El seu nom recull l’esperit del conjunt de noms de carrers de l’entorn, dedicats a científics i inventors. Des de l’any 1940 fins el 1979 va portar el nom del General Primo de Ribera.
A finals del segle XIX, amb la urbanització de les terres de l'altra banda de la riera del Palau, es va deixar un ampli espai per una gran plaça que esdevindria la plaça de Progrés.
L’any 1882, Josep Bardier va fer aixecar les primeres cases, però no seria fins el 1905 que l’Ajuntament procediria a la seva urbanització envoltant-la de voreres i arbres. Per la banda de ponent la plaça no va tenir sortida fins que es va rebaixar el desnivell de dos metres d’alçada que hi havia prop el carrer de Galileu. Poc a poc es varen anar construint cases d’un pis al seu voltant.
L’any 1946 es procedia a la remodelació suprimint la vorera del voltant per una lleixa que ha servit durant molts anys com a complement dels bancs per seure. Per salvar el desnivell de la plaça es van construir tres accessos amb esglaons a la banda del carrer de Gutemberg. Cap els anys cinquanta es va instal·lar el primer parc infantil de Terrassa amb tobogan, gronxadors, etc.
L’any 1961 es va presentar un projecte, no reeixit, que proposava transformar el centre de la plaça en una estació d’autobusos.
A mitjans dels anys vuitanta la plaça estava molt descuidada: els aparells de jocs infantils destrossats, la jardineria abandonada, la font quasi no rajava i l’enllumenat era més aviat trist. A l’estiu hi havia força pols per la falta de grava i a l’hivern tot estava ple de bassals i fang quan plovia.
L’Ajuntament va procedir a la seva remodelació enllosant el seu centre i agrupant el jocs infantils en un punt. A l'altra banda de la plaça es va posar un escenari i un bar.
La plaça, considerada centre neuràlgic del barri, no ha estat mai zona comercial. Només tres comerços emblemàtics han sobreviscut el pas del temps: la farmàcia, l’estanc i el Forn del Progrés. Aquest últim, situat a un casal més amunt de l’actual, tenia molta fama durant els anys cinquanta fins al punt en què era molt freqüentat per ciutadans d'altres barris que aprofitaven l’espera de l'autobús per anar-hi a comprar pa.
L’any 2007 s’inaugurava l’ultima remodelació, aquesta vegada aixecant del tot la plaça per construir-hi un pàrquing subterrani. Només un element recorda temps passat; la font.