Formació de les terrasses fluvials:
Les terrasses fluvials són acumulacions de sediments com graves i arenes que es troben a un nivell molt superior respecte al riu que les va transportar. Podem trobar terrasses en la majoria de rius.
Aquestes graves i arenes van ser transportades pel riu en èpoques de clima molt diferent a l'actual. En moments de grans precipitacions, el riu arrossegava gran quantitat de pedres i arenes, de manera que erosionava els vessants i el llit es feia més ample.
Quan el cabal disminuïa i el riu començava a transportar menys materials, llavors erosionava el llit del mateix i s'encaixonava, deixant més elevada una primera terrassa fluvial.
En èpoques de noves crescudes, el riu transportava de nou més materials i eixamplava una altra vegada la seva vall.
Per a tancar el cicle, el riu deixa de transportar tanta quantitat de material, es torna a encaixonar i origina una segona terrassa. I així successivament.
Podem diferenciar 3 grans tipus de terrassa, relacionats amb el tram del riu en què ens trobem.
En el seu curs alt o inicial, el riu té gran capacitat erosiva i d'excavació. En cas d'aparèixer terrasses fluvials, aquestes són terrasses erosives.
En el tram o curs mig, podem tenir simultàniament processos d'excavació-transport-sedimentació, combinant-se en funció dels cabals, relacionats directament amb la quantitat de precipitació del moment. Donen lloc a les terrasses climàtiques.
En el curs baix del riu, ja amb menor pendent, predomina la sedimentació de materials. Donarà lloc a terrasses eustàtiques.
A la zona de l'earthcache
La configuració del paisatge de la plana del Segrià no es pot entendre sense la contribució dels rius Segre i la Noguera Ribagorçana.
Tota la comarca del Segrià té un mateix origen geològic, que el temps ha anat modelant. En aquesta zona, es van anar afegint durant la sedimentació del quaternari, diferents estrats de materials, alternant-se capes relativament gruixudes d'argiles amb altres més estretes i dures d'arenisques. Aquestes capes han estat treballades i erosionades pels rius en qüestió. Les zones amb els materials sedimentaris més durs han resistit més l'erosió fluvial, i és el que ha donat lloc als típics Tossals de la comarca del Segrià. Sovint, presenten una diferència de cota, respecte el riu, molt similar a terrasses pròximes o més llunyanes, ja que poden localitzar-se avui en dia lluny del riu actual.
Respectivament, Tossal de Moredilla, Tossal de Pedrós, i exemple d'acumulació de sediments en cotes elevades.
La interacció dels cursos del Segre i la Noguera Rigabirçana amb la plana i els seus tossals, ha donat lloc igualment a grans planes al.luvials, aprofitades per a una bona explotació agrícola, ja que solen ser terres molt fèrtils.
En aquesta zona, la pendent ha disminuït, i els vessants de les valls es comencen a separar del llit del riu, d'aquesta forma, a mesura que les aigües van perdent força, es van creant aquestes planes al.luvials.
La plana de Lleida també es caracteritza per l'existència de nombroses terrasses fluvials.
Ens trobem en els cursos baixos dels rius, i els fenòmens d'erosió dels materials més tous, i els canvis d'orientació que han tingut les seves aigües, han originat l'aparició de grans plataformes o terrasses, localitzades habitualment a banda i banda dels 2 rius. Existeixen grans altiplans prop dels rius, i a cotes bastant superiors.
S'ha de destacar que, encara que el Segre és el principal riu d'aquest territori, no presenta un sistema tan important de terrasses com sí que les trobem a la Noguera Ribagorçana.
Pel que fa referència al Segre, podem trobar puntualment algunes terrasses i tossals entre Balaguer i Alcoletge, de 80 o 90 metres com a màxim.
En canvi, les terrasses de la Noguera Ribagorçana són més destacables i abundants, i a vegades presenten uns fronts molt escarpats.
Per exemple, la terrassa de la plataforma d'Alguaire és d'uns 150 metres.
A la zona d'Almenar parlariem d'uns 115-120 metres. La terrassa més extensa és la d'Alfarràs-Gimenells, que correspò amb l'últim llit fluvial de l'antiga Noguera Ribagorçana abans de desviar-se per la captura d'un afluent del Segre, que li va fer canviar de direcció. Aquest fet va donar lloc a un nou i important conjunt de terrasses al seu marge esquerre, d'entre 5 i 50-65 metres, entre les poblacions d'Ivars de Noguera i Corbins.
Exemples per poder observar el desnivell entre les terrasses i la plana fluvial.
Situats a les coordenades del catxé, parlaríem d'una terrassa de 130 metres, malgrat que el riu avui en dia es troba a uns 11 quilòmetres (recordem que el seu curs va canviar de direcció quan va ser capturat per un altre riu afluent del Segre).
Tot aquest espai entre aquesta terrassa i el llit actual forma una gran plana al.luvial molt oberta, i que ha estat ocupada i explotada per l'activitat humana de forma considerable.
Per a registrar el catxé, podeu enviar-me les respostes a aquestes preguntes:
1- Si considerem que ens trobem en el curs baix del riu, quin tipus de terrassa podem observar?
2- Quan parlem d'una terrassa de 100 metres, què significa?
3- Si un riu presenta en determinat lloc, 3 terrasses fluvials, i parlem de la T3, a què ens estem referint?
A- a la més recent B-a la més antigaa C- a la tercera que es va descobrir o estudiar.
4- Situats on esteu, i segons la informació facilitada, consideres aquesta terrassa de les més recents o de les més antigues geològicament parlant?
5- Descriu la formació rocosa que tens al davant mirant cap amunt en direcció Nord (on hi ha escrit una paraula amb lletres blanques). Per cert, quina paraula és?
Formación de las terrazas fluviales:
Las terrazas fluviales son acumulaciones de sedimentos como gravas y arenas que se encuentran a un nivel muy superior respecto al río que las transportó. Podemos encontrar terrazas en la mayoría de ríos.
Estas gravas y arenas fueron transportadas por el río en épocas de clima muy distinto al actual. En momentos de grandes lluvias, el río arrastraba gran cantidad de piedras y arenas, de manera que erosionaba las laderas y el lecho se hacía más ancho.
Cuando el caudal disminuía y el río empezaba a transportar menos materiales, entonces erosionaba el lecho del mismo y se encajonaba, dejando más elevada una primera terraza fluvial.
En épocas de nuevas crecidas, el río transportaba de nuevo más materiales y ensanchaba otra vez su valle.
Para cerrar el ciclo, el río deja de transportar tanta cantidad de material, se vuelve a encajonar y origina una segunda terraza. Y así sucesivamente.
Podemos diferenciar 3 grandes tipos de terraza, relacionados con el tramo del río en qué nos encontremos.
En su curso alto o inicial, el río tiene gran capacidad erosiva y de excavación. En caso de aparecer terrazas fluviales, éstas son terrazas erosivas.
En el tramo o curso medio, podemos tener simultáneamente procesos de excavación-transporte-sedimentación, combinándose en función de los caudales, relacionados directamente con la cantidad de precipitación del momento. Dan lugar a las terrazas climáticas.
En el curso bajo del río, ya con menor pendiente, predomina la sedimentación de materiales. Dará lugar a terrazas eustáticas.
En la zona del earthcache
La configuración del paisaje de la llanura del Segrià no se puede entender sin la contribución del río Segre y el río Noguera Ribagorçana.
Toda la comarca del Segrià tiene un mismo origen geológico, que el tiempo ha ido modelando. En esta zona, se fueron añadiendo, durante la sedimentación en el cuaternario, diferentes estratos de materiales, alternándose capas relativamente gruesas de arcillas con otras más estrechas y duras de areniscas. Estas capas han sido trabajadas y erosionadas por los ríos en cuestión. Las zonas con los materiales sedimentarios más duros han resistido más la erosión fluvial, y es lo que ha dado lugar a los típicos cerros o colinas (llamados Tossals en esta zona) de la comarca del Segrià. A menudo, presentan una diferencia de cota respecto al río muy similar a terrazas próximas o más lejanas, ya que pueden localizarse hoy en día lejos del cauce actual.
Respectivamente, Tossal de Moredilla, Tossal de Pedrós, y ejemplo de acumulación de sedimentos en cota elevada.
La interacción de los cursos de los ríos Segre y Noguera Ribagorzana con la llanura y sus cerros, ha dado lugar igualmente a grandes llanuras aluviales, aprovechadas para una buena explotación agrícola, ya que suelen ser tierras muy fértiles.
En esta zona, la pendiente ha disminuido, y las laderas de los valles se empiezan a separar del lecho del río, de esta forma a medida que las aguas van perdiendo fuerza, se van creando estas llanuras aluviales.
La llanura de Lleida también se caracteriza por la existencia de numerosas terrazas fluviales
Nos encontramos en los cursos bajos de los ríos, y los fenómenos de erosión de los materiales más blandos, y los cambios de orientación que han tenido sus aguas, han originado la aparición de grandes plataformas o terrazas, localizados habitualmente en cada lado de los 2 ríos. Existen grandes mesetas cerca de los ríos, y a cotas bastante superiores.
Hay que destacar que, aun siendo el Segre el principal río de este territorio, no presenta un sistema tan importante de terrazas como sí que encontramos en la Noguera Ribagorzana.
Por lo que se refiere al Segre, podemos encontrar puntualmente algunas terrazas y cerros entre Balaguer y Alcoletge, de 80 o 90 metros como máximo.
En cambio, las terrazas de la Noguera Ribagorçana son más destacables y abundantes, y a veces presenta unos frentes muy escarpados.
Por ejemplo, la terraza de la plataforma de Alguaire es de unos 150 metros
En la zona de Almenar hablaríamos de unos 115-120 metros. La terraza más extensa es la de Alfarràs-Gimenells, que corresponde con el último lecho fluvial de la antigua Noguera Ribagorçana antes de desviarse por la captura de un afluente del Segre, que le hizo cambiar de dirección. Este hecho dio lugar a un nuevo e importante conjunto de terrazas en su margen izquierda, de entre 5 y 50-65 metros, entre las poblaciones de Ivars de Noguera y Corbins.
Ejemplos para poder observar el desnivel entre las terrazas y la llanura fluvial.
Situados en las coordenadas del caché, hablaríamos de una terraza de 130 metros, pese a que el río hoy en día se encuentra a unos 11 kilómetros (recordemos que su cauce cambió de dirección cuando fue captado por otro río afluente del Segre).
Todo este espacio entre esta terraza y el lecho actual forma una gran llanura aluvial muy abierta, y que ha sido ocupada y explotada por la actividad humana de forma considerable.
Para registrar el caché, podéis enviarme las respuestas a estas preguntas:
1- Si consideramos que nos encontramos en el curso bajo del río, ¿qué tipo de terraza podemos observar?
2- Cuando hablamos de una terraza de 100 metros, ¿qué significa?
3- Si un río presenta en determinado lugar 3 terrazas fluviales, y hablamos de la T3, ¿a qué nos estamos refiriendo?
A- a la más reciente B-a la más antigua C- a la tercera que se descubrió o se estudió.
4- Situados donde estáis, y según la información facilitada, ¿consideras esta terraza de las más recientes o de las más antiguas geológicamente hablando?
5- Describe la formación rocosa que tienes delante, mirando hacia arriba en dirección Norte (donde hay escrita una palabra con letras blancas). Por cierto, ¿qué palabra es?