Conjunt de geoamagatalls situats en diferents Arbres autòctons de la zona rural entre el terme de Sant Pere de Ribes i el de Vilanova i la Geltrú, molt a prop de la Urbanització de La Torre del Veguer.
Aquesta sèrie s'ha pensat principalment per fer un recorregut a peu, amb BTT o fent georunning per gran part del ventall de conreus i masies que hi ha en el nostre territori i gaudir també de les vistes i dels majestuosos arbres.
Coneguem el nostre territori i les masies
La Torre del Veguer L'anomenada Torre del Veguer, es troba en el extrem ponent del terme municipal de St. Pere de Ribes, tocant al límit del terme de Vilanova y la Geltrú. Es tracta d'una construcció aïllada d'estil eclèctic, bastida en la seva major part en el segle XIX sobre la base d'un edifici medieval anterior a l'any 1359, del qual encara es conserven alguns elements. A l'exterior hi trobem una gran portalada d'arc de punt rodó amb un escut marbre del segle XVI amb les armes dels Avinyó al seu damunt i uns matussers contraforts atalussats. A l'interior, tres arcades ogivals al celler i una arcada de mig punt a la cuina, son testimonis de la antiguitat del edifici. Així mateix, integrats a la actual primera planta, destaquen els restes d'un claustre del Segle XV amb diferents arcades de pedra amb voltes rodones, que certifiquen el període de domini dels frares Jerònims en el S XV. neoclàssic. El 1896 es va inaugurar una petita capella pública dedicada a Maria Auxiliadora, d'estil neogòtic. En morir Josep Ferrer i Vidal, la propietat passà al seu fill Joan Ferrer-Vidal i Soler, el qual hi afegí un petit teatre (1895) a on es van arribar a representar algunes obres de la seva signatura. El fundador del monestir fou el mercader de Barcelona Bertran Nicolau, del qual se sap que fundà en 1410, també en terres penedesenques, el monestir d'Agustins de Sant Pere de la Gornal. Bertran Nicolau va obtenir del Papa Benet XIII l´autorització per a la fundació d´un monestir de frares Jerònims en terres del Penedès o en un altre lloc de la diòcesi de Barcelona. Aleshores el seu propietari era Genis Almogàver, el qual va vendre al prior del monestir de la Vall d´Hebrón la Quadra D´escortey Vey amb totes les seves terres i els homes i dones que habitaven allí. El 9 d´octubre de 1413 es va signar el document de fundació del monester i Bertran Nicolau el va dotar amb 14.000 lliures amb la condició de que els frares havien de celebrar misses per la seva salvació mentre fos viu, i per la seva ànima després de mort. El 21 d´Octubre de 1416 els jerònims van vendre la casa a Blas de Castellet y es van establir en un altre lloc més favorable per a la comunitat, argumentant la falta d´aigua de l´indret i manca de boscos, ambdues coses considerades indispensables per el seu sosteniment i desenvolupament. Els frares es van establir a la Murtra de Badalona, on la seva presència fou molt més llarga y fructuosa. Des del 1878, La Torre d´en Veguer pertany a la família Ferrer-Vidal, de la que la 5ª generació és qui actualment posseeix i explota la propietat. Està catalogada com edifici històric-artístic per la Generalitat de Catalunya (R-I-51-5665). José Ferrer Vidal, nascut a Vilanova i la Geltrú i de modesta família, es va interessar per la enologia, cursant estudis a Burdeos. Posteriorment es fa industrial, funda la textil “Gumà i Ferrer”, després “Josep Ferrer i Cia.” que construeix la fàbrica del mar a la rambla Vilanovina. Industrial i empresari, juntament amb el seu consogre Antonio López y López, Marqués de Comillas, funda la Transmediterrània, Tabacos de Filipinas, Banco Mercantil, Hispano Colonial, Ferrocarriles del Noroeste, etc. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Barcelona al temps de ser President de la patronal Fomento del Trabajo Nacional. Polític de la “Lliga Catalanista” defensor del proteccionisme i Senador del Regne. A la seva mort, el 1904, el Rei Alfons XII va fer la unió per al seus fills dels cognoms Ferrer-Vidal, que s’ennoblí en el primogènit Josep com a Marqués de Ferrer-Vidal. Continuant amb la tradició del conreu de la vinya ja iniciada pels frares Jerònims, la casa ha estat sempre lligada al món dels vins. Fins l’any 1930 s’elaboraven vins per a exportar a Burdeos (França) aprofitant la estratègica situació al costat de l’ antic port de Vilanova. Ja a finals del segle passat gaudien d’un gran prestigi, aconseguint la medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. El 1990, es va iniciar un nou projecte encamina a l’elaboració de vins de qualitat a la bodega integrada a la Torre del Veguer i a partir del raïm de la propietat. En 1995 neixen els nostres vins Torre del Veguer: Blanc de Blancs y Cabernet Sauvignon.
Can Martí.
Una construcció del 1870, envoltada d’una magnífica terrassa. És un edifici senyorial de tres plantes i amb torratxa superior. A la façana destaquen les dos baluards defensius, als angles, així com el rellotge de sol i un petit campanar, ja que la casa disposa d’oratori dedicat a la Puríssima. Se sap que va ser construïda sobre una masia anterior coneguda com a Can Martí del Mas Roig. Els Roig són documentats a Sant Pere de Ribes des de l’any 1286. Hi ha documentació que avala que el 1591 ja hi havia un primer Martí al mas Roig de Ribes. L’any 1865 l’antic mas fou adquirit per Pau Soler Morell que hi va fer construir la casa nova. Per l’estil de la casa, es probable que el nou promotor fos un dels “americanos” que tornà d’Amèrica amb diners, després que probablement molt gant de Ribes hagués emigrat com a conseqüència de la pobresa que s’hi devia abocar amb l’atac de la fil·loxera.Val a dir que al darrera de la casa hi ha el dipòsit de l’aqüeducte Príncipe Alfonso, que abastia d’aigua el poble de Ribes i que en la seva commemoració es va construir la magnífica font que hi ha a la plaça de la Font, dins del nucli urbà de Ribes.
PET (FTF) ELS JABALÍS