(Text de Viquipèdia)
Pere Joan Barceló i Anguera (Marçà/Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat, fuseller de muntanya, partidari de la causa austriacista durant la Guerra de Successió espanyola. Amb la seva partida de fusellers de muntanya, hostilitzà les viles governades per partidaris dels borbons a les comarques més meridionals del país. Després de la derrota catalana deposà les armes als borbònics i s'acollí a l'indult general el 28 de setembre de 1714.
Dies després però, a punt estigué d'assassinar un tinent coronel de cavalleria borbònic quan aquest l'insultà titllant-lo de rebelde. Acabà capturat i empresonat a Falset el 14 d'octubre de 1714, però aconseguir escapar del presidi i fugí a la Serra de Llaberia on féu vida d'emboscat. Durant els següents reclutà un partida d'homes amb els quals assaltava combois fins que el febrer del 1717 el governador de Tarragona ordenà l'empresonament dels seus familiars, amenaçant de matar-los si el Carrasquet matava algun soldat borbònic durant els seus assalts a combois. Tot al llarg del 1717 els sometents de les viles tarragonines intentaren capturar al fugitiu, però tot fou en va. En aquest context es formà la Quàdruple Aliança, una coalició formada per Anglaterra, Holanda, Àustria i —inclús— França que pretenia frenar les pretensions expansionistes de Felip V al sud d'Itàlia.
El Duc de Berwick començà a reclutar tropes entre antics austriacistes catalans i s'enviaren cartes al Carrasquet. Aquest deixà a les muntanyes de Falset el centenar d'homes que formaven la seva partida i passà a França el maig de 1718. Poc després les tropes espanyoles de Felip V envaïren el regne de Sicília i esclatà la Guerra de la Quàdruple Aliança.[1] El Carrasquet, amb armes i municions subministrades per França, aconseguí alliberar els seus familiars empresonats a Falset però no reeixí a salvar la seva mare. El 1719 França declarà formalment la guerra a Espanya i les seves tropes començaren la invasió; els homes del Carrasquet serviren de fusellers de muntanya, obrint pas a les tropes franceses i assaltant els combois espanyols.
L'any següent 1720 Felip V es rendí i es firmà la pau, però les potències aliades no compliren la seva promesa de restituir les Constitucions de Catalunya com abans dels decrets de Nova Planta. França llicencià les tropes de catalans reclutades amb la intenció de retornar-los cap a Espanya, però el Carrasquet s'hi negà. El 2 de febrer de 1720 arribà a Viena on l'emperador Carles VI ordenà que se li assignés pensió de coronel i s'establí a Hongria, on es dedicà al cultiu de terres. El 1725 es trobava a la ciutat de Buda però el 1733 s'enrolà de nou al servei militar i lluità en l'exèrcit imperial fins a la seva mort el 1743.