LA FONT DEL GARROT Traditional Cache

La tradició

Anar a la font del Garrot era una tradició per als tarragonins perquè era un lloc de festa, de celebracions i d'esbarjo, com moltes altres fonts (la font del Llorito, la font dels Quatre Garrofers, les fonts de l’Oliva...). Sempre s'hi anava, a la font del Garrot, però aquesta tradició tenia tres dies o diades assenyalats: Divendres Sant, Dilluns de Pasqua i l'1 de maig.

Dies assenyalats

Divendres Sant

Les famílies tarragonines acostumaven a anar a la font del Garrot a buscar farigola. Hi ha una tradició que diu que la farigola s'ha d'agafar Divendres Sant si es vol que la flor no caigui i que es conservi millor. També diu, certa tradició, que s'ha d'agafar abans de les 10 del matí i que cal posar el ram de farigola boca avall un cop s'ha arribat a casa per tal de mantenir-la fresca durant més temps.

Dilluns de Pasqua

Era, com el Divendres Sant, una trobada de caràcter popular i familiar. Els tarragonins es reunien a la font del Garrot amb la família, amics i coneguts per menjar conjuntament la mona. En aquestes trobades s'organitzaven jocs d'esbarjo per als més menuts.

L'1 de maig

L’any 1889 es va instaurar el Dia Internacional del Treballador i la gent anava a passar el dia a la font del Garrot. Amb el franquisme aquesta festivitat va ser eliminada del calendari, ja que els sindicats obrers van ser prohibits. La festivitat de l'1 de maig va ser substituïda per la del 2 de maig, que volia commemorar l'aixecament violent a Madrid el 1808. Les persones que solien anar a la font del Garrot l'1 de maig, però, hi van continuar anant. La trobada de caràcter popular s'havia convertit en una reivindicació política i nacional. La Guàrdia Civil vigilava de prop la font (en rodejava els voltants), i al més mínim indici d'activitat "subversiva", tant cultural com política, hi intervenia per dissoldre-la. Aquest dia, encara que no era un dia de festa oficial al país, acollia un nombre de persones considerable, persones que no dubtaven a demanar festa a la feina i que no s'hi repensaven gaire a exaltar el seu catalanisme. La Guàrdia Civil acostumava a registrar tant les persones assistents com els seus vehicles i quan la tenora començava a sonar esperaven veure quina sardana tocaven, perquè encara que normalment no deien res, si sentien la Santa Espina feien parar l'actuació.