This cache is temporarily unavailable.

Sispoglo: Hola, coelebs,

Aquest geoamagatall sembla tenir problemes.
Revisi'l en el termini de 30 dies per evitar-ne l'arxiu.

Si necessita més temps per fer un manteniment adequat d'aquest catxé, comuniqui-ho en una nota en aquesta mateixa pàgina.

Si té pensat arxivar-lo definitivament, sobretot, vagi a recollir el contenidor o el que quedi del seu geoamagatall, per tal de no generar residu.

Sispoglo - Revisor voluntari de Geocaching a Espanya i Andorra
Directrius generals de Geocaching.com
Directrius locals per Espanya i Andorra
Geocaching.com Help Center

GC66XE7 ▼

A cache by coelebs & *Arian* Message this owner

Hidden : 11/15/2015

Difficulty:

Terrain:

Size: Size: small (small)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:

Castell de Ribelles

El castell de Ribelles era part de la línia de fortificacions que s'estenia al llarg de la riba dreta del riu Llobregós. Actualment forma un curiós conjunt amb l'església i amb el cementiri, on hi ha una singular capella i un gran panteó per als seus barons. Fou pràcticament refet a l'inici del segle XX.

De probable origen islàmic (alguns erudits precisen que vers la meitat del segle XI la frontera sarraïna discorria pel Montsec, la comarca de Meià i els castells de Ponts, Sanaüja, l'Agulla, Ribelles i Solsona), una de les primeres mencions documentals de la fortalesa és datada entre els anys 1042 i 1075 en una sentència per límit dels termes entre els castells de Guissona i Ribelles. L'any 1067 es troba una menció castro ribelles.

Els barons de Ribelles es troben àmpliament documentats a partir del segle XI i tenen un paper rellevant en la política de conquesta i repoblació dels comtes d'Urgell. Els primers membres de la nissaga són Adaleta de Ribelles i el seu fill Ramon I Gombau de Ribelles que consten com a posseïdors del castell i de terres. Al segle XIII alguns membres del llinatge Ribelles serviren a Jaume I en la conquesta del País Valencià on s'origina un altre branca. Al principi del segle XV, una branca s'establí a Sardenya. En aquest moment, la gran família Ribelles, que senyorejava diferents castells de l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i la Conca de Tremp, es desvincula de la baronia i des de 1418 foren barons els Ponts, el primer fou Gispert de Ponts senyor de Tàrrega. El 1671 passa als marquesos de Tamarit els quals la venen a la família Duran i aquests, el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart a qui fou reconeguda com a títol del regne el 1872 pel rei Amadeu I. Després, la baronia passà als Llabrés, residents a Palma (Mallorca) els quals feren restaurar el castell.

Tot i que durant els segles XV i XVI s'hi van fer un gran nombre d'obres d'ampliació, el pas de fortalesa medieval a palau neogòtic el van fer els Bofarull a principis del segle XIX. D'aquesta època en són el jardí, les finestres motllurades i el perímetre emmurallat amb les bestorres rodones, els merlets i el fossat, del qual encara se'n conserven alguns trams. El recinte de la fortalesa es va construir adaptat a les roques immenses que ja hi havia, i que han passat a formar part de la construcció.