ARANÈS
Es Banhs de Tredòsei un balneari deth municipi de Naut Aran (Val d'Aran) includit era l’Inventari der Auviatge Arquitectonic de Catalonha.
En tot seguir era ribèra d'Aiguamòg a 8 km s'arribe en establiment termau de se Banhs de Tredòs, d'aigües sulforoses e sòdiques a 30 °C. Era anciana bastissa ei plaçada ar arribatge esquèr deth mencionat arriu, ei de planta rectangular e d'un solet estatge. Es crambes de banh se tròben er es baishi e es abitacions dessús. Ath laguens dera bastissa canèren dues hònts, ua a temperatura superiora ara auta.
Istòria
Es vestigis demore localizadi ar endret, coma un bust dera deesa Isis, demòstren er usatge d'aguesti banhs dempús des epòques mès ancianes. Era prumèra hònt de mieja qualitat e d'aulor sulfurós, servie ad a eth banh deparalítics, artrítics e reumàtics, atau coma entà guarir malauties mentaus ("intemperiafrígida de cerebro"), dera pèth, e tanben de hitge. Jos prescripcion medicau i anaue fòrça gent, encara que solament i auie un cobèrt (1788). Semble qu'era prumèra bastissa residenciau, d'ua soleta planta, se bastic un sègle mès tard (1885) e s'agranic posterioraments damb un estatge superior (1904) e ua capèla (1908). Se Banhsrestèren dehòra de servici dempús der an 1944 enquia mejans des 90, eth qué se tornèren a daurir ath public.
CATALÀ
Els Banhs de Tredòs és un balneari del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) inclòs en l’Invetari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Seguint la ribera d'Aiguamòg a 8 km s'arriba a l'establiment termal d'Es Banhs de Tredòs, d'aigües sulfuroses i sòdiques a 30 °C. L'antic edifici està situat a la vorera esquerra de l'esmentat riu, és de planta rectangular i d'un sol pis. Les cambres de bany es troben en els baixos i les habitacions al damunt. A l'interior de l'edifici brollen dues fonts, una a temperatura superior a l'altra.
Història
Els vestigis roman localitzats a la contrada, com ara un bust de la deessa Isis, demostren l'ús d'aquests banys des de les èpoques més antigues. La primera font de mitja qualitat i d'olor sulfurós, servia per al bany de paralítics, artrítics i reumàtics, així com per guarir malalties mentals ("intemperia frígida de cerebro"), de la pell, i també de fetge. Sota prescripció mèdica hi acudia molta gent, encara que només hi havia un cobert (1788). Sembla que el primer edifici residencial, d'una sola planta, es va construir un segle més tard (1885) i es va ampliar posteriorment amb un pis superior (1904) i una capella (1908). Es Banhs restaren fora de servei des de l'any 1944 fins a mitjans dels 90, en què es van tornar a obrir al públic.