Gràcies a la nostra avia, que encara recorda com si fos ahir els anys de mineria, ens ha indicat on estaven les mines i ens hem apropat a la mina Pedraforca i a la mina La Campos. De la mina La Campos poc queda, però de la mina Pedraforca encara podem trobar algunes casetes, així com part dels rails per on descarregaven el carbó.
Us deixo una mica d'història de les mines de la zona.
El 1851 es constituïren les primeres societats mineres en el Berguedà, però no fou fins al 1904 que arribà l'explotació definitiva.
Les primeres mines difícilment arribaven a tenir més de 500 metres de llargada. La feina era totalment manual: Els picadors arrencaven el carbó a pic i amb una puntona. El material extret es carregava cabassos fins a les vagonetes, que eren arrossegades fins a l'exterior, primer per homes i després per mules. A l'exterior de la mina dones, criatures i vells separaven el carbó de la resta de materials.
Les condicions de treball eren molt dures: llargues jornades (de 12 hores sense sortir de la mina, ja que es menjava i es descansava a l'interior), sous molt baixos i sobretot el perill que comportava treballar a les mines, mal ventilades i on, sovint, es produïen esllavissades i explosions.
Mina del Pollegó Petit
1936-1952
Situada per sota de Molers.Oberta per evitar que el jovent del poble hagués d'anar a la guerra. Els miners no guanyaven res, ben al contrari: es pagava a dos encarregats perquè els ensenyessin la feina.
Mina Clara
1940-1944
Situada molt a prop de l'Espà, en aquesta mina va passar l'accident més gran de l'estat espanyol: el 10 d'abril de 1944 hi van morir 34 persones a causa d'una explosió de grisú.
Mina La Campos
1944-1963
Va patir un accident molt greu l'any 1951 en què van morir 18 persones a causa d'una explosió de grisú i pols
Mines Pedraforca Pisos 0, 1 i 2
?-1985
Els nivells anomenats Piso 0 i Piso 1 foren l'inici de les mines Pedraforca. Posteriorment després de la constitució de Carbones Pedraforca SA, es va obrir el Piso 2, que va ser explotada entre els anys 1940 i 1985.
Mina Sant Joaquim
1959-1979
Situada a tocar mateix del poble de Saldes, està comunicada amb el pis 2º. Es va abandonar per esgotament del mineral
Mina de Coll de Jou o Piso 4
1947-1961 i 1978-1996
Situada per sota del cel obert de Coll de Jou. En els últims anys es feia servir per entrar el material de la mina del pis 3
Mina de Piso 3
1982-2007
Enllaça amb les boques de Coll de Jou i del pis 2 bis, es la boca mina per on entren els miners i els materials, està molt mecanitzada i és la mina que té més producció per home de la CEE.
Mina de Piso 2 bis
1989-2007
Està comunicada amb el pis 3 i es per on surt el carbó a través d'una cinta transportadora. Està situada per sota del camp de futbol del poble de Saldes.
ESP
Hemos decidido poner este caché en homenaje a todos los mineros que trabajaron en las minas de Saldes, a todos aquellos que perdieron la vida, a todos los que sufrieron el trabajo tan duro y esclavo de trabajar en una mina; y en especial a mi abuelo Avelino, que durante muchos años trabajó en estas minas. A pesar de vivir varios accidentes logró sobrevivir, aunque con varias secuelas en los pulmones y en las piernas.
Gracias a nuestra abuela, que todavía recuerda como si fuera ayer los años de minería, nos indicó donde estaban las minas y nos hemos podido acercar a la mina Pedraforca y a la mina La Campos. De la mina La Campos poco queda, pero de la mina Pefradorca todavía podemos encontrar algunas casas, así como parte de los railes donde se descargaba el carbón.
Os dejo un poco de historia de las minas de la zona.
El1851 se constituyeron las primeras sociedades mineras en el Berguedà, pero no fue hasta 1904 que llegó la explotación definitiva. Las primeras minas difícilmente llegaban a tener más de 500 metros de longitud. El trabajo era totalmente manual: Los picadores arrancaban el carbón a pico y con una puntona. El material extraído se cargaba capazos hasta las vagonetas, que eran arrastradas hasta el exterior, primero por hombres y luego por mulas. En el exterior de la mina mujeres, criaturas y viejos separaban el carbón del resto de materiales. Las condiciones de trabajo eran muy duras: largas jornadas (de 12 horas sin salir de la mina, ya que se comía y se descansaba en el interior), sueldos muy bajos y sobre todo el peligro que entrañaba trabajar en las minas, mal ventiladas y donde, a menudo, se producían desprendimientos y explosiones