
Casa de Cultura (Antic Banc d'Espanya):
(Valencià)
La necessitat de disposar de moneda per al pagament setmanal de les nòmines dels treballadors de la indústria, va requerir l'obertura d'una oficina del Banc d'Espanya a Alcoi, un dels pocs casos que es van donar en ciutats que no eren capital de província.
Instal·lat a Alcoi des de 1884, el Banc d'Espanya va ocupar diferents seus provisionals fins que en 1927 es va construir aquest monumental edifici d'estil neoclàssic, amb grans columnes i frontons decorats.
Coincidint amb el tancament d'aquestes oficines, l'any 1982, el Banc d'Espanya va donar a l'Ajuntament d'Alcoi l'edifici per a ús cultural, sent rehabilitat per a Casa de la Cultura, Biblioteca Pública i Arxiu Municipal.
Un quilòmetre continu de documents, traduïts al mig milió d'escrits i 11.000 volums o unitats, conformen actualment l'Arxiu Municipal d'Alcoi, una veritable joia dins de la Comunitat Valenciana. La seva riquesa resideix en la varietat de temes, que van des de l'època medieval a la contemporània, així com en la singularitat dels mateixos, atraient a nombrosos investigadors de tot el territori espanyol. El document més antic que conserva la ciutat és L'Esborrany de la Cort de Justícia, que data de 1263 i és l'únic en paper valencià que es conserva.
L'Arxiu Municipal ha estat sempre vinculat a la història de l'Ajuntament d'Alcoi des de la fundació de la ciutat al segle XIII. Al principi contenia tota la documentació municipal a l'antiga seu o Casa de Corts, actual Museu Arqueològic Municipal. A mitjan segle XIX, quan es va construir la nova Casa Consistorial, l'arxiu es va traslladar a aquest mateix edifici, on ha estat fins a finals de 1983. Aquest any, després de les obres d'adequació de la nova Casa de Cultura, a l'edifici de l'antiga sucursal local del Banc d'Espanya, l'Arxiu Històric es va traslladar a aquestes noves dependències.
Entre els documents més singulars que guarda l'arxiu destaquen l'anomenat Llibre d'extravagants, del qual es va extreure el quadernet denominat L'Esborrany de la Cort de Justícia, que data de 1263 i està considerat el document en paper valencià més antic que es conserva, o la rica col·lecció documental de l'època foral, llibres de consells o cort de justícia, entre d'altres, així com un destacat fons notarial de caràcter comarcal. També ressaltar l'intens programa de recuperació d'arxius d'entitats i persones realitzat en els últims anys, que ha permès la incorporació de nombrós material documental i bibliogràfic de rellevància a Alcoi, com ara el referent a Joan Valls, José Moya i Rogelio Sanchis . Respecte a aquest últim, el director de l'Arxiu explica que la donació es va produir l'any 2001 i "des d'aleshores les concessions s'han incrementat notablement, havent fins i tot dos per any".

Casa de Cultura (Antiguo Banco de España):
(Castellano)
La necesidad de disponer de moneda para el pago semanal de las nóminas de los trabajadores de la industria, requirió la apertura de una oficina del Banco de España en Alcoy, uno de los pocos casos que se dieron en ciudades que no eran capital de provincia.
Instalado en Alcoy desde 1884, el Banco de España ocupó diferentes sedes provisionales hasta que en 1927 se construyó este monumental edificio de estilo neoclásico, con grandes columnas y frontones decorados.
Coincidiendo con el cierre de estas oficinas, el año 1982, el Banco de España donó al Ayuntamiento de Alcoy el edificio para uso cultural, siendo rehabilitado para Casa de la Cultura, Biblioteca Pública y Archivo Municipal.
Un kilómetro continuo de documentos, traducidos en medio millón de escritos y 11.000 volúmenes o unidades, conforman actualmente el Archivo Municipal de Alcoy, una verdadera joya dentro de la Comunitat Valenciana. Su riqueza reside en la variedad de temas, que van desde la época medieval a la contemporánea, así como en la singularidad de los mismos, atrayendo a numerosos investigadores de todo el territorio español. El documento más antiguo que conserva la ciudad es L'Esborrany de la Cort de Justícia, que data de 1263 y es el único en papel valenciano que se conserva.
El Archivo Municipal ha estado siempre vinculado a la historia del Ayuntamiento de Alcoy desde la fundación de la ciudad en el siglo XIII. En un principio contenía toda la documentación municipal en la antigua sede o Casa de Corts, actual Museo Arqueológico Municipal. A mediados del siglo XIX, cuando se construyó la nueva Casa Consistorial, el archivo se trasladó a este mismo edificio, donde ha estado hasta finales de 1983. Este año, después de las obras de adecuación de la nueva Casa de Cultura, en el edificio de la antigua sucursal local del Banco de España, el Archivo Histórico se trasladó a estas nuevas dependencias.
Entre los documentos más singulares que guarda el archivo destacan el denominado Llibre d'extravagants, del cual se extrajo el cuadernillo denominado L'Esborrany de la Cort de Justícia, que data de 1263 y está considerado el documento en papel valenciano más antiguo que se conserva, o la rica colección documental de la época foral, libros de consejos o corte de justicia, entre otros, así como un destacado fondo notarial de carácter comarcal. También resaltar el intenso programa de recuperación de archivos de entidades y personas realizado en los últimos años, que ha permitido la incorporación de numeroso material documental y bibliográfico de relevancia en Alcoy, como por ejemplo el referente a Joan Valls, José Moya y Rogelio Sanchis. Respecto a este último, el director del Archivo explica que la donación se produjo en el año 2001 y "desde entonces las concesiones se han incrementado notablemente, habiendo hasta incluso dos por año".

El catxe / caché:
Aquest catxe està totalment adaptat per a qualsevol catxeter!!
Este caché esta totalmente adaptado para cualquier cachetero!!