El primer “meublé” de Barcelona
El mític meublé de l'avinguda de Vallcarca, la Casita Blanca, va tancar al 2011 després de més de 100 anys d'història.
La Casita Blanca va anar a terra per donar pas a un corredor verd que unirà la plaça de Lesseps amb la ronda de Dalt.
HISTÒRIA
La Casita Blanca va obrir com a marisqueria tot i que al pis superior ja oferia llits perquè les parelles fessin una migdiada després de dinar. El 1912, l’edifici es va enderrocar per construir-hi l’actual. L’establiment va viure els seus millors anys durant el franquisme, fins que el 1969 les autoritats el van tancar. Set anys després l’establiment va reobrir fins a l’actualitat.
Temple de milers d'històries que amaguen en silenci las seves 43 habitacions,
amb tots els seus secrets, excuses, tapadores, amor furtiu i sexe amb discreció.
Perquè si d'alguna cosa poden estar convençuts els barcelonins és que no existia un altre lloc igual on donar regna solta als seus desitjos amb la seguretat de no ser descoberts i, a més, fer-ho en un ambient tan encantadoramente 'kitsch'.
Demodé, però sempre íntim, en pujats tons vermells combinats amb fusta. Un aire rococó que completen entremaliats miralls a costat i costat, a dalt i a baix, cors fins i tot en l'entrada d'alguna habitació, llums modernistes banyats en or i una infinitat de cendrers que confirmen un dels tòpics més estesos en matèria de sexe: el cigarret de després.
No obstant això, qui camina per la zona -al costat de Plaza Lesseps- i no coneix l'edifici, no es fixaria en ell pel seu barroquisme, precisament.
La façana de la Caseta Blanca respon als dictats del silenci i es mou en una sobrietat de principis de segle -XX, clar- que també ha quedat obsoleta en un barri sempre en reformes.
El mobiliar 'VINTAGE', la decoració abigarrada de l'establiment va ser un afegit per a les parelles que visitaven el local.
Cortinillas, falses columnes dòriques, llums vermelles, vitralls de colors i, sobretot, molts miralls.
EL SARCÒFAG DEL PLAER era un immens moble, semblat a un armari però de més de dos metres de fons. En realitat era un gran llit envoltat de grans miralls.
Entrar al 'meublé' per hores era tota una aventura que abans satisfeia els anhels de confidencialitat dels infidels o els coneguts visitants. No obstant això, també omplia de morbositat als més joves, sorpresos primer per les cortines taronges que protegeixen els cotxes en l'aparcament i després per les misterioses indicacions que se'ls donaven a l'entrada.
En La Caseta Blanca era impossible trobar-se amb altres hostes pels passadissos ni entre les cortines del garatge ja que abans de desallotjar l'habitació s'havia d'avisar a recepció. De fet, quan algú recorria els seus passadissos, que sembleven trets de Hogwarts, una llum vermella indicava que ningú més hauria de passar per allí.
La llum verda d'accès al garatge deixava pas a una de vermella al moment de desaparèixer.
![]()