Aquest refugi de defensa passiva està situat aprop de l'escola Verntallat. Actualment no es troba en gaire bon estat, tot i que és visible des de la carretera que va a Sant Privat d'en Bas.
Davant dels bombardeigs, l'única protecció eficaç per a la població civil foren els refugis, és a dir, galeries subterrànies on poder-se amagar.
Els refugis no es feren a l'atzar: hi hagué un estudi previ de localització i de necessitats de capacitat, per tal d'assegurar la ràpida protecció dels ciutadans en els diferents punts de la ciutat. En el cas de la Vall d'en Bas, aquests refugis anaven lligats a un aeròdrom que s'improvisà al mig dels camps de cultiu.
A partir de la radicalització del conflicte bèlic i el bombardeig aeri sistemàtic de nuclis de població de la reraguarda, i en resposta a aquesta situació, s'articulà la projecció i construcció d'un tipus específic d'arquitectura de guerra: els refugis antiaeris. A partir del mes de desembre de 1936, la Conselleria Municipal de Defensa i una Junta de Defensa Passiva provisional, supervisada per la mateixa Conselleria, publicaren diversos bans amb tot un seguir d'instruccions per tal de donar a conèixer a la població què calia fer en cas de bombardeig aeri.
Fonts : lagarrotxa.net
inventaripatrimoni.garrotxa.cat
