MIREU EL HINT
És un monument del municipi de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local. Vora la carretera de Torre-serona, a dos quilòmetres de Lleida, hi han les restes de l'antiga església canonical de Sant Ruf.
Els elements més ben conservats que en resten són dos dels tres absis que hauria tingut la capçalera: el central, amb tres finestres d'esqueixada doble i d'arc de mig punt, i el de la banda de l'epístola, de menors dimensions i amb una sola finestra. Aquest darrer absis comunica amb l'únic braç conservat del transsepte. L'altre absis s'obre, mitjançant un arc apuntat al damunt de columnes de doble traçat i capitells llisos, a l'espai de la nau, on s'endevina l'arrencada d'una volta de creueria. Idealment, es pot deduir que el projecte d'aquesta capçalera s'hauria completat amb un tercer absis, la conclusió del transsepte i una nau única, conformant així una planta de creu llatina. Ara bé, a partir de les restes que es coneixen hom ha insinuat que el projecte hauria restat incomplet. Així, el mur que, a la banda oposada als absis, clou el braç conservat del transsepte, amb una finestra d'arc de mig punt i un contrafort, continua tot tancant el presbiteri, i hauria pogut constituir una solució provisional destinada a cloure l'espai per tal d'habitar-lo. En aquest sentit, cal remarcar la presència de vestigis de la nau interrompuda adossats a aquest mur, així com les dovelles d'una porta tapiada que podia haver estat l'accés a la reduïda edificació.
Història
Tot i que, segons les referències documentals que es conserven, cal datar la fundació del monestir de Sant Ruf a mitjan segle XII, les restes que n'han perviscut remeten a una cronologia més avançada, probablement ja en el marc del segle XIII. La primera notícia que en coneixem és la donació del lloc per part de Ramon Berenguer IV a l'abadia de Sant Ruf de Provença el 1152. El capítol i el bisbe de Lleida, l'any 1156 confirmen el primer prior de la comunitat lleidatana i l'autoritzen a bastir l'església, sembla que en el lloc d'una antiga mesquita.
Segons la tradició, la comunitat s'extingí a causa de la Pesta Negra (1348), si bé documentalment no és fins al 1418 quan consta que, per mort del darrer canonge, el monestir restà buit, quedant aquest incorporat al bisbat de Lleida. Després d'un intent fallit d'establir-hi cartoixans a finals del segle XVI. El lloc pervisqué un temps com a santuari i lloc de devoció popular, fins que aprofitant les seves runes s'hi bastí una masia.
El catxé
Vigileu a l'hora de buscar el catxé. Molt a prop hi ha una sèquia, al tanto amb la canalla, i també hi ha alguna propietat privada.
