La denominació dels castells es dóna per dos nombres i la paraula de entremig. El primer nombre indica les rengles (pilars) que componen cada nivell del tronc, i el segon nombre, el nombre total de pisos. Així un tres de sis, vol dir que el tronc és format per 3 persones a cada pis (a excepció dels tres darrers), i que té una alçada de 6 pisos (incloent-hi el pis ocult per la pinya). Això varia en el cas dels castells amb agulla (amb un pilar al mig), ja que en aquest cas el primer nombre és el nombre de rengles exteriors, és a dir, sense comptar el pilar, i el segon, el de pisos; finalment, per assenyalar la presència del pilar al mig se'n diu que és "amb l'agulla" o "amb el pilar". També s'especifica la presència de reforços per al tronc com ho són el folre, les manilles o els puntals; anomenant-se al final del nom precedits de la preposició "amb"; com el pilar de 8 amb folre i manilles.
Tanmateix, existeixen noms particulars per alguns castells: Carro gros (4 de 8), Catedral (5 de 8), Supercatedral (5 de 9 amb folre), vano de pilars: un pilar central amb dos o més d'inferiors al costat en escala (p. ex. vano de 5: un pilar de cinc al mig flanquejat per dos pilars de 4)... A més a més, als castells d'una sola rengla se'ls sol anomenar "pilars", i als de dues, "torres".
També hi ha determinades combinacions de castells, en qualsevol ordre, que reben un nom particular:
-
Tripleta Màgica (per a tot el món casteller): 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8
-
Tripleta Vilafranquina: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 4 de 8 amb l'agulla
-
Tripleta Gracienca: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 3 de 8 amb l'agulla
-
Clàssica de 8: 3 de 8, 4 de 8, 2 de 7
-
Clàssica de 7: 3 de 7, 4 de 7, 2 de 6
La dificultat dels castells ve determinada per diferents factors: a) per l'alçada, b) pel nombre de rengles, c) pel reforç que requereixen, i d) per la tècnica utilitzada. D'aquesta manera, a) un castell serà més difícil com més alçada guanyi (per ex: el tres de vuit és més difícil que el tres de set), b) un castell és més difícil que un altre si, amb els mateixos pisos d'alçada, es compon de menys rengles (per ex: el dos de set és més difícil que el tres de set), exceptuant per a aquesta última variable els castells compostos, com ara el 5, el 6, el 7 o el 9, o els castells amb agulla, que són de major dificultat que els simples (per ex: el cinc de set o el quatre de set amb agulla són més difícils que el quatre de set), c) un castell té més dificultat quan, requerint reforços extres (folres i manilles), s'assoleix sense aquests reforços esmentats (per ex: el quatre de nou net és més difícil que el quatre de nou amb folre), i d) un castell té dificultats afegides depenent de la tècnica utilitzada (per ex: el tres de set aixecat per sota és més difícil que el tres de set).
Els castells de màxima dificultat es coneixen amb el nom de castells de gamma extra (Són el quatre de nou amb agulla, el cinc de nou, i el tres de nou amb agulla, que porten folre; el dos de nou, el pilar de vuit, el tres de deu i el quatre de deu, que es fan amb folre i manilles; i el dos de vuit net i el quatre de nou net, que es fan sense folre.)
Tot i que els castells no es fan en cap mena de competició regular reglada (només hi ha un concurs pròpiament dit, que es realitza cada dos anys a Tarragona), en alguns mitjans existeixen classificacions anuals de les colles en funció d'una puntuació que s'atorga a cada castell, que ve determinada per la seva dificultat. Inicialment hi havia diversos tipus de puntuacions, però finalment l'any 2004 es creà la Taula de puntuació Castellera Desc.20, consensuada entre l'organització del concurs de castells bianual de Tarragona i alguns periodistes castellers, de manera que, gairebé tots els mitjans que cobreixen el fet casteller oferint aquests tipus d'informació, segueixen una única classificació per temporada. Actualment usen la Taula de Puntuacions Unificada 2010.
Font : Viquipèdia