat permanent per a Andorra’, de Gregori Creus i Setó, Prevere, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. S’esmenta la Capella de Sant Vicenç com un dels equipaments del Camp número 4, i justament en aquest indret s’explica un fet esfereïdor; en ocasió de la fuga d’un pres comú, els guàrdies van demanar qui l’havia vist durant la jornada, i sortiren tres presoners, amb l’ únic argument que no havien denunciat la seva fuga, els van afusellar allà mateix.
NOTA: No hay boligrafo ni lápiz para el logbook. Cuida la naturaleza