EL CATLLARÀS
El 1992 la serra del Catllaràs va ser declarada Espai d'Interès Natural com a reconeixement a la riquesa de fauna i flora que acull i pels idíl·lics indrets i racons que amaga la serralada, en les més de 5.600 hectàrees repartides entre els termes municipals de Vilada - Guardiola de Berguedà – Cercs - La Pobla de Lillet - Castell de l'Areny – La Nou de Berguedà – Sant Julia de Cerdanyola - Sant Jaume de Frontanyà - Borredà.
Actualment, el Catllaràs encara conserva aquests encants, i les seves terres i prats, coronats pels set cims de més de 1.700 metres, estan coberts per un bosc impenetrable de pins roigs, roures, alzines, faigs, etc.
La gran protagonista vegetal és la flor de neu (edelweiss), una espècie en perill d'extinció, que creix envoltada de les sabatetes de la Mare de Déu, també protegides, el marcòlic vermell, les candeleres o els botonets de Sant Joan, entre altres espècies.
Si estem a l'aguait i mantenim un silenci prudencial i respectuós, al Catllaràs podem veure animals com els galls fers, els cérvols, les martes, els senglars, les guineus, les mosteles, les àligues reials o els falcons pelegrins.
Plena d’espais paradisíacs, els més de 150 quilòmetres de camins, pistes i corriols que la recorren permeten al visitant arribar a llocs com el Prat Gespador – La Roca de la Mare de Deu –El Pla del Catllaràs, un espai que sembla creat per descansar, o a les tradicionals i populars crestes del Joc de la Pilota.
Altres possibilitats que hom no es pot deixar perdre són les vistes privilegiades de l'extensa vall des del mirador del Roc de la Lluna, molt a prop del santuari de Falgars, o la visita al tresor del modernisme que amaga el xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí.
Per refrescar-nos d’aquestes passejades, excursions i escalades, el territori ofereix innombrables fonts i rieres, que la fan un paratge especialment indicat tant per a la primavera i l'estiu com per a la tardor, quan es vesteix dels vestits més acolorits de la natura.
Durant la primera meitat del segle XX s'explotaren mines de carbó a la serra del Catllaràs. El carbó era transportat mitjançant telefèric fins a l'estació de La Pobla de Lillet, coneguda també com " l'empalme",on era transferit al tren del ciment. Aquest carrilet transportava el carbó cap a la Fàbrica de Ciment Asland del Clot del Moro, on era usat com a combustible.