El Rec de l’Arquebisbe, com és conegut aquí, porta aigua des de Puigpelat a Tarragona i fou construït el segle XVIII promogut per l’arquebisbat de Tarragona. Discorre per terme de Vallmoll un total de 4.095 metres.
En criden l’atenció els seus pous respiradors. Hi ha qui els coneix, també, com piles, pilons, respiralls o xiuladors. La seva finalitat, amb el forat superior que tenen, és la de mantenir sempre la pressió atmosfèrica del rec o mina.
El respirador número 12 és ben curiós, es troba enmig d’un pont que salva el desnivell de la rasa de Montserrat. Un 
pont que té tres ulls i que té el catxé amagat a cent setanta-un metres. També es pot veure des del camí dels morts, on hi ha un waypoint que us ho indica.
Força a prop, enmig d’una vinya emparrada, hi trobem el respirador 11. És dels més senzills que hi ha. El catxé el té a prop, a tan sols cinquanta-set metres.
Més allunyat, amunt en sentit de l’aigua hi ha el respirador número 10. Queda enmig una marjada i, al no conrear-se, està protegit per vegetació silvestre. Té el geoamagatall a dos-cents setanta-dos metres.
La dificultat és de 4 perquè cal localitzar la ubicació del contenidor, primer, que podeu comprovar pel geocheck i després veure’l per encertar on cal buscar. Tot i així compta amb una foto spoiler per a què veieu de quin contenidor es tracta.
A l’acceptar la recerca del terreny 4’5 accepteu el risc que comporta i ja en sou coneixedors. Compte en prendre mal, no prengueu riscos innecessaris i gaudiu de la recerca.
