Història
La vila va ser fundada l'any 1178 per Alfons II d'Aragó que va manar construir una ciutat sobre una muntanya anomenada Cerdà. Va adquirir els terrenys al monestir de Sant Miquel de Cuixà i traspassà la capital de la Cerdanya des d'Ix. Per un document de l'any 1342 se sap que la muralla que envoltava la ciutat tenia vuit portes. Als anys 1281 i 1309 va patir uns grans incendis que van causar grans danys a la ciutat, el 1428 va tenir lloc un gran terratrèmol que va destruir novament part de la ciutat.
Té un gran estany artificial que va donar la concessió per construir-ho el rei Sanç I de Mallorca l'any 1310, el seu destí era per al regadiu de les terres del seu terme.
La ciutat fou atacada en 1667 en ocasió de la Guerra de Devolució, i s'hi dirigí el Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, que estava a Girona, però l'atac francès fou rebutjat abans que arribés.
Durant la Guerra de Successió (1702-1715), Puigcerdà va donar l’obediència a Carles III el 28 d’octubre de 1705. Dos anys després, una incursió de l’exèrcit francès va situar la vila en l’òrbita borbònica fins la fi del conflicte. En el marc de la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720), l’exèrcit gal va tornar a dominar tota la Cerdanya. Durant la tercera guerra carlina, Francesc Savalls i Massot va intentar prendre la vila en tres ocasions, en 1873, 1874 i 1875.
Puigcerdà és la vila capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà. Es troba a la província de Girona, Catalunya. El terme municipal limita al nord amb Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Guingueta d'Ix i Palau de Cerdanya; i al sud amb Guils de Cerdanya, Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya.
Compte! per obrir o tancar apretar el tap i mitja volta, altrament farem malbé la rosca, a l'estil d'algun medicament