-
Difficulty:
-
-
Terrain:
-
Size: 
(other)
Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
El Call Jueu de Valls. Carrer dels Jueus.
L’antic barri jueu o call, que va existir a Valls entre els segles XIII i XIV, estava format pels carrers dels Jueus i del Call. Ambdós conserven la seva traça medieval original, amb molt poques modificacions, mentre que si bé moltes façanes de les cases que s’hi aixequen han patit transformacions al llarg dels segles, la majoria encara conserven bona part dels murs dels edificis que hi havia en aquests carrers quan estaven habitats per la comunitat jueva vallenca. Cal destacar altres elements com ara els patis interiors que conserven algunes de les cases, els quals, en la majoria dels casos corresponen als antics patis de les cases medievals, així com les possibles restes de la sinagoga, que correspondria al número 18 del carrer dels Jueus, on a més d’un pati, s’hi conserven diverses estructures medievals, entre les quals destaca una sala amb dos arcs de mig punt. També es conserven els dos arcs gòtics que suporten la casa pont que dóna entrada al carrer del Call des del carrer de l’Església, i les dues arrencades d’un arc gòtic que creuava el carrer i feia funció de contrafort entre dues cases situades al començament del carrer dels Jueus venint del carrer de Sant Antoni. Aquest arc es mantingué dempeus fins l’any 1918, quan fou enderrocat a causa de les obres de reforma de la façana d’una de les cases. DADES HISTÒRIQUES L’existència d’un barri jueu a Valls lògicament estigué estretament lligada a la presència d’una comunitat de vilatans d’aquesta confessionalitat. Des del segle XIII hi trobem documentada l’existència d’una comunitat jueva, la qual amb el temps formà l’aljama (un organisme jurídic propi d’aquestes comunitats, que es regia d’una manera pràcticament autònoma per organitzar la vida social, religiosa, judicial i econòmica dels seus membres) de Valls, documentada en el segle XIV, de la que a més dels jueus de la vila, en formaven part els pocs jueus residents en les poblacions veïnes de Vallmoll i Vila-rodona. Les primeres notícies documentals de l’existència de jueus a Valls són de l’any 1277, tot i que es molt probable que a mitjans del segle XIII ja hi ha hagués formada una incipient comunitat vallenca. Entre els oficis dels jueus vallencs destacaven de lliurador de préstecs, practicat per jueus amb un cert nivell econòmic; el de metge; alguns treballaven la terra, ja fos com a parcers o com a propietaris; i d’altres es dedicaren al comerç de productes agrícoles, de caps de bestiar, o a la compra-venda de teixits. La comunitat jueva vallenca vivia concentrada al call o barri jueu, format per dos carrers (els actuals carrers dels Jueus i del Call) que en aquelles dates es coneixien amb l’únic nom de carrer dels Jueus, situats en l’antiga Vilaclosa, en un dels nuclis inicials de la vila. El call vallenc deuria crear-se cap a mitjans del segle XIII, com la majoria dels calls nous catalans, en un moment en que la vila estava en plena expansió urbanística, i a finals d’aquell segle ja estaria completament definit. L’existència d’arcs a l’entrada del carrer del Call i de l’accés al carrer dels Jueus des del carrer de Sant Antoni ha fet plantejar, la possibilitat de que el call vallenc fos un clos tancat amb portals d’accés, que només s’obrien de dia, tal com succeïa amb alguns dels calls catalans. És possible que hagués estat així, però hauria estat necessària l’existència de dos portals més dels que no en queda cap rastre: un a l’entrada del carrer dels Jueus des del carrer de l’Església i un altre a l’accés des del carrer de l’Escrivania. A més, els arcs del carrer del Call corresponen a una casa pont i no a un portal, mentre que l’arc del carrer dels jueus, tenia més aviat la funció de contrafort que no pasla de portal. Amb tot hi havia uns dies a l’any que era necessari tancar el call, tapiant-ne els accessos o fent-hi portals provisionals de fusta, per tal de garantir la seguretat dels seus estadants, hem refereixo als dies de la Setmana Santa, en que el record del deïcidi que pesava sobre els jueus era molt present entre els cristians. Durant aquestes dates, el baix poble, quan en tenia ocasió, els apedregava i els hi feia tota mena de vexacions. En el call els jueus hi tenien la sinagoga, el centre de culte de la comunitat, on s’hi celebraven els casaments, les circumcisions i altres cerimònies, a més de ser el lloc d’estudi on els jueus aprenien l’hebreu i els punts principals de la seva tradició. Però a més, també s’hi celebraven diverses funcions d’ordre social i administratiu, com ara les reunions de l’aljama, judicis, nomenaments de síndics, etc. La convivència entre jueus i cristians fou normalment pacífica, sense produir-se conflictes seriosos. Però l’estiu del 1391 esclatà una onada d’assalts als calls de bona part de la Península Ibèrica, motivats per un malestar general causat per la crisi econòmica existent en aquells anys, que fou reconduït contra aquesta minoria. El 5 d’agost d’aquell any, el mateix dia que les turbes assaltaren l’important call de Barcelona, tenia lloc l’assalt i saqueig del call de Valls pel baix poble, produint-s’hi diversos assassinats. Com a conseqüència el call vallenc quedà desintegrat, i deixà de ser l’espai on es concentrava la població jueva, que molt reduïda en nombre, restà dispersa per diferents carrers de la vila (especialment els propers a l’antic call). D’altra banda, molts vilatans cristians i alguns jueus conversos tindran la casa al carrer dels Jueus. Al llarg del segle XV continuaren vivint algunes famílies hebrees a Valls, tot i que finalment s’acabarien convertint al catolicisme o marxarien com a conseqüència del decret d’expulsió pels jueus no conversos dels regnes de Castella i de la Corona d’Aragó, donat pels Reis Catòlics el 31 de març del 1492.
Additional Hints
(No hints available.)