PENYAFORTUS... HAS DE CANVIAR EL PUNT DE VISTA... EL MÓN NO GIRA AL TEU VOLTANT
-El mon no gira al meu voltant???? He de canviar el punt de vista??? Vaja coses de dir-me!- va pensar Penyafortus.
Però de sobte Penyafortus va començar a recordar que des de ben petit sempre havia volgut ser el primer en tot i que quan no ho era s’enfadava i no volia seguir jugant. Això a mesura que va anar creient va anar dificultant les seves relacions socials fins a tal punt que va condicionar el seu caràcter i la seva amanera de relacionar-se amb la gent.
I perquè li passava això? Doncs era degut a que des de ben petit fes el que fes el seu pare mai estava content amb ell. Un dia, entre plors tancat a l’habitació, va jurar que algun dia faria alguna cosa prou important perquè el seu pare es sentis orgullós, encara que fos una cosa tan absurda com perseguir gent perquè tenien una ideologia diferent.
El que no sabia Penyafortus és que darrera d’aquest tipus de comportaments en els que tu vols guanyar notorietat i rellevància sent el primer en tot i tenint l’admiració dels teus companys, sol haver-hi un problema de manca de valoració d’un mateix.
No sabia que en realitat la gent no el menystenia, sinó que era ell mateix que es menystenia per les seves pròpies exigències i que el seu pare, fes el que fes, mai quedaria content amb el seu fill perquè era un pare tòxic incapaç d’estimar ningú que no fos ell mateix.
Calia que Penyafortus adoptes un altre punt de vista, on el més important no fos demostrar a tothom la seva vàlua i aprengués a relacionar-se de manera més sana i constructiva sense tenir que quedar pel damunt d’altre gent no sentir-se malament quan ell percebes que estava per sota d’altra gent. Calia que tornes a confiar que podia tenir relacions personals de qualitat.