El guix (algeps, ges o gessa) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO4·2H2O), que cristal·litza en el sistema monoclínic. És un material petri que transformat industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat (CaSO4·½H2O). També se'l coneix com a "guix cuit". Les seves propietats, es van descobrir fa més de cinc mil anys a l’antic Egipte
Dins la comarca de l’Urgell, a les zones limítrofes amb la comarca de la Noguera, hi podem trobar afloraments d’aquest material. En realitat aquests aforaments formen part de un conjunt que va des de la comarca de l’Anoia fins Llitera a l’Aragó. Dins la comarca de l’Urgell, els indicis de aquest material els trobem als termes municipals de Castellserà i Agramunt amb els seus agregats (Montclar i Donzell d’Urgell) on hi ha hagut diverses explotacions dels nivells guixossos
Dins els municipi de Castellserà, fins a finals dels 70 hi va haver una explotació de guix (guixera) a la zona de la serra de Bellmunt que al quedar abandonada va esdevenir un abocador incontrolat. A un quilòmetre i mig del nucli de la població hi trobem “Els forns” on es coïa el guix estret d’aquesta guixera. Les fabriques de guix es situaven prop de al Pedrera o Guixera i si era possible en un espai on el terreny oferís un desnivell. Aprofitant aquest desnivell s’introduïa el guix extret a la Pedrera per la part de dalt, es trencaven les pedres més grosses i mitjançant unes cintes s’introduïa dins el forn on es coia (deshidratava) a baixa temperatura (uns 200ºC). Un cop cuit es triturava finament i es posava en sacs que es carregaven en camions per la seva distribució.
