EL TURÓ DEL VILAR
El Vilar és un topònim principal del municipi, que antigament designava el terme i la parròquia situada a la riba esquerra del Llobregat, per contraposició a Castellbell que designava la riba dreta. Pel que sabem dels indrets anomenats Vilar, aquests acostumen a fer referència a una possible vil·la d’origen romà o visigot, que potser estaria emplaçada entre l’actual església de Santa Maria del Vilar i el Mas del Puig. Un Vilar és un indici habitualment sòlid de troballes arqueològiques, però en el nostre cas no s’ha descobert res.
La primera menció documental al Vilar és de l’any 1047 en un testament en el qual es fa donació d’unes terres “prop de Santa Maria”, però fins el 1294 no es parla de “Sancta Maria del Vilario”. De l’església primitiva d’estil romànic no en resta res. L’actual temple es construeix a finals del XVIII i s’hi anaren fent ampliacions i modificacions. Amb el creixement del nucli del Borràs, es va construir una moderna església a la colònia i aquesta va perdre protagonisme.
Adossat a l’església hi trobem l'edifici de la rectoria. Va fer funcions d’escola i actualment és una residència privada.
A poca distància s'alça el turó del Vilar, de 239 metres d’alçada. Al seu cim s’hi construïren els primers dipòsits d’aigua per abastir al municipi.
Fins a mitjans del XIX, el Vilar fou l’únic nucli de població agregada del tot el terme. El veritable centre neuràlgic del municipi.