La defensa de la costa catalana
Durant els primers compassos de la Guerra Civil, derivada de l'aixecament militar al juliol del 1936, el Govern de la Generalitat de Catalunya considerava la costa mediterrània, des de Portbou a l'estret de Gibraltar, zona segura per al transit de la marina mercant. Malgrat els informes que arribaven des de Mallorca sobre la creació de columnes de desembarcament formades per vaixells Alemanys i tropes Italianes, el govern va considerar que, sense el domini total del mar, els exèrcits rebels mai intentarien un atac consistent contra la costa catalana, reduint aquesta possibilitat a "cops de mà" puntuals. Com el bombardeig de Barcelona al setembre de 1936.
Per protegir les poblacions costaneres d'aquest tipus d'ensurts, la conselleria de defensa va dividir la costa catalana en tres sectors: 1r sector) de Portbou a Tossa de mar, 2n sector) de Tossa de mar a Vilanova i la Geltrú, 3r sector) de Vilanova i la Geltrú a Alcanar. Els comandaments militars de cada sector van establir la vigilància de la costa organitzant milícies, dubtosament armades, i instal•lant nius de metralladores i bateries costaneres. Emplaçaments equipats majoritàriament amb armament obsolet, recuperat de vells dipòsits.
El Canarias
El 30 d'octubre de 1936, el creuer de l'exèrcit nacional Canarias, realitzà un "exercici" de bombardeig sobre la població de Roses. Aquest fet, i el posterior bombardeig de Palamós al mes de novembre, sumat a la presència continuada durant 1937 del mateix Canarias i d'altres vaixells, van contribuir a escampar la sensació d'amenaça d'un desembarcament dels exèrcits nacionals a la costa catalana. Sensació que, en conseqüència, va accelerar la fortificació de la costa.
L'organització de la fortificació costanera durant els últims mesos de 1936 i primers de 1937, vaser difusa. Les obres eren realitzades per personal divers de caràcter voluntari. A partir del febrer de 1937 el govern designa un comandant d'enginyers com a responsable de les obres de fortificació, aplicant estrictes criteris tècnics i d'eficàcia. Garantint que les obres s'adaptaven als plans estratègics establers per l'Estat Major.
El Búnquer de la cala del Pi
A la població de Portbou trobarem diversos emplaçaments per metralladores destinats a la protecció de la badia. Alguns d'ells de camí a la cala del Pi. I és precisament aquest, el búnquer de la cala del Pi, el més interessant de la zona.
Aquest búnquer disposa de dues boques. Una orientada al Sud de la badia, on trobarem el polvorí. I l'altra orientada al Nord, que feia les funcions de refugi pels soldats.
La configuració del búnquer permetia albergar dues armes automàtiques, metralladores, i 12 posicions més per a tiradors drets. Existint pel darrere de les posicions de les metralladores una galeria que comunica les dues posicions dels tiradors drets.
Accessos al búnquer
Com s'explica a la descripció, aquest búnquer disposa de dues entrades, ambdues accessibles des del Camí de Ronda; tant en sentit Nord: des de Portbou a la frontera francesa , com Sud: des de la frontera a Portbou. Fet que ens permetrà realitza la travessia integral del búnquer.
ATENCIÓ!!!!
Per recórrer el camí de ronda entre Portbou i la frontera, caldrà prestar molta atenció a l'estat del mar. Amb fort onatge alguns sectors del camí poden resultar perillosos o intransitables. També haurem de ser conscients de les nostres habilitats, ja que alguns trams, amb poca amplada, transcorren en alçada sense cap mesura de protecció.
Per accedir a l'interior del búnquer i recórrer totes les seves galeries, caldrà fer servir llanternes o algun altres sistemes d'il•luminació.
A la cartografia de la zona apareixen altres camins que, des de la carretera N-260, porten fins a la zona on s'ubica el búnquer. Però aquests camins, actualment, estan pràcticament desapareguts, resultant molt difícil recorre'ls sense patir els efectes de les punxes de les figueres de moro que proliferen arreu.
Des de Portbou a les boques Sud i Nord.
És, sens dubte, la forma més fàcil i rapida d'accedir al búnquer.
L'accés al Camí de Ronda el trobarem al sector Nord de la platja petita de Portbou, i només haurem de seguir-lo fins a la punta del Pi i la cova del pirata. Punts des d'on accedirem a les dues boques. Aquest primer sector és el més maco de tot el recorregut, ja que anirem gairebé arran d'aigua, i trobaren les restes d'altres búnquers molt deteriorats. Descobrint cales magnífiques per gaudir d'un bon bany.
Per accedir a la boca Sud des de la punta del Pi, girarem a l'esquerra pel camí que puja per la carena, fins que troben, penjada sobre la platja de Pi les arpilleres de formigó dels tiradors. En aquest punt girarem a l'esquerra descendint per sota del camí fins que trobem la boca Sud del búnquer. Una boca petita de formigó, que ens obligarà a ajupir-nos per accedir-hi.
Per arribar a la boca Nord, caldrà continuar pel camí de ronda fins a arribar a la cova del pirata. Des de la cova pujarem per l'esquerra del torrent, seguint un corriol que ens portaria fins a la boca Sud per sobre del búnquer, i que haurem de deixar a mitja pujada, caminant camp a través buscant a la nostra dreta la trinxera plena d'esbarzers que dóna d'accés a la boca Nord. La boca està tancada amb una reixa de ferro, i haurem de passar estirats pel forat de la part baixa a l'esquerra.
