L'element escultòric de la plaça és l'estàtua de la República Espanyola, una Marianne a l'estil de la República Francesa, que guia al poble cap a la llibertat amb un barret frigi i una branca de llorer a la mà. L'oescultura és obra de Josep Viladomat, de l'any 1934. Durant La Segona República (la tercera a Catalunya) es va pensar en repescar un monument en homenatge a Pi i Margall que estava previst fer des de la dècada dels anys 10 però que no es va poder erigir a causa de desavinences entre republicans i catalanistes i més tard a causa de la dictadura de Primo de Rivera. Com deia, durant la Segona República es va rescatar de l'oblit aquest projecte.
Inicialment el monument es va pensar per a l'encreuament de Passeig de Gràcia amb Diagonal, l'anomenat Cinc d'Oros per la forma que li donaven uns fanals col·locats en la mateixa posició que en el naip. L'estàtua es va integrar en aquest conjunt on ja hi havia el "Llapis" un obelisc creat per Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca i el medalló de Pi i Margall de Joan Pie. Amb l'arribada del franquisme l'estàtua i el medalló es van retirar i van ser subtituïdes per una estàtua al·legòrica de la victòria i una àliga franquista. La nova escultura era obra de Federico (no Frederic) Marés i, curiosament, era una obra que va competir per ser col·locada en el lloc abans de posar-hi la de Viladomat.
Els dos elements retirats, medalló i escultura, van anar a parar a uns magatzems municipals durant dècades i sorprenentment no van ser destruïts. Fins que va arribar la democràcia i el llavors ajuntament va decidir rescatar el conjunt després de descobrir-lo per casualitat a dins dels magatzems municipals de carrer Wellington. En principi no teníen un espai pensat per alçar de nou el monument i tot plegat va anar donant voltes per la ciutat. L'estàtua va estar molts anys a la plaça Sóller, al barri de Porta, Nou Barris. Quan el mental que hi ha a prop va ser buidat de malalts i reconvertit una part d'ell en biblioteca, l'escultura s'hi va instal·lar al davant i així va estar fins que es va urbanitzar la plaça Llucmajor. Es va col·locar integrant-la amb una obra escultòrica de ferro d' Albert Viaplana i Helio Miñon així com també el medalló de Pi i Margall.
Des de feia alguns anys, el veïnat demanava que els jardins al costat de la gran rotonda s'anomenessin Jardins de la República cosa que van aconseguir no fa pas massa anys i després de moltes reclamacions. Tot i aixo, el nom encara no apareix al nomenclàtor oficial de la ciutat de Barcelona.
Aquí teniu un vídeo que relata la història de l'estàtua:
https://www.youtube.com/watch?v=NaDreCZQkfU&list=UUy8BNV6O5becTj6kTJZ-8eA