El bosc de les fades
Bé. No exactament... No us espereu cap meravella, ni una frondositat espectacular... Però si l'anomeno així, té el seu motiu...
De fet, aquest listing va dedicat a les fades imaginàries, les de fràgils ales i lluminosa i fugaç presència. Les imaginàries, però també per les reals.
I és que, encara que no us ho cregueu, existeixen. Però has de tenir la sort de trobar-les. Difícil, si elles no volen! En la seva curta vida tenen molt bé a fer!
Per què aquesta parrafada poètica? Doncs perquè la casualitat va fer que aquesta sèrie de GeoBagencs es creés amb intenció de passar per un indret on jo ja volia posar un catxé. Un catxé homenatge a l'Anna, una amiga que adorava aquest indret. Entre el lloc del catxé i el meravellós passeig per la vora de la
Sèquia, el kilòmetre 13, l'Anna anomenava la zona el Bosc de les Fades!
Els gossos, els nostres inseparables peluts, varen ser els qui ens van fer conèixer. Tantes vegades hi havíem compartit passejades!
L'Speedy, el bitxo del meu avatar. La Lur, que ara juga amb ella per camps inacabables plens de rierols. El Frodo, sempre atent... Uns que hi són, altres que se'n van...
Jo encara hi passejo, i ella, sense cap mena de dubte, també.
Només que ara ha deixat la seva forma terrenal i ha tornat a ser etèrea... És el que tenen les fades!