|
Quan visitem una industria el primer que crida l’atenció es la gran bàscula que serveix de donar entrada i sortida a la mercaderies que es manipulen . La bàscula, sempre a estat la pedra de toc de qualsevol industria, magatzem, botiga, etc. És una forma de controlar els productes que es compren i es venen.
Antigament, eren poques les industries que disposaven d'una bàscula pròpia de, tipus gran, pel cost que això suposava. Per aquest motiu la tasca de pesar carros i/o camions la feien unes bàscules anomenades municipals i situades a les entrades de Reus.
A la carretera de Tarragona, la coneguda com a “bàscula del Gas”, per la seva proximitat al Gasòmetre (avui avinguda Maria Fortuny. Mes tard es va traslladar a l’avinguda 11 de Setembre, on encara i queden restes i senyals (ignoro si funciona). Un indret que tindria molta utilitat per aparcar cotxes, camions, etc., convertint-se en terra de ningú. Podria ser que fos de les últimes en funcionar a la ciutat com a municipals.
També ni havia una de molt antiga situada a la riera de Miró (propera al Bar Tobogan), allí si pesaven molts carros carregats de palla,etc. Al costat i havia un abeuradors pels animals, això donava l'oportunitat als pobres animals de fer parada i fonda.
Entre els carrers Santa Magdalena i Roig (propers a la plaça Morlius), també n’hi havia una de petita, on nomes si podien pesar carros, tota vegada que no hi havia espai pels camions.
|
Una de las bàscules públiques carregada de història i anècdotes va ser " la bàscula del Matadero" regida per la família Duran . Estava situada al costa de la porta d'entrada al escorxador i prop de l'Estació Enològica obra de Domènech i Montaner. Era una simple caseta amb estil modernista que va deixar de funcionar en motiu de les obres del escorxador. Un element que calia conservar com a petjada del modernisme de la ciutat i també per que no dir-ho pel ben cuidada que restava al final dels seus dies gràcies a les bones arts del Sr. Duran i la seva filla, propietaris de la bàscula, una de les més utilitzades fins el darrer dia per camions cisterna d'olis, pinsos, etc.
En aquells temps les bàscules municipals eren revisades periòdicament per "vigilants de peses i mesures" per evitar possibles desviacions. Les màquines restaven plenes de segells justificants de les "inspeccions". Es tractava d'enganxar els segells i cobrar. En ocasions ni se les miraven... "todo conforme" i endevina qui t'ha pegat!
Hem volgut fer un petit record de les bàscules públiques de la ciutat... tot plegat forma part del Reus històric.
(Text: Antonio Zaragoza)
|