Per aquest carrer no passen els anys, ja fa molt que existeix un semàfor que regula la circulació degut a la seva estretor, amb part reservada als vianats. Conecta la part antiga amb una part nova.
Al num 24, per setmana santa mostren el "misteri de la soledat":
la nit de Dijous Sant i Divendres Sant durant tot el dia, són exposats en els diferents veïnats tota una sèrie de conjunts escultòrics que representen els diferents moments de la passió i mort de Jesús.
La tradició dels anomenats popularment Misteris, es comença a documentar a la darreria del s. XVII i al llarg del s. XVIII, encara que el seu origen pot ser anterior. Com esmentava el Dr. R. Casajoana a Vida Olesana el 1931, «…no se sap donar cap data concreta de quan començà aquesta devoció popular…».
Els dos Sants Crists desapareguts de Ca la Pellera, dels segles XV i XVI, eren les dues imatges més antigues relacionades amb aquesta tradició, que tingué el seu gran desenvolupament en plena època barroca amb la fundació, el 1694, de la Congregació dels Dolors, que, durant el segle XVIII, es féu càrrec de l’antiga Confraria del Sant Crist (la Congregació de la Santa Creu apareix documentada el 1527).
En aquest període s’esculpiren, probablement, l’important conjunt del Sant Sepulcre, la talla de Cal Puigjaner –que el 1916 passà al Museu Diocesà del Seminari i posteriorment, el 1936, desaparegué– i la Pietat de Can Carreras.
A principis del segle passat es produí una nova revifalla, amb la restauració dels Misteris més valuosos i la substitució d’altres per talles de més qualitat, com el conjunt del carrer de l’Amargura, esculpit de nou entre 1881 i 1901.
La guerra de 1936 destruí aquest patrimoni; només en restaren alguns elements, com els meravellosos àngels barrocs del Sant Sepulcre. Tanmateix, acabada la guerra, les barriades i confraries encarregaren de nou les seves respectives imatges. D’aquest moment destaquen les talles de l’escultor Josep M. Camps Arnau.
Al num 32 hiha una placa que recorda la casa natal del Dr. Josep Romagosa
Josep Romagosa i Gotzens (Olesa de Montserrat, 10 de març de 1812 - València, 2 de maig de 1868).[1][2] Degà de la Facultat de Medicina de València, fou metge-cirurgià amb una gran formació humanística i científica, i profundes conviccions religioses.
Estudià medicina al Real Colegio de Medicina y Cirugía de San Carlos, de Madrid, on es graduà l’any 1842. Fou metge del capítol catedralici de Sigüenza i catedràtic de les universitats de Saragossa, Barcelona i València. Des del 1856 fou degà de la Facultat de Medicina de València. Fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona[3] i d’altres societats mèdiques. El doctor Romagosa va ser un clar representant de la mentalitat anatomoclínica, destacà en anatomia patològica microscòpica i fou un prestigiós cirurgià, que va aconseguir millores en les tècniques operatòries, com en el cas de l’amputació de la cama[1] a nivell del terç superior, modificant la línia d'incisió de manera que es reduïa notablement la possibilitat de necrosi.
És remarcable el fet que va ser un precursor de la teoria de l'evolució, perquè ja la plantejà amb claredat dins el «Discurso inaugural pronunciado el día primero de octubre de 1852 en la apertura de la Universidad Literaria de Valencia» (1852), subtitulat «Alianza y estrecho lazo que une las ciencias divinas y las humanas», set anys abans de l'aparició del llibre «L'origen de les espècies» (1859) de Charles Darwin.
Com a degà de la Facultat de Medicina de València, feia classes a on es combinava teoria i pràctica. Les seves lliçons partien d'un cas clínic concret, del que es feien les explicacions teòriques necessàries per a, després, observar el malalt si era viu, o fer-li l'autòpsia si era mort. Aquesta manera de procedir responia al mètode anatomoclínic iniciat pel patòleg italià Giovanni Morgagni (1628-1771) i pels clínics francesos Xavier Bichat (1771-1802) i René Laennec (1781-1826), famós a la medicina europea del segle XIX.
El catxé: micro camuflat a la vista. Es recomana agafar-lo i loguejar-lo en un lloc discret. Per extreure el log: penseu que es flexible i es deformable, i que es pot encongir. fixeu-vos com va inserit abans de treure'l per posar-lo igual i que s'aguanti sense caure.