PENYAFORTUS... REFLEXIONA... REALMENT ETS FELIÇ FENT EL QUE ESTÀS FENT???
Penyafortus estava a punt d’arribar al final de la sèrie, només li quedaven dos catxes. En aquest penúltim els geocatxers medievals el convidaven a reflexionar sobre si era feliç fent el que estava fent.
I si una cosa tenia clara Penyafortus, es que no, no era feliç... de sobte va ser conscient de que tot i que la gent durant molt de temps no va dir res de les seves trampes, ho sabien, i quan el miraven, no era amb admiració, ni tampoc amb enveja... el miraven amb pena. Pena de que no pogués gaudir com ells d’un joc tant estimulant i bonic com el geocatxing.
També va ser conscient de que quan el van denunciar per trampós, qui ho va fer era algú com ell, que depenia de l’admiració dels altres i que no era capaç de tenir sota control la seva ambició i els seus deliris de grandesa.
I aqui es va produir un gran moment.
De sobte Penyafortus va mirar al cel, va alçar les mans i va caure de genolls a terra (de manera épica) i va cridar:
-Què he fet Deu meu???-
-Què he fet???-
-He perseguit i maltractat a gent de bona fe amb un gran cor que no tenien cap culpa i no feien res més que divertir-se en el seu temps lliure d’una manera sana i constructiva. Els he obligat a fugir de les seves cases a corre cuita i començar una nova vida a un altre lloc!-
I així agenollat a terra va romandre una bona estona...