5è - El bacallà a la manresana
Aquest és el primer catxé que amago. Havia d'haver passat molt abans, però la mandra va fer que superés el miler de trobats abans d'encetar la llista dels amagats... Ha estat l'empenta d'un grup de frickicatxers del Bages la què ha provocat que això que ara llegireu surti a la llum... Va per ells!
La cuina de secà
Des de fa força temps que s’intenta valoritzar la cuina del secà, des de la capital del Bages. Anys enrere, les jornades gastronòmiques de la Cuina del secà van posar les primeres pedres, i ara, associacions com Els Fogons del Bages, o les Cuineres del Bages, han entomat aquella tasca. La gastronomia de la Catalunya central, amb matèries primeres de gran qualitat, i acompanyada dels Vins de la DO Pla de Bages, fan que la taula sigui una bona excusa per a una visita al Bages. Però tot va començar molt abans, amb en Ignasi Domènech...
El mestre Ignasi Domènech
L’Ignasi Domènech i Puigcercós va néixer a Manresa el 8 de setembre del 1874, en una casa que feia xamfrà amb el començament de la carretera de Cardona, i es va iniciar a la professió dels fogons a la Fonda del Centre, a Manresa.
Citant al fotògraf i periodista Salvador Redó, “el seu oncle per part de mare, Ignasi Puigcercós, regentava un establiment que es deia Fonda del Centro i que popularment se la coneixia com a cal Nasi... Als catorze anys, lgnasi Domènech deixa cal Nasi, no sense abans haver apuntat en un petit quadern que sempre duia al damunt la cuina que feia la tia Antònia, i se'n va a Barcelona; era el 1888.”
Després de tres anys d’ofici a Barcelona es va formar com a cuiner a Madrid, Burgos, París i Londres. El seu currículum és espectacular, i avui en dia seria un xef de l’alçada dels Adrià, Roca, o Ruscalleda. Mireu: va ser membre de la Societat de Cuiners de París, va treballar a Londres a l’Hotel Savoy, a les ordres d’Auguste Escoffier, i va ser cap de cuina de l'ambaixada britànica a Madrid. Va retornar definitivament a Catalunya pels voltants de 1921.
Ignasi Domenech i Puigcercós moriria el dia 11 de novembre de 1956. Aleshores vivia al carrer Muntaner, número 49. Tenia 81 anys.
Ignasi Domènech fou autor d’una trentena de llibres de cuina, d’entre els quals destaca La Teca (1924), el clàssic best seller de la cuina catalana casolana que ha tingut més reedicions.
El bacallà a la manresana
En aquest llibre, Domènech va publicar diverses receptes amb noms amb referències bagenques, entre les quals la que dóna nom a aquest catxé, i una de les que més fama li va donar a casa nostra. Per si la voleu fer, extreta de La Teca. Ed. Quintilla i Cardona, SL Barcelona 1960.Desena edició. Us l'aconsello!
“Bacallà a la Manresana ~Aquesta recepta és senzillíssima; el seu principal 
objecte és la salsa, formant el seu conjunt un plat exquisit. El bacallà (amb 500 grams n'hi ha prou) es cou al natural a trossos i se li afegeixen 600 grams o més de patates pelades i tallades a quadres grans, resultant un plat per a quatre persones.
La salsa és un all-i-oli muntat com una maionesa espessa, a la que s'hi afegeix una quantitat igual de codonyat cuit al natural i després de cuit es passa per un sedàs; S' hi barreja a poc a poc I'all-i-oli; les persones que no els agradi el puré de codonyat ho poden canviar per un puré de pomes; aquesta salsa espessa se serveixi en salsera amb la sal corresponent.
El bacallà ben escorregut i acabat de coure es posa en una plata sobre un tovalló; al seu voltant es posen les patates. Serviu la salsa en salsera”.
COM CERCAR EL CATXÉ...
Per trobar-lo, acompanyarem al nostre cuiner en una passejada per Manresa. Això sí, pels carrers actuals. Sortirem de la Fonda del Centro per la porta de l'Oest i avançarem cap al Sud, fins que trobem una plaça. Situats al centre d'aquesta, avançarem en direcció als 100 graus est. Agafarem la penca del bacallà, i a veure on ens porta...
Un consell: per resoldre el cache feu servir un mapa,i penseu que la raspa no us farà passar mai dos cops pel mateix punt. Ho estareu fent bé si en algun moment dobleu la cantonada de l'Escola d'Art de Manresa. Un cop arribats al final, ens trobarem a la cruïlla de dos carrers. Preneu-ne els noms i compteu el número de lletres (per exemple el "Carrer de la Catedral" tindria 8 lletres -catedral-). El nom del carrer que circula d'Est a Oest de manera gairebé exacta serà X. L'altre serà Y. I el carrer al qual hem sortit quan hem abandonat la Fonda serà Z
Sabent això, aquesta serà la fòrmula:
N 41° 43. X(X-Y)(X+Z)
E 001°49. (X+1)(Y/Z)[(X+Z)/2]
He decidit d'usar aquest sistema, anomenat raspa de peix,després de resoldre el del company Jaumet, al centre de Barcelona, al qual des d'aquí agraeixo la idea...
Espero que el gaudiu! Sort!