----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
THE CACHE Masia l'Almirall de la Font
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Les masies. Patrimoni Cultural de Catalunya
Sobre la masia L'Almirall de la Font
El catxé
Les masies. Patrimoni Cultural de Catalunya
El mas, o masia, era una explotació agrícola, formada per les terres i la casa on vivia la família que les conreava i que va néixer entre els segles XI i XII. El 1348, la pesta negra i les guerres de Joan II van deixar Catalunya pràcticament sense població. Molts masos van quedar abandonats i enrunats (els masos rònecs). Els pagesos que van sobreviure van aconseguir no pagar pràcticament res al senyor, van poder incorporar a les explotacions els masos que havien quedat buits i van ampliar les terres. Aquest és el mas que ha perdurat fins avui, amb més terres que els medievals i, per tant, amb més capacitat econòmica.
Val a dir que els masos són característics de la Catalunya Vella i se’n troben fins al Solsonès i el Penedès. Al Pirineu i la Catalunya del Nord, són poc abundants, tot i que en alguns indrets apareixen topònims que fan al·lusió a masos, com és el cas de Mas de Barberans o la Masó.
L’extensió d’un mas varia d’un lloc a un altre. A les comarques de Girona podia ser d’unes 20 hectàrees, mentre que al Solsonès eren molt més grans i podien arribar a tenir entre 200 i 300 hectàrees. En la majoria de casos, el mas tenia les terres aglevades al voltant i, al bell mig, s’hi aixecava la masia, la casa on vivia el pagès i on hi havia les estances en les quals emmagatzemava i transformava els productes agrícoles que prèviament havia recol·lectat. Molts masos tenien quintanes dedicades al conreu de cereals, alguna vinya, oliveres, una zona d’horta regada per aigua d’una font, d’un pou o d’un torrent, erms i boscos. Els boscos produïen molts productes complementaris i necessaris per al mas. Des de la llenya per escalfar-se fins a la fusta, argila i pedres per a la construcció, passant per la fusta per fer carbó o pega, i els bolets. A les zones de muntanya, el mas tenia més espais dedicats a pastures per poder alimentar el bestiar.
La masia solia tenir a la planta baixa un lloc per guardar les eines, un espai per a les mules i els bous, galliners, conillers i corts de porcs. A vegades també tenia piques d’oli i un celler amb bótes de mides diferents. La primera planta s’estructurava a l’entorn de la sala, un espai que servia per a les grans trobades familiars; a una banda la cuina i la llar de foc, el racó més calent de la casa i punt de trobada de la família, i a l’altra banda, les habitacions. Sota teulada, hi havia les golfes amb eines i racons per guardar el gra i algunes habitacions en les quals dormien els criats i criades de la casa. Si el mas era vitícola, tenia tines i cellers; si era ramader, corrals i cledes i golfes per guardar l’herba, i si era cerealícola, eres i pallisses. L’arquitectura de la masia és extraordinàriament variada i estava sotmesa a les modes i a les possibilitats econòmiques de la família que hi vivia. Algunes tenen torres, construïdes en períodes de conflictes bèl·lics o d’invasions de pirates, i altres van créixer quan la conjuntura econòmica era bona, amb afegits a la casa primitiva. El cert, però, és que algunes famílies van fer reformes més coherents. Al segle XVII es va posar de moda la masia fortificada; al XVIII, els esgrafiats, especialment a la banda del Maresme; al XIX, les galeries i lluernons centrals, i finalment, al XX, alguns tocs modernistes. El paisatge de Catalunya pot semblar que no s’hagi modificat des del segle XVI, però el cert és que la dinàmica dels masos va ser molt accidentada. Alguns pagesos de mas es van arruïnar i van haver de vendre el mas a burgesos de ciutat, a l’església o a altres pagesos que els anaven millor les coses. El casament entre hereu i pubilla també permetia unificar masos, un dels quals quedava buit per sempre. Aparentment, els masos continuaven inamovibles en el paisatge, però ja no eren propietat de les famílies originàries, sinó que els controlaven uns quants propietaris.
Sobre la masia L'Almirall de la Font
Situada al camí vell de Ribes a Olivella. Segons Pau Roig Estradé, els Almirall procedien del Carç i el mas està documentat des de l'any 1624 tot i que podria ser el mateix conegut per mas Ferrer, esmentat al segle XVI. Al seu davant hi ha una font antiquíssima, que li dóna nom. La casa va ser molt remodelada al segle XIX i ocupada pels masovers fins l'any 1979. Posteriorment va ser habilitada com a hotel segons projecte de l'arquitecte David Correa, tot respectant l'estructura i aspecte original de la masia. Avui en dia es pot llogar per una estada de vacances, així com per casaments i altres events; tot d'alt standing.
El catxé
En el fantàstic Mega Event de Catalunya 2014, a Platja d'Aro, vam rebre un petit obsequi per haver participat en la Gincama familiar; aquest incloïa un catxé de mida petita (carmanyola en tota regla), amb logbook i tot. Doncs aprofitant que hem passat un matí ben a prop d'aquí, a Can Pere la Plana, deixem en aquesta imponent masia el catxé per a donar a conéixer aquest petit tresor del nostre patrimoni cultural i arquitectònic, i de pas donar les gràcies a tots els van fer possible el Mega Event de Catalunya 2014. Felicitats, va ser la canya!