Els mercats de Barcelona
Barcelona és una de les poques ciutats del món que pot presumir d'una xarxa de mercats distribuïts de tal manera que tots els barris tenen un mercat aprop.
La sèrie també té els ulls posats en el passat, ja que els edificis que els allotgen són un reflex de la història de la ciutat i els seus ciutadans.
Està estructurada per 39 catxés tradicionals, que us portaran pels mercats de la ciutat i 1 catxé enigma que podreu resoldre a partir de les pistes que trobareu als logs dels catxés.
mmbb #23 – Mercat d'Horta
Poques persones ho saben, però el primer mercat d'Horta es feia en el carrer Major d'Horta (avui carrer Horta). Eren parades que es muntaven i desmuntaven el mateix dia de mercat, concretament on hi havia l'antiga font prop de l'escorxador del carrer Horta (mitjans del segle XIX).
En 1895 es va decidir que en la plaça del Progrés (avui Plaça Eivissa), s'ubicaria el mercat del poble. En 1896 s'hi van construir les 28 barraques del mercat d'abastos i el nom de la plaça es va canviar batejant-la amb el nom de Plaça del Mercat .
Amb l'agregació del poble d'Horta a la ciutat de Barcelona (1907) i l'arribada del tramvia elèctric en 1901 a la ja nova barriada, s'hi van establir molts estiuejants que volien fer salut prop de les seves muntanyes i el cens d'habitants no va deixar de créixer amb els anys.
Ja en 1931, hi ha constància que els veïns d'Horta desitjaven que es construís un nou mercat donat que la seva ubicació a la plaça Eivissa s’havia tornat perillosa per la seva proximitat a les vies del tramvia i les múltiples línies d'autobús que fixaven la fi del seu trajecte en la pròpia plaça.
També es feia evident que aquelles poques parades de queviures que en un temps havien assortit a la minsa població del poble a finals del segle XIX i principis del XX, en 1931 no satisfeien les necessitats de l’actual població.
Davant de tot plegat, les autoritats s'estaven plantejant deixar lliure l'espai de la plaça i que els seus carrers tan sols acollissin l'arribada dels tramvies i autobusos, amb el que s'aconseguiria un millor servei de transport i l'embelliment de la plaça, un millora llargament reivindicada pels habitants de la contrada i barriades dels voltants.
Els Veïns i propietaris de la Plaça Bacardí, en assabentar-se de la possibilitat que les autoritats municipals traslladessin el mercat a altres terrenys del poble, es van donar pressa en obrir una instància, acompanyada d'una raonada exposició i un bon número de signatures, en la que manifestaven que l'Ajuntament no tenia cap necessitat de comprar nous terrenys ja que la plaça Bacardí era molt adequada per a construir el nou mercat, sense haver de comprar ni un sol pam de terreny.
Però amb gran sorpresa per a tots ells, van informar-se per la premsa que l'Ajuntament ja havia escollit un terreny pel nou emplaçament , situat en un lloc poc poblat, amb desnivells i lluny del centre com era el carrer Tajo , terrenys de Villa Rosell, amb un cost de 113.389,91 pessetes el terreny i 35.983,74 pessetes per a les parades.
Segons els sol.licitants, resultava més rentable, econòmic i pràctic que el mercat s'ubiqués en la Plaça Bacardí, zona urbanitzada, amb clavegueram i més habitants, donat que horta creixia més a la dreta que a l'esquerra on havia poques cases i els carrers no n'estaven d'urbanitzats.
No se sap com va continuar la història, ni per quina raó el trasllat no es va efectuar fins 1951, però es molt possible que influís el fet que eren temps especialment convulsos i que poc desprès esclatés la Guerra Civil, que ho va esguerrar tot.
El solar propietat de l'Ajuntament de Barcelona on es va construir el nou Mercat d'Horta, havia estat propietat de Can Bransí. Era un edifici obert als quatre vents, amb la façana principal que donava al carrer Tajo. L'obra va ser dirigida per l'arquitecte Ramon Térmens Mauri.
La superfície edificada fou de 1496 m2 i tenia un semi-soterrani que tenia 596 m2. Les parades es van destinar: 16 a la venda de peix, 44 a la venda de verdura, 4 tendes de queviures, 4 cansaladeries, i 47 parades de venda de carn, gallines, pollastres i ous, etc.
En el semi-soterrani es van instal·lar les càmeres frigorífiques, un transformador, serveis sanitaris i d'altres dependències auxiliars.
La inauguració del nou mercat es produí el 25 de gener de 1951 , va beneir l'espai del nou mercat el rector d'Horta, Mn. Pere Simó i hi van assistir moltes autoritats. A la fi de celebrar l'avinentesa, el Governador Civil va organitzar un repartiment de lots als pobres de la barriada, consistent en una bossa de queviures, donatiu que van sufragar els venedors del mercat que s'inaugurava.
NOTA:
Aquest caché és un reload del caché original GC2PB8M, de gungan, de la sèrie "Els Mercats de Barcelona".
Degut a que el seu propietari ja no està actiu, no he volgut deixar passar l'oportunitat de recuperar aquest caché tornant-lo a col·locar.
Moltes gràcies i bona cerca!
ignachu