En la seva joventut Josep Maria Sert va estar vinculat al Cercle Artístic de Sant Lluc on va conèixer al bisbe de Vic (Dr. Torres i Bages). En Joan i Josep Llimona, Dionis Baixeres, Antoni Gaudí… varen ser membres d’aquesta institució.
El 1899 es va instal·lar a París on va rebre l'encàrrec de decorar la catedral de Vic.
El 1908 va conèixer a la russa Misia Godebska, la musa dels artistes de París de l'època. Ella seria la seva durant prop de 20 anys i també la promotora incondicional de la seva pintura.
El 1926 va començar la decoració de les parets de la Catedral de Vic, tasca que li va ocupar tres anys. Poc després, a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la Catedral va ser incendiada i les pintures destruïdes per complet. Les va refer tres vegades (1900-1907, 1927-1929 i 1941-1945). Va morir al mateix any que va acabar les seves pintures. Va ser la seva obra més important i la última.
Dalí es troba en Josep Maria Sert a Lisboa, ciutat que es va convertir en el seu exili durant la Guerra Espanyola.
Amb les seves pintures va decorar el palau de Justícia de Barcelona (1908), el palau del Marquès d'Alella també a la Ciutat Comptal (1910), l'hotel de Polignac de París (1911), la Kent House de Londres (1913), El Palau de Sir Saxton Noble de Northfolk (1916), el palau Maricel de Sitges (1916-1917), el palau dels Barons de Rotschild de Laversine (1917-1919), el de Sir Phillip Sassoon al Park Lane, el de MJ Cosden a Florida (1924), l'hotel de Wendel de París (1925), La residència Moore a Long Islan de Nova York (1926), el Saló de les Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona (1929), el palau Pereda de Buenos Aires (1932), el Museu de Sant Telmo de Sant Sebastià (1932), la residència del príncep Mdivani -el seu cunyat- de Venècia (1935), el Palau de les Nacions de Ginebra (1936), el Rockefeller Center de Nova York (1933, 1937 i 1940) , etc. La decoració del menjador de l'Hotel Waldorf Astoria de Nova York (1930-1931).
El 1932, la comissió responsable de la decoració del recinte del Centre Rockefeller va proposar el projecte dels murals a quatre artistes: l'anglès F. Brangwyn, el mexicà D. Rivera i els espanyols JM Sert i P. Picasso qui sembla es negà a presentar un esborrany i va quedar eliminat.
De murals en diferents catedrals en va pintar prop de 7000 m2.
La fama de Sert va superar fins i tot a la de Picasso en aquells anys. Va ser un artista mundà, amic de luxes i festes. Va cobrar grans quantitats de diners per les seves obres però se’ls va gastar amb una gran facilitat… Tot el que va guanyar s’ho va gastar en viatges, tallers, mobles, tapissos, robes, llibres i objectes d’art de tota classe... Sert mai va tenir fortuna en metàl·lic ... I encara que pogués semblar lo contrari, el diner va ser una de les coses que menys li preocupaven en la seva vida.
L'obra de Sert va deixar d'estar de moda en els ambients socials i intel·lectuals immediatament després de la seva mort. La seva influència en l'art posterior a 1945 va ser nul·la.
Sert va regalar a l'Ajuntament de Palamós i amb motiu del seu comiat de Mas Juny el quadre "La República dels Pescadors". S’explica com a detall, que en aquesta tela, va pintar originàriament la bandera republicana al costat de la catalana, i més tard, després de la guerra, algú o el mateix pintor, va tapar el color morat amb el vermell de l'espanyola. La pintura la va fer amb reïna i pols d'or i se’l pot veure presidint la sala de sessions a la Casa de la Vila de Palamós. Dalí li va fer de model a 2 personatges d’aquest quadre, el de la barretina i el del costat dintre de la barca.