Skip to content

Lo Large-refugi de la caragolina Letterbox Hybrid

Hidden : 5/15/2016
Difficulty:
2 out of 5
Terrain:
2 out of 5

Size: Size:   large (large)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:



Hi havia una vegada una petita caragolina que vivia en una caseta envoltada de camps de fruiters. Pel color de la seva closca, tothom l'anomenava Rosa.

Un bon dia, de bon matí, la Rosa va treure el cap per la finestra i s'adonà que feia un dia fantàstic per sortir a passejar. No s'ho va pensar més, i va sortir.

Feia una temperatura perfecta, ni calor ni fred. Era primavera, i tot el voltant de casa seva estava ple de flors de tots colors i plantes molt boniques.

Poc a poc, es va anar allunyant de casa seva. Estava tan distreta mirant les flors, que no s'adonà que s'havia perdut,  ja no sabia on era ni sabia el camí per tornar a casa.

Però com que la petita Rosa era forta i valenta, abans de preocupar-se per poder tornar a casa, s'entretingué encara una estona més amb la flora que hi havia pels entorns.

De sobte, es va trobar amb un home de ferro, alt i prim. Bon dia! es van saludar. Què hi fa una caragolina com tu per aquí? M'he perdut i ara no sé el camí per tornar a casa-li va contestar ella.

L'home de ferro li va indicar que si continuava cap aquella direcció, encara s'allunyaria més de casa seva. El que havia de fer era agafar el camí en sentit contrari en direcció al pont vermell on per sota, passava un gran canal d'aigua.

Moltes gràcies, home de ferro!!-va fer ella tot acomiadant-se.

Va agafar la direcció que li havia indicat, i camina que caminaràs, va arribar al pont que li havia dit el bon home de ferro.

La Rosa va quedar admirada quan va ser sobre el pont... Quin canal més gran!! i quina maquinària per desviar l'aigua cap aquí i cap allà!!!

Va estar observant força estona l'aigua, per si podia veure-hi un peix o qualsevol altre animaló.

Tan concentrada estava buscant peixos, que no va adonar-se que el cel va començar a enfosquir-se. Uns núvols negres, amenaçadors, s'apropaven ràpidament!!! Un immens xàfec va començar a caure! I ella no tenia un lloc on resguardar-se de la pluja.

Va girar el cap, i veié més enllà una granja ben gran. Però era massa lluny. Quan hi arribaria, ja estaria ben xopa. En canvi, més a prop del pont vermell, hi havia una caseta més petita. Cap aquí aniré! Va pensar.

Quan ja era ben aprop de la casa, de dins, va sortir un altre home de ferro. Aquest, però, feia cara de pomes agres. "Què hi fas tu aquí?" li va dir ell en un to greu. "M'he perdut i buscava un refugi per no mullar-me sota la pluja, i he vist aquesta caseta, i he pensat per entrar-hi".

-Ni parlar-ne!- digué l'home- Això és casa meva i no m'agrada tenir convidats. Vés més cap enllà i pregunta-ho als dos grans vigilants verds que controlen aquella zona.

Així que la Rosa, sense dir-li ni adéu al malhumorat home de ferro, va continuar el camí.

Al cap d'una estona, la pluja era encara més forta, quan la Rosa, de sobte, es trobà cara cara amb els dos grans vigilants verds.

- Bon dia per dir alguna cosa!!- va fer ella

- Hola petita..què hi fas per aquí amb aquest temps que fa?

La Rosa, sense perdre el seu somriure, els va explicar tota la història, que s'havia perdut, la trobada amb un home de ferro molt amable que li havia indicat el camí, que havia creuat el gran canal, i el de l'altre gran home de ferro, aquest gens amable, i que buscava un refugi LARGE per esquivar la pluja.

Un dels dos vigilants, li va dir: Mira, prèn aquest camí cap a dalt, just abans de les fletxes, i allí hi trobaràs el refugi que tant busques. Això sí, quan siguis davant, veuràs "3 portes". Només una és el LARGE-refugi que busques. Les altres dues portes no et serviran. Que tinguis molta sort en la teva tornada a casa!

I així va ser, com la Rosa va arribar davant les "3 portes" i decidida com era, va entrar per una d'elles i sí, la va encertar, allà va trobar el LARGE-refugi que tant havia buscat!!! Poca estona després, el cel es va tornar a obrir, i de nou, amb un sol llampant, va poder continuar el camí fins arribar a casa seva!!!

 


Había una vez una pequeña caracola que vivía en una casita rodeada de campos de frutales. Por el color de su caparazón, todo el mundo le llamaba Rosa.

Una mañana, a primera hora, Rosa sacó la cabeza por la ventana, y vió que hacía un dia fantástico para salir a pasear. No se lo pensó, y saliór.

Hacía una temperatura perfecta, ni calor ni frío. Era primavera, y alrededor de su casa, estaba lleno de flores de todos los colores y plantas muy bonitas.

Poca a poca, se fue alejando de su casa. Estaba tan distraída mirando las flores, que no se dió cuenta que se había perdido, ya no sabía dónde estaba ni sabía el camino de regreso a casa.

Pero como la pequeña Rosa era fuerte y valiente, antes de preocuparse para poder volver a casa, se entretuvo un rato más con la flora que había a su alrededor.

De repente, se encontró con un hombre de hierro, alto y delgado. Buenos días! se saludaron. ¿Qué hace una caracola como tu por aquí? Me he perdido y ahora no sé el camino para regresar a casa- le contestó ella.

El hombre de hierro le indicó que si continuaba hacía esa dirección, se alejaría aun más de casa. Lo que tenía que hacer era coger el camino en sentido contrario, en dirección al puente rojo donde por debajo, pasaba un gran canal de agua.

Muchas gracias, hombre de hierro!!- hizo ella despidiéndose.

Cogió la dirección que le había indicado, y andando que es geurndio, llegó al puente que le había indicado el buen hombre de hierro.

Rosa se quedó admirada cuando estuvo en el puente... ¡Qué canal más grande!! Y qué maquinaria para desviar el agua hacía aquí y hacía allá!!!

Estuvo observando bastante rato el agua, para si podía ver algun pequeño pez o cualquier otro animal.

Tan concentrada estaba buscando peces, que no se dió cuenta que el cielo empezó a oscurecer. Unas nubes negras, amenazadoras, se acercaban rápidamente!! Un inmenso chubasco empezó a caer! Y ella no tenía un lugar donde protegerse de la lluvia.

giró la cabeza, y vió más allá una granja bien grande. Pero era demasiado lejos. Cuando llegaría, ya estaría empapada. En cambio, más cerca del puente rojo, había una casita más pequeña. Ahí iré! Pensó.

Cuando ya era cerca de la casa, de dentro, salió otro hombre de hierro. Este, pero, hacía cara de pocos amigos. "¿qué haces tu aquí?" le dijo él en un tono grave. "Me he perdido y buscaba un refugio para no mojarme bajo la lluvia, y he visto esta casita, y he pensado de entrar".

-Ni hablar!- dijo el hombre- Esto es mi casa y no me gusta tener invitados. Vete más allá, y preguntalo a los dos vigilantes verdes que controlan esa zona.

Así que Rosa, sin decir ni adiós al malhumorado señor de hierro, continuó el camino.

Al cabo de un rato, la lluvia era aún más fuerte, cuando Rosa, de repente, se encontró cara cara con los dos grandes vigilantes verdes.

- Buenos días por decir algo!!- dijo ella

- Hola pequeña..¿Qué haces por aquí con este tiempo que hace?

Rosa, sin perder la sonrisa, les explicó toda la historia, que se había perdido, el encuentro con el señor de hierro muy amable, que le había indicado el camino, que había cruzado el gran canal, y el del otro hombre de hierro, éste nada amable, y que buscaba un refugio LARGE para evitar la lluvia.

Uno de los dos vigilantes le dijo: Mira, toma este camino hacia arriba, justo antes de las flechas, y ahí encontrarás el refugio que tanto buscas. Eso sí, cuando estés delante, verás "3 puertas". Sólo una es el Large-refugio que buscas. Las otras dos puertas no te serviran. Que tengas mucha suerte en tu regreso a casa!

Y así fue, como Rosa llegó delante las "3 puertas" y decidida como era, entró en una de ellas, y sí, la acertó, ahí encontró el LARGE-refugio que tanto había buscado!!! Poco rato después, el cielo se abrió, y de nuevo, con un sol imponente, pudo continuar el camino hasta casa!!!

Additional Hints (No hints available.)