CAMÍ DE SANT PAU A SANT JOAN (PEL CAMÍ VORA TER o PER LA VIA VERDA)
El camí que uneix els pobles de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses ressegueix el recorregut del riu Ter, travessant planes de conreu i pastura i es poden trobar elements de gran interès natural com històric. De fet aquest camí és una petita part d’un projecte més ambiciós com és el Cami Vora Ter o GR210 que seguint tot el curs del riu des del seu naixement a Ull de Ter fins a Torroella de Montgrí on desguassa al mediterrani. Tanmateix coincideix en diverses rutes com el Camí de Sant Jaume, en la branca que passa pel Ripollès: Coll d’Ares-Ripoll - Vic on enllaça amb el tronc principal del Camí de Sant Jaume a Catalunya, la ruta cicloturística Pirinexus que uneix la Catalunya Nord amb les comarques gironines i la ruta 10 de Itinerannia, xarxa de senders, i que podeu seguir en aquest enllaç: http://ca.itinerannia.net/itineraris/propostes-ditineraris/de-sant-pau-de-seguries-a-sant-joan-de-les-abadesses-pel-cami-vora-ter-ruta-10/
El camí es pot fer a peu i bicicleta i alguns trams en cotxe
LA CENTRAL
Des d’époques medievals ja s’utilitzava la força de l’aigua en molins, serradores i fargues. Però amb la industrialització s’afegeix el generador elèctric a la turbina hidràulica el que permet disposar d’una font d’energia assequible i barata. A finals del s.XIX, i com a conseqüència de la revolució industrial, moltes fàbriques, sobretot tèxtils, és van establir a les vores dels rius, dels quals aprofitaven la força de l’aigua per aconseguir energia. Aixó va ocasionar l’aparició de petites centrals hidràuliques vinculades a les industries a les que proveïen d’energia elèctrica i a les ciutats que començaven a electrificar-se. La primera central hidroelèctrica es va construir a Anglaterra el 1878. Al cap de pocs anys Barcelona i Girona van ser les primeres ciutats de l’Estat en disposar d’il·luminació elèctrica. Existeixen dos tipus diferents de centrals minihidràuliques. Per una banda hi ha les que desvien l’aigua del riu per un canal i per canonades fins a arribar a una turbina, que genera electricitat, i que posteriorment la retornen al riu. Les altres són minicentrals que situen la turbina al final d’una canonada que dóna sortida a l’aigua d’un embassament. Aquesta petita central, situada al costat del Torrent de Coll de Pal, va ser la primera d’aquesta zona, construïda el 1923, i encara esta en funcionament. L’edifici esta fet de pedra picada i rajoles i té planta rectangular. A l’interior hi ha dues turbines que produeixen energia elèctrica per a la xarxa general, tot i que el seu us inicial era produir energia per la fabrica de ciment Benet. A les parets interiors és ben present l'altura a què va arribar l'aigua en les aiguats del 1940 i el 1970. Enganxat a la central hi ha un altre edifici que acollia un motor dièsel, construït els anys 1963-1964, i que els anys 1985-1987 va passar a acollir un transformador. La central s’hauria construït en substitució d’una que hi havia sota el pont de Parella. Sobre la porta d’entrada hi ha un plafó de ceràmica que diu: “ Central Hidro Eléctrica. Año 1923. RB. Sn. Juan de las Abadesas”, RB són les inicials del seu promotor, Ramon Benet. La central es va estrenar la diada de Santa Magdalena del 1924.