PENYAFORTUS... VAS PEL BON CAMÍ... NO CAL SER EL PRIMER EN TOT I ENCARA MENYS FENT TRAMPES... LA IRA, EL RESSENTIMENT I L’ODI NO ET PORTEN ENLLOC... PRINCIPALMENT ET FAS MAL A TU MATEIX...
Al arribar en aquest catxe Penyafortus ja sabia que trobaria algun missatge...
...i va pensar... -a veure que em diuen ara....
Deixa pel camí tota la ràbia acumulada, allibera't i gaudeix del camí....
Que vaig per bon camí??? Així que pensen que vaig per bon camí???? Però si no em veuen!
És curiós que em diguin que principalment em faig mal a mi mateix, jo pensava que no els importava gens a aquesta gent...- seguia dient-se penyafortus per a ell mateix.
Penyafortus no recordava que en la seva decadència van ser molts els que van intentar ajudar-lo però ell pres pel ressentiment, ple d’ira i odi no ho interpretava així, sinó que els apropaments de la gent que el volia ajudar els vivia com atacs cap a ell enlloc de intencions conciliadores.
Penyafortus no se n’adonava que quan ets pressa de les emocions negatives intenses com son l’ira que et porta a l’odi i al ressentiment tot ho mires des d’aquest punt de vista i finalment t’acabes quedant sol.
Calia que Penyafortus comences a recordar moltes coses....