Castellar no té hotel. Ni fonda, ni hostal. No té res. Tot té una explicació. Ens remunten a mitjans dels anys 20. Castellar s’havia convertit en una zona d’estiueig de la classe pudent de Barcelona i Sabadell. Fou aleshores quan s’obrí el que ha estat l’únic hotel de Castellar que hi hagut a la història. Però la fatídica nit de Sant Esteve de 1927, quedaria emmarcada en la llegenda. Tot estava engalanat. Era nadal, i champagne fred es barrejava amb els riures i les neules dels rics, i la suor i l’esforç del personal de l’hotel. Tot semblava perfecte, i fou aleshores quan una terrible tempesta va baixar ràpidament del Puig de la Creu. Aigua, llamps i trons i...... un d’aquest llamp va impactar de ple en l’hotel...... I l’hotel va desaparèixer. Al seu lloc hi havia un gran solar buit. Paranormal? Càstig diví? Del personal i dels clients no se n’ha sabut res més, tot i que diu la llegenda que les seves ànimes encara passegen pels boscos dels voltants de Castellar buscant la seva habitació o la cuina. I l’edifici? Segons un estudi fet a la Universitat de Harvard, el més probable és que quedés reduït, com si s’hagués encongit i que l’atzar i els capricis de la línia espai-temps l’haguessin col•locat ves a saber on.
És per això que a Castellar no hi ha hotels, i la gent no en vol sentir ni parlar. Moltes iniciatives empresarials han intentat obrir hosteleria a la vila i..... han fracassat. Popularment, als anys 80, la gent jove va començar a anomenar aquell hotel desaparegut com l’hotel Krueger, ja que molta gent va començar a assegurar que les restes del mateix penjaven pels arbres de Castellar, vigilats per les ànimes del clients. Com que aquestes visions coincidiren amb la inauguració del passatge del terror del Tibidabo amb aquest nom, el nom es popularitzà ràpidament. La única diferència és que del Tibidabo han tornat tots....