Els animals que hi hem vist (esquirols, trencapinyes, cabirols...) no tenen res de sobrenatural però s’expliquen històries i llegendes de tota mena. Hi pot haver alguna cosa certa en aquestes històries o tot són sopar de duro?
Sobre el circuit
En el circuit de raquetes de neu de l’estació d’esquí de Guils-Fontanera podreu descobrir diferents tipus de roques i formacions geològiques. Fer el circuit mitjà, d’uns 4 quilòmetres, és suficient per veure el que us proposem. El punt de sortida és l’aparcament de l’estació d’esquí. Aquest recorregut es pot fer durant tot l’any. Si l’estació d’esquí és oberta, dirigiu-vos a la caseta d’informació per saber les condicions d’accés.
Formació de les roques
Us proposem trobar dos tipus de roques diferents: la granodiorita i la fil·lita pigallada.
La granodiorita és una roca que es forma per refredament lent d’un magma a l’interior de la terra. Quan el refredament és molt lent es formen cristalls que són més o menys de la mateixa mida.
La fil·lita pigallada és una roca metamòrfica de la família dels esquists: són roques transformades. Les roques de les quals provenen les fil·lites són roques sedimentàries de gra fi. Això vol dir que per tenir-les és necessària la transformació de roques que s’han format per acumulació de fragments petits de roca; és a dir, per argiles o llims que han sedimentat, s’han compactat i s’han format lutites. Aquestes lutites es transformen per la pressió dels material acumulats i de moviments tectònics (és a dir, per moviments de les plaques de les quals està formada l’escorça terrestre).
En el cas de la fil·lita pigallada, es poden distingir taques fosques que de vegades sobresurten del pla de fractura (superfície de la roca). Aquestes pigues o grans s’han format en una aurèola de contacte: un magma calent entra en contacte amb la roca que l’encaixa i la transforma per efecte de la temperatura, sense arribar a fondre-la. Amb l’escalfor es formen cristalls de mida d’un mil·límetre o una mica més grans, de forma arrodonida o ovalada amb les cantonades arrodonides.
Tant la formació de la granodiorita com de la fil·lita pigallada es produeix a l’interior de la terra. Quan aquestes roques es troben a la superfície de la terra és perquè hi ha hagut moviments tectònics de l’escorça de la terra que les han fet aflorar, perquè s’han erosionat les capes que cobrien aquestes roques o per la suma d’aquests dos fenòmens.
Distingir les roques
Els cristalls de la granodiorita es poden veure a simple vista. En aquesta zona, la granodiorita té cristalls transparents (de mineral de quars), de color blanc (feldespats) i de color negre (miques). Si mireu la roca amb una lupa en un lloc on la fractura sigui recent (com a la paret del refugi de les cases), veureu que les miques formen làmines: veureu la superfície d’aquests minerals plana. Si us hi fixeu podreu distingir un dels dos grans grups de miques: les biotites, que són fosques (les moscovites són platejades).
Foto 2: Granodiorita
Els cristalls de les fil·lites també es poden veure a simple vista i són de mida petita. En el cas de les fil·lites pigallades es veuen cristalls molt petits, sovint brillants si són de miques, entre els quals sobresurten cristalls més grans de color negre. Aquest minerals foscos (les pigues) són de nova formació, on predomina la cordierita.
Foto 3: Fil·lita pigallada
Afloraments
Per poder-vos apuntar aquest caché haureu de trobar tres llocs on aquestes roques afloren (es veuen a la superfície). Sabreu distingir de quin tipus de roca són?
A més de les pistes sobre com distingir els tipus de roca que trobareu, us proposem que us fixeu en les formes que agafen quan arriben a la superfície.
Els afloraments de granodiorita
La granodiorita és una roca molt dura, però poc flexible. Per això quan es produeixen moviments es trenca. Les fractures es formen en plans paral·lels i perpendicular entres ells (forma ortogonal), en diferents moments: en refredar-se el magma i quan hi ha moviments tectònics.
La granodiorita és una roca molt dura que difícilment es pot desfer quan és a la superfície: l’aigua i els éssers vius la poden atacar poc quan és a la superfície. És molt diferent, però, quan aquestes roques encara no han aflorat, en llocs on la temperatura és càlida i s’hi acumula aigua. En aquests ambients, les roques es comencen a meteoritzar pels vèrtex, en els llocs on conflueixen les esquerdes o diàclasis. De mica en mica els feldespats es transformen en argiles i els cristalls de quars i de miques queden sencers però disgregats, en forma de sorra. El material que es forma es diu sauló. Com que els blocs es comencen a desfer per les arestes, poden prendre formes més o menys arrodonides. Aquests són fenòmens de meteorització química.
Foto 4: Sauló
Quan la granodiorita arriba a la superfície terrestre, es produeix meteorització de la roca en menor intensitat. A les fissures de la roca hi arrela amb més facilitat vegetació rupícola (que viu a les roques), hi ha líquens que cobreixen les superfícies més exposades a la humitat. Aquest són fenòmens de meteorització biològica.
Foto 5: Flora creixent en esquerdes de la roca.
Foto 6: Líquens sobre les roques.
Les roques també es poden clivellar (com capes de ceba) per diferències de temperatura o d’humitat i temperatura. Aquests són fenòmens de meteorització física.
Foto 7: Meteorització física de la granodiorita.
Les fil·lites, en canvi, són més dúctils i quan es sotmeten a tensions fortes es poden plegar. Quan arriben a la superfície, com que la pressió disminueix, es poden trencar fàcilment pels plans d’estratificació en làmines o lloses més o menys gruixudes. Si no passen per un procés d’erosió, els mantenen les arestes vives. La descompressió de la roca quan arriba a la superfície, que produeix fissures, es considera un procés de meteorització física.
Foto 8: Fil·lites amb líquens
Pedra cavallera, apilament i altres fenòmens
Què pot haver fet pensar que a prop del refugi de les cases s’hi produeixen fets sobrenaturals?
Una història recurrent a la zona és que les roques es mouen de lloc: hi ha gent que afirma haver vist com es movien. Es tracta d’uns fets sobrenaturals o tenen explicació científica?
En els llocs on hi ha afloraments de granit o de granodiorita és freqüent que es produeixi un tipus d’erosió que acaba donant torres (roques apilades les unes sobre les altres), pedres cavalleres que poden ser oscil·lants o no...
Els apilament de roques per si mateixos donen formacions estranyes que poden desfermar la imaginació de la gent, com en els exemples següents:
Foto 9: Roques mòbils?
Aquestes roques han quedat apilades d’una manera curiosa. Una roca queda a sobre d’una altra, s’anomena roca cavallera. De vegades la roca de sobre pot ser oscil·lant, és a dir, pot ser que estigui en equilibri amb la de sota però que no estigui completament quieta. A la llarga, una roca oscil·lant acaba desequilibrant-se i caient.
Foto 10: Torre ciclòpia?
Ningú ha construït aquest apilament de roques que pot recordar una torre. Simplement la meteorització de les roques començant pels llocs de fractura i l’erosió dels material meteoritzats han fet que quedessin al descobert aquestes formacions.
Foto 11: Drac petrificat? OVNI?
Aquesta roca ha desfermat la imaginació de la gent de Guils. Què és? Un OVNI, un drac que s’ha quedat petrificat amb la boca oberta? Ni una cosa ni l’altra. A partir de les fractures de la roca els minerals que la conformen es disgreguen. Per l’acció d’agents externs (com l’aigua) els minerals disgregats s’erosionen i les roques es queden en equilibris precaris. En aquest cas, com veureu a la foto de sota, hi ha hagut un trencament de la roca inferior que ha permès un moviment de la roca superior respecte de la inferior i l’efecte resultant ha estat la separació de les dues parts que formaven la roca originària.
Foto 12: La fractura vertical s’aprecia a la banda inferior dreta de la imatge, a la base de la roca.
Foto 13: Petjades d’extraterrestres o d’éssers sobrenaturals? busca-ho a N 42º 28.198’; E 001º 50.591’
Les taques fosques que s’aprecien a la roca (de vegades sobresortint) són roques ígnies preexistents (semblants als granits o a les granodiorites) en el moment de formar-se la granodiorita i s’anomenen enclavaments. Tenen una forma arrodonida perquè es van anar desgastant dins del magma. Quan aquest nòduls són més resistents a l’erosió que la granodiorita queden sobresortint de la roca encaixant.
Preguntes
Quin tipus de roca hi ha en aquest lloc?
N 42º 27.591’ E 001º 50.767’
- Granodiorites
- Fil·lites pigallades
- Sauló
N 42º 28.243’ E 001º 50.604’
- Granodiorites
- Fil·lites pigallades
- Sauló
N 42º 27.916’ E 001º 50.763’
- Granodiorites
- Fil·lites
- Sauló
Bibliografia
http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/introduccio.html
(Facultat de Geologia, Univesitat de Barcelona. Última consulta: 9/5/2016)
Diccionari de geologia:
http://cit.iec.cat/dgeol/default.asp
(Institut d’Estudis Catalans. Última consulta: 23/5/2016)
Mapa geològic de Catalunya
http://betaportal.icgc.cat/visor/client_utfgrid_geo.html
(Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Última consulta: 23/5/2016)