L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depreció central, a Catalunya. Es poden distingir quatre contrades amb característiques pròpies: el sector del Pla d'Urgell, la Ribera de Sió, la conca del riu d'Ondara i la vall del Corb.La comarca actual de l'Urgell es compon de vint municipis, que comprenen una superfície total de 579,73 km². amb una població de 36.670 habitants (2009). La base econòmica de l'Urgell gira entorn de l'agricultura, ramaderia i elaboració i transformació dels productes agropecuaris. Tàrrega és la població més important, a més d'un terç de la població comarcal i nombroses indústries. Destaquen Agramunt i Bellpuig.
L'Urgell és al bell mig de les planes de Ponent, entorn de la ciutat de Tàrrega, cap comarcal i centre comercial, de serveis i de comunicacions d'un sector de la plana. Comprèn part de la plana d'Urgell, recorreguda pel riu d'Ondara. Cap al nord el relleu és accidentat per la serra d'Almenara (459 msnm) i la vall del Sió, on s'ha establert Agramunt. Al sud hi ha la vall del riu Corb, amb relleus esglaonats, que limiten amb la Segarra i la Conca de Barberà (serra del Tallat, 803 msnm).
L'origen del topònim és un manlleu de l'antic comtat pirinenc d'Urgell que conquistà el sector del nord de la comarca i van deixar aquest nom a una extens sector que inicialment era poc poblat i emprat com a terra de pasturatges. En fer-se la conquesta definitiva de Lleida al segle XI apareix ja totalment configurada en els nuclis i poblacions importants.
Etimològicament, el topònim Urgell, segons el lingüista Joan Coromines, és d'origen preromà. Aquest mateix autor interpreta que el seu significat es relacionaria amb la presència d'aigua - l'arrel basca ur -, cosa que és versemblant si es té present l'origen específicament pirinenc del topònim. En qualsevol cas, l'etimologia és irrellevant en relació a la comarca, ja que aquest topònim hi arribà per trasllat.