Torre de la Força
De les cinc torres circulars que, com a mínim, tenia la Força o muralla medieval, nómes se'n conserven dues i l'angle d'una tercera.
Un dels edificis més forts de la vila de Sant Celoni és la torre de la Força, la qual ha resistit el pas del temps i avui en dia ja fa gairebé un mil·lenni que aguanta dempeus. Els primers documents que en fan referència són del 1154. La torre de la Força és, juntament amb la torre de l'Aymar, i a diferència de les altres tres torres que es creu que hi havia a la muralla, un dels elements més visibles i ben conservats de la Força.
La Força és el testimoni de la formació de la vila medieval. La construcció en el segle XI d'una capella dedicada a Sant Celdoni al peu del camí ral (que havia estat l'antiga Via Augusta romana) va propiciar el creixement de cases i el primer teixit urbà de la vila al seu entorn, que aprofitava la situació estratègica de l'indret, a mig camí entre Barcelona i Girona. Aquesta població incipient, dedicada a l'artesania (teixits, roba, calçat, eines...), el comerç i l'hostalatge, de seguida va necessitar protecció i seguretat, per això es va envoltar amb la muralla o Força propiciada pels Hospitalers, senyors de la vila des de 1151. El recinte emmurallat tenia aproximadament uns 37 m d'amplada i 135 m d'allargada i estava encerclat per un vall o fossat (d'aquí el topònim del carrer de les Valls)
La Força de Sant Celoni
El primer document que fa referència a la muralla és de 1154, i parla de la porta de la vila de Sant Celoni. També hi ha referències documentals de 1301. Entre 1371 i 1374 es van fer emprèstits per la construcció de muralles i tancats, i en el temps de les revoltes catalanes (1462-1472) els jurats de la vila van decidir reforçar la muralla, omplir el fossat d'aigua i acaparar armes per la defensa. La muralla també va protegir el mercat de Sant Celoni, que es feia davant del recinte de la Força, i ja està documentat el 1157. La decadència de la muralla va arribar en perdre la seva utilitat defensiva. El 1681 per tal d'ajudar en les despeses de la construcció de la nova església parroquial, es van vendre els valls o fossat per a fer-hi horts (que amb el temps esdevingueren habitatges), i el 1865 es va enderrocar la porta de Girona o dels Sants Metges.
Després d'aquestes vicissituds, el recinte emmurallat de Sant Celoni es conserva parcialment com a paret mitgera entre les cases del carrer Major i les dels carrers de les Valls i de Sant Roc, i com a façana d'algunes cases de la plaça del Bestiar. De les cinc torres que, com a mínim, tenia originalment el conjunt només se'n conserven dues i l'angle d'una tercera. Entre les dues primeres destaca la torre anomenada de ca l'Aymar, que és perfectament visible des de la plaça de Josep Alfaras. La torre que hi ha al carrer de les Valls és la que s'ha restaurat el 2009.
Recuperació de la torre
El 2006 l'Ajuntament va adquirir tres solars per promoure la rehabilitació de la torre del carrer de les Valls, situada a la casa coneguda com cal Peó. El novembre de 2007 van començar les obres sota la direcció de Jordi Espar Gasset, de Poma Arquitectura SL. En una primera fase es van enderrocar els elements afegits a la torre, com la casa que l'aprofitava com a habitació al primer pis i com a part de la quadra a baix, i es van fer les excavacions arqueològiques de la zona. Després s'ha refet la part destruïda, s'han consolidat les restes de la muralla i s'ha rehabilitat un cobert, per on puja l'escala de ferro que permet ascendir dalt la torre. Finalment s'ha fet una rampa per facilitar l'accés a l'espai i a l'interior de la torre.
La base atalussada de la torre s’ha deixat descoberta fins a l’alçada on es considera que hi havia el nivell de circulació en els segles XIV-XV.