Ja s’ha complert cinc anys d’ençà que un grup d’entusiastes geocercadors van aconseguir fer realitat el projecte de resseguir el Camí de Sant Jaume de Catalunya tot omplint-lo d’amagatalls.
La il·lusió que va recórrer el país des de llevant a ponent, des del Port de la Selva fins a Alcarràs, s’ha encomanat a jugadors de casa i de fora, de països veïns i de contrades més llunyanes, a aquells qui es prenen el camí com un desafiament contrarellotge i a aquells qui se’l prenen com un trencament amb el tragí diari i un gaudi per als sentits.
Volem deixar una petja d'aquesta data i oferir-vos un petit record.
Us remetem a que feu un cop d'ull a com es va fer: http://ca.geopelegrins.cat/makingof.
Vistes des de l'amagatall
Sant Jaume de Vallhonesta
Sant Jaume de Vallhonesta és una ermita romànica del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.
Es troba dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a la Carena a 485 m, separa els termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara. Antigament havia estat un nucli agregat junt amb l'antic hostal, ara en ruïnes, i altres edificacions desaparegudes.
L'origen del nom és ibero-basc amb la suma de “ones” i “toi” que significa rondals de bons terrenys. La composició actual de Vallhonesta significa "vall de bons terrenys".
L'Hostal
Encara que hi ha l'ermita, el més popular de Sant Jaume de Vallhonesta era el seu hostal, un dels més antics i famosos hostatges que hi havia per a la gent que transitava el camí ral, que era la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona fins a la construcció de la carretera de can Maçana (mitjans del segle XIX). Els primers documents sobre l'hostal daten del segle XV, encara que la seva construcció és anterior. En un cadastre del segle XVII constava que les quadres de l'hostal podien acollir fins a 70 mules, la qual cosa ens demostra la quantitat de trànsit que hi havia pel camí i que feien parada a Vallhonesta.
Durant la guerra del francès (1808 - 1812) l'hostal va ser utilitzat com a caserna militar i centre de defensa del camí ral i els seus municipis propers. El 4 d'abril de 1810 a l’hostal es van fer presoners 260 soldats francesos, que després d’haver assaltat Manresa, fugien. L’hostal, junt amb els massissos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, van ser atacats i malmesos pels francesos. A finals de febrer de 1811, els francesos van cremar l'hostal, que va necessitar rehabilitació.
Durant la postguerra (1939 - 1970), Sant Jaume de Vallhonesta també va ser testimoni de l'activitat dels maquis, molt presents als paratges del Bages sud.
El mas va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, però després al ser abandonat, el seu deteriorament va ser molt ràpid i va ser encara més deteriorat per l'incendi que es va produir el 1985, on van cremar les seves bigues de fusta i l'hostal constituirà un conjunt de runes civils. De les runes, es pot identificar els portals d'acer (un en direcció Manresa i l'altre cap a Barcelona), les cisternes, un forn o les quadres.