CATALÀ

A mig camí de Sant Jeroni, i al final d’un passeig de pins, a mà esquerra s’enfila un corriol que ens porta a l’antiga ermita de la Miranda, on un vell xiprer vetlla la seva ràpida desaparició. Avui només en queden quatre pedres que deixen intuir la planta quadrada. Aquest hivern (2001) s’han començat tasques de desenrunament, que han deixat a la vista l’enrajolat, i s’han classificat i ordenat els materials. Aquestes accions no hem esbrinat encara si responen a una prospecció arqueològica o bé que a l’ermita li ha arribat el feliç moment de la reconstrucció, com anteriorment els va tocar a Sant Climent i a Sant Onofre.
De fet fa anys que algunes veus han reclamat que es rescatin aquests testimonis petris, que fan més amable l’entorn. Iniciatives que anaven des de fer un camp de treball amb joves d’arreu, fins a que la capella s’aixequés per acollir la Virgen de la Sierra, que cada any porten a aquests verals en romeria. De fet, abans de la seva destrucció per un incendi l’any 1936, era un punt molt visitat en berenades i excursions estivals, ja que disposava d’un acollidor porxo d’entrada i un pou de cisterna, on poder-se refrescar.
Les últimes intervencions van ser als anys seixanta, en què membres de la Secció d’Estudis del CEP van fer unes excavacions, d’on van aflorar abundants fragments de ceràmiques romanes i ibèriques, així com un fons de cabana.
S’hi feia la benedicció del terme
L’edifici va ser aixecat cap a finals del segle XVII i es batejà amb el nom d’ermita del Sant Crist. En alguns documents apareix com a ermita de Sant Jeroni; però tothom l’anomenava la Miranda, ja que era un mirador privilegiat, des d’on els frares esplaiaven la vista quan sortien a fer el passeig setmanal. Cada any pel dia de la Santa Creu, que s’esqueia el 3 de maig, la comunitat de jerònims acostumava a pujar en processó a Sant Onofre per fer la benedicció del terme. El 1784, segons es llegeix a les Actes capitulars del monestir, el prior Tomàs Casas demanà el següent: “A causa d’haver-hi molts monjos vells i impedits i d’altres treballant a la Granja [la Torribera], es demana al rector de Santa Maria de Badalona, fer la processó a la capella de Sant Crist, dita la Miranda. I des d’allà fer la tradicional cerimònia, ja que la pujada a Sant Onofre és costeruda i feixuga.”
La cerimònia, segons les mateixes Actes capitulars, es feia d’aquesta manera: “A les 4 sonarà la campana per congregar la comunitat a l’església. Precedirà la Creu grossa que portarà un llec. Lo hebdomadari amb capa vermella portant la Vera Creu a les mans, s’anirà dita pofessó a l’ermita cantant la lletania dels Sants. Es farà la benedicció de les Creus i els rams previngudes en l’altar, i després es farà a fora la Benedicció del terme. Els cantors cantaran els goigs del pare sant Jeroni i després el Tedeum i la Salve Regina, i se’n tornarà en professó cap a l’església”.
En la crema del monestir el 1835, -que relatàrem en el Fòrum-Grama núm. 34-, “enmig d’un clima de màxima inquietud, els frares es van passar el dia anant i venint a l’ermita de la Miranda, des d’on es contemplava el fum del foc dels convents i esglésies de Barcelona, i d’on es controlaven els camins d’accés al cenobi. Al dia següent, els autors de la crema van pujar a Sant Jeroni i van cremar el monestir, i foragitaren per sempre els frares.”
Article publicat a Fòrum-Grama, núm. 61, any 2001.
Extret de: http://forumgrama.cat/les-nostres-ermites/
Foto de 1954: 
CASTELLANO

A medio camino de San Jerónimo, y al final de un paseo de pinos, a mano izquierda sube un sendero que nos lleva a la antigua ermita de la Miranda, donde un viejo ciprés vela su rápida desaparición. Hoy sólo quedan cuatro piedras que dejan intuir la planta cuadrada. Este invierno (2001) han comenzado tareas de desescombro, que han dejado a la vista el alicatado, y se han clasificado y ordenado los materiales. Estas acciones no hemos averiguado aún si responden a una prospección arqueológica o bien que en la ermita le ha llegado el feliz momento de la reconstrucción, como anteriormente les tocó a San Clemente y San Onofre.
De hecho hace años que algunas voces han reclamado que se rescaten estos testigos pétreos, que hacen más amable el entorno. Iniciativas que iban desde hacer un campo de trabajo con jóvenes de todo, hasta que la capilla se levantara para acoger la Virgen de la Sierra, que cada año llevan a estos pagos en romería. De hecho, antes de su destrucción por un incendio en 1936, era un punto muy visitado en meriendas y excursiones estivales, ya que disponía de un acogedor porche de entrada y un pozo de cisterna, donde poderse refrescar.
Las últimas intervenciones fueron en los años sesenta, en la que miembros de la Sección de Estudios del CEP hicieron unas excavaciones, de donde afloraron abundantes fragmentos de cerámicas romanas e ibéricas, así como un fondo de cabaña.
Se hacía la bendición del término
El edificio fue levantado hacia finales del siglo XVII y se bautizó con el nombre de ermita del Santo Cristo. En algunos documentos aparece como ermita de San Jerónimo; pero todo el mundo la llamaba la Miranda, ya que era un mirador privilegiado, desde donde los frailes desahogar la vista cuando salían a hacer el paseo semanal. Cada año el día de la Santa Cruz, que procedía el 3 de mayo, la comunidad de jerónimos acostumbraba a subir en procesión a San Onofre para hacer la bendición del término. En 1784, según se lee en las Actas capitulares del monasterio, el prior Tomás Casas pidió lo siguiente: "Debido a haber muchos monjes viejos e impedidos y otros trabajando en la Granja [la Torribera], se pide al rector de Santa María de Badalona, hacer la procesión en la capilla de Santo Cristo, dicha la Miranda. Y desde allí hacer la tradicional ceremonia, ya que la subida a San Onofre es empinada y pesada. "
La ceremonia, según las mismas Actas capitulares, se hacía de esta manera: "A las 4 sonará la campana para congregar a la comunidad a la iglesia. Precederá la Cruz gorda que llevará un lego. El hebdomadarios con capa roja llevando la Vera Cruz en las manos, se irá dicha pofessó a la ermita cantando la letanía de los Santos. Se hará la bendición de las Cruces y los ramos prevenidas en el altar, y luego se hará fuera la Bendición del término. Los cantores cantarán los gozos del padre san Jerónimo y después el Tedeum y la Salve Regina, y se volverá en procesión hacia la iglesia ".
En la quema del monasterio en 1835, -que relata en el Foro-Grama núm. 34-, "en medio de un clima de máxima inquietud, los frailes se pasaron el día yendo y viniendo a la ermita de la Miranda, desde donde se contemplaba el humo del fuego de los conventos e iglesias de Barcelona, y de donde se controlaban los caminos de acceso al cenobio. Al día siguiente, los autores de la quema subieron a San Jerónimo y quemaron el monasterio, y expulsaron para siempre los frailes. "
Artículo publicado en Fòrum-Grama, núm. 61, año 2001.
Extraído de: http://forumgrama.cat/les-nostres-ermites/
Foto de 1954: 