En l’època moderna, si es mantenen aquestes representacions, és gràcies a la tenacitat popular, perquè les instàncies eclesials en buscaven reiteradament la prohibició, com ho demostra la disposició episcopal de 1813, que afortunadament Olesa no va tenir en compte.
Durant la primera meitat del segle XIX, damunt de l’ajuntament de la Vila (l’actual parròquia), hi havia un petit teatre, una sala on es duien a terme representacions teatrals. El rector, molest per les representacions, va escriure una carta a l’alcalde demanant-li que prohibís les actuacions d’aquests aficionats al teatre, perquè no feien només obres religioses. L’alcalde va acceptar la petició del rector i la sala va ser clausurada al voltant de l'any 1840.A finals dels anys seixanta, Joan Mallofré va assumir la direcció de l’espectacle durant més de 25 anys, Per tant, la companyia d’aficionats va quedar-se sense local on poder representar dignament les obres de teatre. I és aquí on sorgeix la necessitat de disposar d’un local degudament adequat. Amb l’ajuda de molta gent del poble, i d’algunes famílies barcelonines, es va construir el què l'any 1847 s’inauguraria amb el nom de Teatre Principal.
A principis del segle XX es va construir un nou local, el Círcol, i s’inicià una forta competència entre ambdós locals: el Círcol i el Teatre Principal.
L'any 1919, el Teatre Principal va deixar de representar La Passió però cinc anys després, amb la construcció d'un nou teatre que seria conegut com "El Salistes” (avui Teatre Olesa), Olesa tornaria a tenir dues passions.
De 1936 a 1939 La Passió va deixar de representar-se a causa de la Guerra Civil Espanyola. L'any 1940 es van reempendre les representacions en un sol teatre, el Teatre Olesa. En aquest mateix any va ser creat el Patronat de La Passió d’Olesa. L’any 1947 s’estrenà una nova versió del text escrit per Joan Povill i Adserà, i l’any següent s’estrenà la música del compositor Josep Maria Roma.
L’any 1951, degut a diverses desavinences amb l’arrendatari del Teatre Olesa, el Patronat de La Passió es veu obligat a abandonar-lo i a dur a terme les representacions a l’antic teatre del Círcol, però aquest ja no complia els requisits necessaris per representar-hi l’espectacle. Un cop acabada la temporada, el patronat va decidir enderrocar el Círcol i construir sobre el mateix terreny el Gran Teatre de La Passió, el teatre amb més aforament que ha tingut mai Olesa: 2500 espectadors.
L’any 1968 l’entitat presidida per Joan Dalmases, conscient dels canvis en concepte teatral que s’estaven produint, contacta amb el dramaturg José Tamayo, que fou l’encarregat de modernitzar l’espectacle, renovant tota l’escenografia. El resultat va ser un espectacular muntatge àgil, ràpid, flexible i amb ritme. Es va aconseguir així reduir-lo a una sola sessió matinal.
El dia 23 de febrer de 1983, pocs dies abans d’iniciar la temporada, un incendi va destruir el Gran Teatre de La Passió amb l’escenografia, els decorats, el vestuari i totes les instal.lacions.
L’1 de maig de l’any 1987, gràcies a les aportacions econòmiques de les institucions polítiques i administratives de Catalunya i Espanya, La Passió d’Olesa de Montserrat inaugurà el Nou Teatre de la Passió. Però no només l’edifici fou de nova construcció, també es van crear altra vegada tots els decorats, el vestuari i l’escenografia.
http://www.lapassio.cat