La ruta del camí del Riu neix de la voluntat d'uns quants geocatxers que ens uneix el fet que tenim quitxalla i que volem organitzar el màxim d'aventures per a ells. Aquesta ruta és un homenatge a la seva il·lusió, imaginació i somriures, els quals ens encantaria que sobresortissin mentre fan la ruta amb els pares, tiets i/o amics.
S'ha d'agraïr que a part dels equips de Geoquitxalla, molts més equips han col·laborat per aconseguir que la ruta del camí del riu sigui una realitat.
El propietari del catxé és l'equip XXXXXX i Aquest catxé BLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLA BLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLA BLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLA BLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLA BLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLA BLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLA BLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLABLA BLABLABLABLABLABLABLABLA
L'edició del Tour de França de 1988, 75ª edició de la cursa francesa, es disputà entre el 4 i el 24 de juliol de 1988, amb un recorregut de 3.286 km distribuïts en un pròleg i 22 etapes, una d'elles amb dos sectors. D'aquestes, 5 foren contrarellotges, una per equips i 4 individuals. En aquesta ocasió el próleg era més aviat un preludi perquè tan sols tenia un km, sent aquesta l'etapa més curta de la història del Tour de França.
Hi van prendre part 22 equips, amb un total de 198 corredors, dels quals 151 arribaren a París. Jacques Goddet deixa la direcció del Tour després de més de 50 anys al capdavant, des que el 1936 agafés les regnes d'Henri Desgrange.
Després de perdre el Tour per tan sols 40 segons, Pedro Delgado tornava el 1988 amb ganes de guanyar la ronda gal·la i després d'haver entrenat al Giro d'Itàlia i no a la Vuelta a Espanya.
Delgado es posaria líder després de l'etapa a l'Alpe d'Huez i ja no deixaria el mallot groc fins a l'Avinguda dels Camps Elisis de París. Amb tot, la seva victòria es va veure esquitxada per un cas de positiu en un control antidopatge per un medicament, la promenicida, que no formava part de la llista de productes prohibits per l'UCI i això el va permetre continuar en cursa.
Fabio Parra es convertí en el primer, i fins al moment únic, ciclista sud-americà en pujar al podi del Tour.
Santenay i Paris foren les dues últimes etapes. Amb un contrarellotge magistral Delgado deixaria els seus rivals a més de 7 minuts a la general, i això li permetria tocar el fre per a que Juan Martínez Oliver, un espanyol de l'equip Kelme guanyés la crono d'aquell Tour. La imatge s'immortalitzaria amb el petó que es feren ambdos ciclistes al podi. L'endemà a Paris, tot fou com sol ser costum un passeig triumfal pel guanyador, tot i que el ministre francés d'esports es negaria a donar el premi a Delgado per l'assumpte del dopatge, deixant els honors a l'alcade de Paris Jacques Chirac.