Tots coneixem les oliveres, les alzines sureres, els pins i els roures, arbres de casa nostra que tenim als boscos i als parcs. Però, i els arbres que engalanen els nostres carrers? Els pobres estan sempre presents quan passeges a l’estiu et fan ombra, quan plou et resguarden, quan treus el gos...doncs, això. Ells ens fan companyia però nosaltres no els coneixem de res, doncs per a mostra un botó, us presento al Brachychito, que ja només el nom fa gràcia.
El seu nom científic o llatí és Brachychiton populneus (Schott & endl.) R. Br., i vulgarment es denomina arbre ampolla, Brachichito, Brachichiton, Braquiquito blanco, o Esterculia, és de la família dels Sterculiacea. És un arbre de creixement ràpid i pot arribar als 8 o 10 metres d’alçada, és fan servir per a arbres de jardí o alineació en carrers de zones càlides ja que aguanta gelades dèbils i requereix estar exposat a la llum. No tolera bé els sòls àcids pobres en nutrients i prefereix viure en terrenys calcaris però s’adapta bé a gran varietat de condicions i és molt resistent a la sequera, tot i que si no té aigua perd les fulles.
El gènere Brachychiton Schott & Endl. (Sterculiaceae) compren arbres sempre verds o caducifolis, monoics, amb el tronc més gran a la base. Les fulles son alternes, simples, de senceres a palmatífides. Les flors estan disposades en cimes auxiliars i tenen el calís més o menys acampanat, amb cinc lòbuls d’aspecte petaloide, sense veritables pètals. Les flors masculines tenen els estams fusionats formant una columna estaminal central, les flors femenines tenen cinc carpels lliures sobre un ginòfor curt. El fruit és un fol·licle dehiscent, llenyós, a vegades tomentós, envoltat d’uns pèls irritants que conté les llavors. Compren unes trenta espècies natives d’Austràlia i Nova Guiena.
Es multiplica per les llavors, el fruit es recull de l’arbre una vegada madur, quan són de color negre i estan oberts i les llavors es desprenen amb facilitat. La sembra es directa a la tardor o primavera i la germinació és alta i no necessita tractaments previs. Al netejar les llavors s’ha de tenir cura amb els pèls irritants que l’envolten. Així doncs, ja que sou aquí, si voleu un Brachychito recolliu les llavors i planteu-les, bona sembra!