Ca l'Alemany Traditional Cache

Ca l'Alemany va ser una antiga masia del barri de Canyet de Badalona (Barcelonès), situada a la vall de Betlem o de Sant Jeroni, a prop del turó de Montigalà, a mig camí entre la ciutat, en marcada per la B-20, i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Actualment només en resten ruïnes, la part millor conservada de les quals són el safareig del pati i els arcs que l'acompanyen. Tot i el seu estat, actualment està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Una excavació arqueològica va constatar la presència d'una vil·la romana anterior, que hauria deixat pas, posteriorment, a la masia. Malgrat el seu estat, continua sent un element característic del paisatge de la vall de Sant Jeroni.

La masia original era del segle XV, va tenir reformes i ampliacions posteriors; estava construïda amb tapial i la façana de llevant era de maçoneria. Les llindes i els brancals eren fets de pedra. Actualment les restes de l'edifici principal estan molt degradades i tampoc en resten les cobertes. No obstant això, encara és visible la bassa o safareig quadrat envoltat d'un reduït pati i una galeria d'arcs de mig punt fets amb totxana.

Entre la masia i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra hi ha l'aqüeducte de ca l'Alemany. Va ser construït probablement al segle XIX o a principis del segle XX. És una estructura feta de pedra de sis arcs realitzats en maó. A través d'una canonada soterrada es transportava l'aigua des la mina de ca l'Alemany fins una caseta, avui en ruïnes, des d'on es distribuïa a la resta de la masia.

Situada sobre una vil·la romana, excavada inicialment el 1975 per Marta Prevosti i col·laboradors del Museu de Badalona, on es van trobar restes ibèriques i romanes. Era un edifici benestant d'època de l'Alt Imperi; constava de nou habitacions, tenia una piscina adossada que contenia restes de pintures amb motius de dofins i unes sales termals. Entre finals del segle II i mitjans del segle III, s'inutilitzen les sales termals i s'instal·la un forn metal·lúrgic, corresponent a la transformació de la part de la vil·la residencial a productiva.

Com en altres casos semblants, la masia es superposarà a la vil·la.Les primeres referències documentals de la masia són de 1300, en què s'esmenta el Mas Carcerenya. El seu nom canviarà segons el propietari; el 1418 és documentada com Mas Nadal de Baix, i des de 1619 com Ca l'Alemany, el qual ha acabat conservant. Va ser propietat d'aquesta darrera família i després va passar als marquesos de Llió, que també eren propietaris de Can Mora. El 1717 va esdevenir una masia senyorial, es va refer i millorar, i se li afegirà la bassa i les glorietes.

La masia va quedar abandonada a finals de segle XX. Víctima de diversos actes vandàlics, en primer lloc fou arrasat el seu interior i mobiliari, després fou destruïda la teulada i el sostre s'enfonsà. Poc després l'edifici era cremat totalment i la bodega també en quedava afectada. L'Ajuntament aconseguí salvar únicament una premsa de vi datada de l'any 1830, que fou desmuntada i traslladada al Museu.