Es poden pressentir aquells carrers que el creuen longitudinalment en direcció al mar, i les costes que els uneixen esglaonadament i un xic abruptament. Però és el “Poble i església de Mont-roig” el que li fan dir que: "Quan viatjo duc sempre en el maletí una garrofa de Mont-roig. Mai he perdut aquest contacte amb Mont-roig. M'ha donat una força d'arbre..." (Miró a la pel·lícula "D'un roig encès: Miró i Mont-roig" de Martí Rom, 19179). I “Mont-roig, el poble”el porta a afirmar que: "En mi va pesar molt Mont-roig. Mallorca és la poesia, és la llum. Fins que he arribat a establir l'equilibri entre Mont-roig i Mallorca no he entrat en la maduresa..." (a Sebastià Gasch, 1963). Hem intentat ser originals amb el contenidors. Si us plau, deixeu el lloc *exactament* com l'heu trobat encara que no trobeu el catxé. Pugem la dificultat a 3, entenent que és més difícil de trobar del que ens pensàvem. Ànims!