Les traquites de Vilacolum EarthCache
Hidden : 3/5/2017
Difficulty:
2 out of 5
Terrain:
2.5 out of 5

Size: Size: other (other)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works
Looking for a different adventure?

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:









Les traquites de Vilacolum



Pedrera de Vilacolum




Català

Introducció al vulcanisme de les comarques gironines


Qualsevol persona profana en geologia coneix que al voltant de la ciutat d’Olot, i en d’altres indrets de la Garrotxa, hi ha força volcans inactius (apagats, en registre popular). Són fàcilment identificables atès el seu excel·lent estat de conservació, i són molt visitats (pensem en el Croscat, Santa Margarida, Montsacopa...), especialment d’ençà de la creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el 1985. Malgrat això, el vulcanisme del nord-est de Catalunya no se circumscriu únicament a la Garrotxa, ja que hi ha moltes altres manifestacions eruptives difícils de reconèixer perquè daten de temps força reculats.
Es pot fer una divisió entre dos grans grups d’afloraments si tenim en compte la seva edat:

  • Els afloraments producte d’episodis eruptius esdevinguts en diferents moments de l’era primària o paleozoica (de 570 a 245 milions d’anys enrere), amb restes de diverses menes de roques, força mal conservats.
  • Els afloraments del neogen i del quaternari (de 24 milions d’anys ençà), molt més recents i en un més bon estat de conservació.



Vulcanisme paleozoic


De les erupcions volcàniques de l’època paleozoica esdevingudes a les comarques gironines en queden un seguit d’afloraments escampats i difícils de datar. Com a dificultat afegida, cal tenir en compte que moltes vegades aquestes roques s’han vist afectades per processos de deformació i metamorfisme, fet que encara fa més complicat l’estudi (de vegades, fins i tot cal emprar el microscopi). Els geòlegs consideren l’existència, fins al moment actual, de tres fases eruptives d’aquesta època.

  • La primera fase és anterior als 458 milions d’anys. Es poden apreciar roques àcides (Vilamaniscle, Sant Miquel de Colera, Vilartolí) i bàsiques (Guilleries i Cap de Creus).
  • Entre 458 i 448 milions d’anys es va produir un episodi eruptiu molt intens, amb moltes emissions de materials piroclàstics i, en menor quantitat, laves. La més gran quantitat de restes és de tipus àcid: al Pirineu (Ribes de Freser i Camprodon), a les Guilleries (Sant Martí Sacalm), a les Gavarres (Sant Cebrià de Lledó) i a la serra de la Selva Marítima (Caulès).
  • Entre 296 i 286 milions d’anys les erupcions també van ser de tipus piroclàstic, i les podem observar al Ripollès (Surroca, Ogassa i la vall del riu Freser).

Vulcanisme cenozoic


A finals del Terciari i després de l’aixecament dels Pirineus, les comarques gironines es van veure afectades per fases distensives de tipus ‘rift’. En el marc d’aquesta activitat, van aparèixer falles profundes que van provocar al mateix temps grans esfondraments i grans aixecaments. Fruit de tot això va ser el naixement de les depressions de la Selva i de l’Empordà (a més d’altres relleus que es troben en la zona ocupada actualment pel mar Mediterrani). Aquestes falles van permetre l’arribada de materials magmàtics a la superfície terrestre. Per aquest motiu, els afloraments volcànics tenen una relació directa amb la situació de les falles. En un primer moment, l’activitat volcànica s’inicia a les fosses de la Selva i de l’Empordà i, ja en època quaternària, continua a la fossa d’Olot (pensem que en aquesta zona les últimes erupcions daten de fa pocs mil·lennis).

Camp volcànic gironí


La distribució dels afloraments volcànics per comarques seria aquesta:

  • A l’Empordà trobem una zona d’enfonsament entre el Pirineu (N), el Subpirineu-Serralada transversal (O), el sistema Mediterrani (S) i el mar Mediterrani E. Les roques que apareixen entre els materials del Paleogen i el Neogen omplen la depressió. Hi ha una cinquantena d’afloraments que testimonien les nombroses colades de lava i de dipòsits piroclàstics acumulats durant el Miocè superior. Malauradament, en l’actualitat només en podem reconèixer uns quants, ja que, o bé l’erosió ha desmantellat les roques volcàniques, o bé la sedimentació les ha cobert del tot.
  • Alt Empordà. En aquesta comarca l’activitat es va desenvolupar durant el Miocè superior (11,608 – 5,332 milions d’anys); això ha provocat que aquests materials eruptius es trobin recoberts per sediments marins i continentals que omplen la plana, fet que en fa difícil la localització. Els afloraments principals es troben als termes municipals d’Arenys d’Empordà i Vilacolum (traquítics); Castelló d’Empúries, Pedret i Marzà, Cadaqués i Llers (basàltics).
  • Baix Empordà. L’activitat volcànica, igual que a l’Alt Empordà, es va desenvolupar també durant el Miocè superior; i de la mateixa manera, els materials volcànics també es troben recoberts per sediments. Els podem trobar als termes municipals de la Pera, Foixà, Rupià, Corçà, Parlavà, Monells, Garrigoles, Torroella de Montgrí i l’Estartit.
  • El Gironès. L’activitat volcànica del Baix Empordà es va estendre cap al massís de les Gavarres també durant el Miocè superior. En trobem exemples a Sant Martí Vell, Juià, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Madremanya, Celrà i Girona. Al Gironès també es van produir fases eruptives ja durant el quaternari (1,806 milions d’anys fins a l’actualitat), però se circumscriuen a la zona de la riba esquerra del riu Llémena. Son afloraments ben conservats, entre els quals destaquen els volcans del Puig d’Adri (va produir una colada basàltica que arriba ben a prop de la ciutat de Girona), el del Puig de la Banya del Boc, el del Clot de l’Omera, i el de Puig Moner. I ja al límit amb la comarca de la Selva, destaca el volcà de la Crosa de Sant Dalmai, de 43 metres de profunditat i 1200 metres de diàmetre.
  • La Selva. Aquesta zona se situa en una plana limitada pels relleus Montseny-Guilleries i pel massís de les Gavarres. Aquests volcans es van començar a desenvolupar també durant el Miocè superior i van arribar a la màxima intensitat durant el Pliocè (5,300-2,588 milions d’anys). Els materials de reompliment són bàsicament detrítics del pliocè. La majoria de les manifestacions volcàniques es troben a sobre de roques granítiques i metamòrfiques. Es concentren, majoritàriament, al voltant de Maçanet de la Selva, Sils, Riudarenes i Santa Coloma de Farners. També trobem afloraments a Hostalric, Vidreres i Caldes de Malavella. Finalment, a prop de la costa, ja a la Selva Marítima, en trobem a Tossa de Mar, Lloret i Blanes.
  • La Garrotxa. A la Serralada Transversal, trobem uns quaranta edificis volcànics en molt bon estat de conservació a causa del fet que les erupcions són més recents. Aquestes manifestacions volcàniques (repartides entre la conca alta del riu Fluvià i la mitjana del riu Ter) se situen en major quantitat a la Garrotxa, però també es troben importants exemples a la comarca del Gironès. A la zona garrotxina, l’activitat volcànica va començar durant el pliocè però va arribar a la màxima intensitat durant el Quaternari. Cal destacar que les restes del pliocè resten colgades pels efectes de les erupcions més recents. Al voltant d’Olot i Santa Pau es troben fins a 34 edificis volcànics. A la fossa olotina es van produir les últimes erupcions conegudes, fa uns 11.000 anys.


Les traquites de Vilacolum


Gràcies a l’existència de pedreres (algunes de ja explotades durant l’època de domini romà) podem reconèixer un conjunt de roques volcàniques diferenciades, les traquítiques, que constitueixen una excepció dins de les roques volcàniques del neogen català i, a més, proporcionen molta informació sobre l’evolució crustal i magmàtica del nord-est de Catalunya durant el Neogen. La traquita és una roca volcànica microcristal·lina, de la família de la sienita, quasi sempre porfírica i amb textura traquítica, que forma laves viscoses, composta per feldspats alcalins, molt poc quars i un o més minerals màfics, principalment biotita, piroxens i amfíbols. (Definició de traquita)
A Vilacolum, ens trobem amb un d’aquests espais, la pedrera del Prat d’en Cervera. Es tracta d’un espai enfonsat entre dos i quatre metres en relació a la plana que hi ha al voltant; presenta una forma el·líptica, amb un eix d’uns 200 metres que va de NE a SW. En època de pluges, aquesta depressió pot quedar inundada. Els altres afloraments es troben disseminats pel turó, tal com es pot veure a la següent imatge.

Traquites de Vilacolum



Situació geològica


Durant el neogen, les comarques gironines van viure una fase de tectònica distensiva molt important, relacionada amb l'orogènia alpina, que va produir una fracturació intensa de les roques preexistents. En aquesta fase es van generar falles profundes, la majoria orientades segons les direccions nord-est a sud-oest, est-nord-est a oest-sud-oest i nord-oest a sud-est. El moviment relatiu dels grans blocs limitats per aquests accidents va determinar que algunes zones s'esfondressin respecte d'altres, de manera que es va crear un conjunt de fosses tectòniques i de massissos enlairats. Va ser en aquest moment, doncs, que es van configurar les grans unitats de relleu del nord-est de Catalunya. D'altra banda, les falles engendrades van permetre l'ascens de materials magmàtics fins a la superfície terrestre, on van produir tot un conjunt de manifestacions volcàniques.
Com ja ha estat dit, l'activitat volcànica es va desenvolupar a la comarca altempordanesa durant el miocè superior (DONVILLE, 1973), de manera que bona part dels materials eruptius es troben avui dia recoberts pels sediments marins i continentals més moderns que terraplenen la plana. A més dels materials volcànics que han estat identificats en diferents sondejos, hi ha nou afloraments superficials, molts dels quals són coneguts de fa temps.


Informació geològica


Aquest espai ha rebut, des de fa més de vint-i-cinc anys, moltes visites de tipus educatiu i científic per la seva singularitat pel que fa a la composició litològica, en contraposició a d’altres afloraments volcànics de Catalunya (amb roques basàltiques). Malgrat que les traquites són abundants en algunes illes oceàniques (com per exemple Gran Canària) són força menys freqüents en àmbits continentals (Cretaci del País Basc o Neogen del Massís Central occità). Ben a prop, a Arenys d’Empordà, se situa l’altre únic aflorament de traquítiques conegut, malgrat que ni les condicions ni la varietat de l’espai li atorguen la importància del de Vilacolum.


Descripció geològica


Ens trobem davant d’un geòtop conformat per un conjunt d’afloraments volcànics del Tortonià (entre 11,620 i 7,246 milions d’anys) situats al mig de la plana de la Depressió de l’Alt Empordà i per sota de sediments d’argila i de conglomerats i també de materials sorrencs marins de l’època del Pliocè. Aquests sediments se situen immediatament per sobre de materials paleozoics, mesozoics i paleògens, evidents als marges de la depressió, i també coneguts gràcies a sondatges petroliers realitzats a la zona. El contacte entre els materials pliocens i les roques volcàniques és ben evident a la zona est de la Pedrera del Prat d’en Cervera o Pedrera de Vilacolum, en forma de petits pinacles de traquites. Per sobre d’aquestes roques volcàniques s’observen sorres i algunes lumaquel·les.


Lumaquel·les


Situació actual


Malgrat que l’activitat antròpica al llarg dels anys ha anat degradant l’espai, el fet que l’Ajuntament de Vilacolum hagi declarat la pedrera del Prat d’en Cervera Zona humida protegida pot contribuir a la seva preservació i a evitar amenaces com els abocaments incontrolats, la invasió urbanística o les extraccions incontrolades de mineral. Continua sent un excel·lent recurs didàctic tant per a l’estudi de les roques volcàniques com de les roques sedimentàries fossilíferes.




Per registrar aquest Earthcache

Responeu les preguntes que es formulen a continuació. No cal que espereu la meva confirmació per fer el registre. En el cas que hi hagués algun problema, ja us ho diria. No dubteu a demanar ajuda, si us cal.


Opció 1

Responeu les preguntes que trobareu al Qüestionari de respostes



Opció 2


Escolliu les respostes correctes a les preguntes que trobareu a continuació i envieu-les a xicufotsopa@gmail.com o a través de la missatgeria interna de Geocaching.com.


Quan es produeix el Neogen?
  1. Entre 2,58 milions d'anys enrere i l'actualitat.
  2. Entre 23,03 i 2,58 milions d'anys enrere.
  3. Entre 66 i 23,03 milions d'anys enrere.
Què és un geòtop?
  1. És un zona que permet l'estudi de les propietats espacials i les deformacions d'un espai.
  2. Espai amb elements naturals destinat a l'estudi d'hàbitats agrícoles en funció de la
    morfologia existent.
  3. Espai que conté elements geològics (roques, estructures, formes d’erosió) d’especial
    interès per a reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la Terra i els
    processos que l’han modelada.
Què són les lumaquel·les?
  1. La lumaquel·la és un tipus de roca sedimentària calcària que s'ha explotat des de
    l'antiguitat a la rodalia de Girona. L'origen d'aquesta pedra és el dipòsit de carbonats i restes
    d'organismes format en un mar tropical poc profund que fa 50 milions d'anys existia en
    aquesta zona geogràfica.
  2. La lumaquel·la és una pedra sedimentària bioquímica carbonàtica formada per
    l'acumulació de les closques dels mol·luscos.
  3. La lumaquel·la és una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits i
    d'altres roques units per un ciment.
La traquita és una roca magmàtica o ígnia. Quina és l'etimologia de la paraula igni? I l'etimologia de la paraula traquita?
  1. Igni: del llatí 'ignis', llum. / Traquita: del turc 'trakost', aspre.
  2. Igni: del llatí 'ignis', foc. / Traquita: del grec 'tracos', aspre.
  3. Igni: del germanic 'iknis', llampec. / Traquita: del bretó 'traxos', pedra dura.
A l'espai es poden observar perfectament els resultats de dues activitats antròpiques (la més recent és la més vergonyosa); quines són?
OPCIONALMENT podeu pujar una fotografia vostra o del vostre GPS a l'entorn.

Bibliografia

  • Pallí, Lluís i Roqué, Carles; Els afloraments volcànics a les comarques gironines. Revista de Girona, 174 Gener-Febrer 1996.
  • Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural; Geòtop 167 Traquites de Vilacolum.

Castellano

Introducción al vulcanismo de las comarcas de Girona


Cualquier persona profana en geología conoce que alrededor de la ciudad de Olot, y en otros lugares de la Garrotxa, hay bastantes volcanes inactivos (apagados, en registro popular). Son fácilmente identificables dado su excelente estado de conservación, y son muy visitados (pensemos en el Croscat, Santa Margarita, Montsacopa...), especialmente desde la creación del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa, en 1985. Sin embargo, el vulcanismo del noreste de Cataluña no se circunscribe únicamente a la Garrotxa, ya que hay muchas otras manifestaciones eruptivas difíciles de reconocer que puesto que datan de tiempos bastante remotos.
Se puede hacer una división entre dos grandes grupos de afloramientos si tenemos en cuenta su edad:
  • Los afloramientos producto de episodios eruptivos ocurridos en diferentes momentos de la era primaria o paleozoica (de 570 a 245 millones de años atrás), con restos de varios tipos de rocas, bastante mal conservados.
  • Los afloramientos del Neógeno y del Cuaternario (de 24 millones de años a esta parte), mucho más recientes y en un mejor estado de conservación.

Vulcanismo paleozoico

De las erupciones volcánicas de la época paleozoica acaecidas en las comarcas gerundenses quedan una serie de afloramientos esparcidos y difíciles de datar. Como dificultad añadida, hay que tener en cuenta que muchas veces estas rocas se han visto afectadas por procesos de deformación y metamorfismo, lo que hace más complicado el estudio (a veces, incluso hay que emplear el microscopio). Los geólogos consideran la existencia, hasta el momento actual, de tres fases eruptivas de esta época.
  • La primera fase es anterior a los 458 millones de años. Se pueden apreciar rocas ácidas (Vilamaniscle, Sant Miquel de Colera, Vilartolí) y básicas (Guilleries y Cap de Creus).
  • Entre 458 y 448 millones de años se produjo un episodio eruptivo muy intenso, con muchas emisiones de materiales piroclásticos y, en menor cantidad, lavas. La mayor cantidad de restos es de tipo ácido: en el Pirineo (Ribes de Freser y Camprodon), en las Guilleries (Sant Martí Sacalm), en les Gavarres (Sant Cebrià de Lledó) y en la sierra de la Selva Marítima (Caulès).
  • Entre 296 y 286 millones de años las erupciones también fueron de tipo piroclástico, y las podemos observar en el Ripollès (Surroca, Ogassa y el valle del río Freser).

Vulcanismo Cenozoico

A finales del Terciario y después del levantamiento de los Pirineos, las comarcas gerundenses se vieron afectadas por fases distensivas de tipo 'rift'. En el marco de esta actividad, aparecieron fallas profundas que provocaron al mismo tiempo grandes derrumbes y grandes levantamientos. Fruto de todo ello fue el nacimiento de las depresiones de la Selva y del Empordà (además de otros relieves que se encuentran en la zona ocupada actualmente por el mar Mediterráneo). Estas fallas permitieron la llegada de materiales magmáticos a la superficie terrestre. Por este motivo, los afloramientos volcánicos tienen una relación directa con la situación de las fallas. En un primer momento, la actividad volcánica se inicia a las fosas de la Selva y del Empordà y, ya en época cuaternaria, continúa en la fosa de Olot (pensemos que en esta zona las últimas erupciones datan de hace pocos milenios).

Camp volcànic gironí

La distribución de los afloramientos volcánicos por comarcas sería esta:
  • En el Empordà encontramos una zona de hundimiento entre el Pirineo (N), el Subpirineo-Serralada transversal (O), el sistema Mediterráneo (S) y el mar Mediterráneo E. Las rocas que aparecen entre los materiales del Paleógeno y el Neógeno llenan la depresión. Hay una cincuentena de afloramientos que testimonian las numerosas coladas de lava y de depósitos piroclásticos acumulados durante el Mioceno superior. Desgraciadamente, en la actualidad sólo podemos reconocer unos cuantos, ya que, o bien la erosión ha desmantelado las rocas volcánicas, o bien la sedimentación las ha cubierto por completo.

  • Alt Empordà. En esta comarca, la actividad se desarrolló durante el Mioceno superior (11,608 - 5,332 millones de años); esto ha provocado que estos materiales eruptivos se encuentren recubiertos por sedimentos marinos y continentales que llenan la llanura, lo que hace difícil su localización. Los afloramientos principales se encuentran en los términos municipales de Arenys d'Empordà y Vilacolum (traquítica); Castelló d’Empúries, Pedret i Marzà, Cadaqués y Llers (basálticos).
  • Baix Empordà. La actividad volcánica, al igual que en el Alt Empordà, se desarrolló también durante el Mioceno superior; y del mismo modo, los materiales volcánicos también se encuentran recubiertos por sedimentos. Los podemos encontrar en los términos municipales de La Pera, Foixà, Rupià, Corçà, Parlavà, Monells, Garrigoles, Torroella de Montgrí y l'Estartit.
  • El Gironès. La actividad volcánica del Baix Empordà se extendió hacia el macizo de las Gavarres también durante el Mioceno superior. Encontramos ejemplos en Sant Martí Vell, Juià, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Madremanya, Celrà y Girona. En el Gironès también se produjeron fases eruptivas ya durante el Cuaternario (1,806 millones de años hasta la actualidad), pero se circunscriben a la zona de la orilla izquierda del río Llémena. Son afloramientos bien conservados, entre los que destacan los volcanes del Puig d'Adri (produjo una colada basáltica que llega muy cerca de la ciudad de Girona), el del Banya de Boc, el del Clot del Omera y el de Puig Moner. Y ya en el límite con la comarca de la Selva, destaca el volcán de la Crosa de Sant Dalmai, de 43 metros de profundidad y 1200 metros de diámetro.
  • La Selva. Esta zona se sitúa en una llanura limitada por los relieves Montseny-Guilleries y por el macizo de las Gavarres. Estos volcanes se empezaron a desarrollar también durante el Mioceno superior y llegaron a la máxima intensidad durante el Plioceno (5,300-2,588 millones de años). Los materiales de relleno son básicamente detríticos del Plioceno. La mayoría de las manifestaciones volcánicas se encuentran encima de rocas graníticas y metamórficas. Se concentran, mayoritariamente, alrededor de Maçanet de la Selva, Sils, Riudarenes y Santa Coloma de Farners. También encontramos afloramientos en Hostalric, Vidreres y Caldes de Malavella. Finalmente, cerca de la costa, ya en la Selva Marítima, encontramos en Tossa de Mar, Lloret y Blanes.
  • La Garrotxa. En la Serralada Transversal, encontramos unos cuarenta edificios volcánicos en muy buen estado de conservación debido al hecho de que las erupciones son más recientes. Estas manifestaciones volcánicas (repartidas entre la cuenca alta del río Fluvià y la media del río Ter) se sitúan en mayor cantidad en la Garrotxa, pero también se encuentran importantes ejemplos en la comarca del Gironès. En la zona garrotxina, la actividad volcánica comenzó durante el Plioceno, pero llegó a la máxima intensidad durante el Cuaternario. Cabe destacar que los restos del Plioceno quedan sepultados por los efectos de las erupciones más recientes. Alrededor de Olot y Santa Pau se encuentran hasta 34 edificios volcánicos. En la fosa olotense se produjeron las últimas erupciones conocidas, hace unos 11.000 años.

Las traquitas de Vilacolum

Gracias a la existencia de canteras (algunas ya explotadas durante la época de dominio romano) podemos reconocer un conjunto de rocas volcánicas diferenciadas, las traquíticas, que constituyen una excepción dentro de las rocas volcánicas del Neógeno catalán y, además, proporcionan mucha información sobre la evolución de la corteza y el magma del nordeste de Cataluña durante el Neógeno. La traquita es una roca volcánica compuesta de feldespato vítreo y cristales de hornablenda o mica, muy ligera, dura y porosa, y estimadísima como piedra de construcción. (Definición de traquita)

En Vilacolum, nos encontramos con uno de estos espacios, la cantera del Prat d'en Cervera. Se trata de un espacio hundido entre dos y cuatro metros en relación a la llanura que hay alrededor; presenta una forma elíptica, con un eje de unos 200 metros que va de NE a SW. En época de lluvias, esta depresión puede quedar inundada. Los otros afloramientos se encuentran diseminados por la colina, tal como se puede ver en la siguiente imagen.


Traquites de Vilacolum

Situación geológica

Durante el Neógeno, las comarcas gerundenses vivieron una fase de tectónica distensiva muy importante, relacionada con la orogenia alpina, que produjo una fracturación intensa de las rocas preexistentes. En esta fase se generaron fallas profundas, la mayoría orientadas según las direcciones noreste a suroeste, este-noreste a oeste-suroeste y noroeste a sureste. El movimiento relativo de los grandes bloques limitados por estos accidentes determinó que algunas zonas se derrumbaran respecto a otras, por lo que se creó un conjunto de fosas tectónicas y de macizos elevados. Fue en este momento, pues, que se configuraron las grandes unidades de relieve del nordeste de Cataluña. Por otra parte, las fallas engendradas permitieron el ascenso de materiales magmáticos hasta la superficie terrestre, donde produjeron un conjunto de manifestaciones volcánicas.
Como ya se ha dicho, la actividad volcánica se desarrolló en la comarca del Alt Empordà durante el Mioceno superior (DONVILLE, 1973), por lo que buena parte de los materiales eruptivos se encuentran hoy en día recubiertos por sedimentos marinos y continentales más modernos que terraplenan la llanura. Además de los materiales volcánicos que han sido identificados en diferentes sondeos, hay nueve afloramientos superficiales, muchos de los cuales son conocidos hace tiempo.

Información geológica

Este espacio ha recibido, desde hace más de veinticinco años, muchas visitas de tipo educativo y científico por su singularidad en cuanto a la composición litológica, en contraposición a otros afloramientos volcánicos de Cataluña (con rocas basálticas). Aunque las traquitas son abundantes en algunas islas oceánicas (como por ejemplo Gran Canaria), son bastante menos frecuentes en ámbitos continentales (Cretáceo del País Vasco o Neógeno del Macizo Central occitano). Muy cerca, en Arenys d'Empordà, se sitúa el otro único afloramiento de traquíticas conocido, a pesar de que ni las condiciones ni la variedad del espacio le otorgan la importancia del de Vilacolum.


Descripción geológica

Nos encontramos ante un geotopo conformado por un conjunto de afloramientos volcánicos del Tortoniense (entre 11,620 y 7,246 millones de años) situados en medio de la llanura de la Depresión del Alt Empordà y por debajo de sedimentos de arcilla y de conglomerados y también de materiales arenosos marinos de la época del Plioceno. Estos sedimentos se sitúan inmediatamente por encima de materiales paleozoicos, mesozoicos y paleógenos, evidentes en los márgenes de la depresión, y también conocidos gracias a sondeos petroleros realizados en la zona. El contacto entre los materiales pliocenos y las rocas volcánicas es bien evidente en la zona este de la Pedrera del Prat d'en Cervera o Pedrera de Vilacolum, en forma de pequeños pináculos de traquita. Por encima de estas rocas volcánicas se observan arenas y algunas lumaquelas.

Lumaquel·les

Situación actual

A pesar de que la actividad antrópica a lo largo de los años ha ido degradando el espacio, el hecho de que el Ayuntamiento de Vilacolum haya declarado la Pedrera del Prat d'en Cervera zona húmeda protegida puede contribuir a su preservación y a evitar amenazas como los vertidos incontrolados, la invasión urbanística o las extracciones incontroladas de mineral. Sigue siendo un excelente recurso didáctico tanto para el estudio de las rocas volcánicas como de las rocas sedimentarias fosilíferas.




Para registrar este Earthcache

Responda las preguntas que se formulan a continuación. No hace falta que espere mi confirmación para hacer el registro. En el caso de que hubiese algún problema, ya se lo diría. No dude en pedir ayuda, si le hace falta.


Opción 1

Responda las preguntas que encontrá en el Cuestionario de respuestas.



Opción 2

Escoja las respuestas correctas a las preguntas que encontrará a continuación y envíelas a xicufotsopa@gmail.com o a través de la mensajería interna de Geocaching.com.


¿Cuándo se produce el Neógeno?
  1. Entre 2,58 millones de años atrás y la actualidad.
  2. Entre 23,03 i 2,58 millones de años atrás.
  3. Entre 66 i 23,03 millones de años atrás.
¿Qué es un geotopo?
  1. Es un zona que permite el estudio de las propiedades espaciales y las deformaciones
    de un espacio.
  2. Espacio con elementos naturales destinado al estudio de hábitats agrícolas en función
    de la morfología existente.
  3. Espacio que contiene elementos geológicos (rocas, estructuras, formas de erosión) de
    especial interés para reconocer, estudiar e interpretar la evolución de la historia de la Tierra y
    los procesos que la han modelado.
¿Qué son las lumaquelas?
  1. Las lumaquelas son un tipo de roca sedimentaria calcárea que se han explotado desde
    la antigüedad en los alrededores de Girona. El origen de esta piedra es el depósito de
    carbonatos y restos de organismos formado en un mar tropical poco profundo que hace 50
    millones de años existía en esta zona geográfica.
  2. La lumaquela es una piedra sedimentaria bioquímica carbonática formada por la
    acumulación de caparazones de moluscos.
  3. La lumaquela es una roca sedimentaria de tipo detrítico formada por cantos rodados y
    otras rocas unidos por un cemento.
La traquita es una roca magmática o ignea. ¿Cuál es la etimología de la palabra ígneo? ¿Y la etimología de la palabra traquita?
  1. Ígneo: del latín 'ignis', luz. / Traquita: del turco 'trakost', áspero.
  2. Ígneo: del latín 'ignis', fuego. / Traquita: del griego 'tracos', áspero.
  3. Ígneo: del germánico 'iknis', relámpago. / Traquita: del bretón 'traxos', piedra dura.
En la Pedrera (cantera) se pueden observar perfectamente los resultados de dos actividades antrópicas (la más reciente es la más vergonzosa). ¿Cuáles son?
OPCIONALMENTE puede subir una fotografía suya o de su GPS en el entorno.

Bibliografía

  • Pallí, Lluís i Roqué, Carles; Els afloraments volcànics a les comarques gironines. Revista de Girona, 174 Gener-Febrer 1996.
  • Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural; Geòtop 167 Traquites de Vilacolum.

English

Introduction to the volcanism of Girona comarcas


Any person uninitiated in geology knows that around the city of Olot, and in other places of the Garrotxa, there are lots of inactive volcanoes (extinct, in popular words). They are easily identifiable because of their excellent state of conservation, and they are very visited (think of the Croscat, Santa Margarida, Montsacopa...), especially since the creation of the Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa in 1985. However, the volcanism of northeastern Catalonia is not confined solely to the Garrotxa, because there are many other eruptive manifestations difficult to recognize since they date from quite remote times.
A division can be made between two large groups of outcrops if we consider their age:
  • Outcrops resulting from eruptive episodes occurring at different times of the Primary or Paleozoic era (from 570 to 245 million years ago), with remains of several types of rocks, quite poorly preserved.
  • Outcrops of the Neogene and Quaternary (24 million years to this part), much more recent and in a better state of conservation.

Paleozoic volcanism

Of the volcanic eruptions of the Paleozoic epoch occurring in Girona counties, there are a series of outcrops scattered and difficult to date. As an added difficulty, we must bear in mind that many times these rocks have been affected by processes of deformation and metamorphism, which makes the study more complicated (sometimes even the microscope must be used). Geologists consider the existence, until the present moment, of three eruptive phases of this time.

  • The first phase is earlier than 458 million years. You can appreciate acidic rocks (Vilamaniscle, Sant Miquel de Colera, Vilartolí) and basic (Guilleries and Cap de Creus).
  • Between 458 and 448 million years there was a very intense eruptive episode, with many emissions of pyroclastic materials and, to a lesser extent, lava. Most of the remains are acidic: in the Pyrenees (Ribes de Freser and Camprodon), in the Guilleries (Sant Martí Sacalm), in the Gavarres (Sant Cebrià de Lledó) and in the Serralada de la Selva Marítima (Caulès).
  • Between 296 and 286 million years the eruptions were also pyroclastic, and we can see them in Ripollès (Surroca, Ogassa and the Freser river valley).

Cenozoic Vulcanism

At the end of the Tertiary and after the rise of the Pyrenees, distant phases of the rift type affected the Girona counties. In the framework of this activity, deep flaws appeared and caused great landslides and great uprisings at the same time. Fruit of all this was the birth of the depressions of la Selva and l’Empordà (in addition to other reliefs that are in the area currently occupied by the Mediterranean Sea). These faults allowed the arrival of magmatic materials to the terrestrial surface. For this reason, volcanic outcrops are directly related to the fault situation. At first, the volcanic activity begins at the depressions of la Selva and l’Empordà, and, in the Quaternary period, continues in the pit of Olot (we must have in mind that in this area the last eruptions are dated a few millennia ago).


Camp volcànic gironí


The distribution of volcanic outcrops by comarca (county) would be as follows:
  • In l’Empordà we find a zone of sinking between the Pyrenees (N), the Sub Pyrenee-Serralada transversal (W), the Mediterranean system (S) and the Mediterranean Sea (E). The rocks that appear between the Paleogene and Neogene materials fill the depression. There are about fifty outcrops that testify the numerous lava flows and pyroclastic deposits accumulated during the upper Miocene. Unfortunately, at present we can only recognize a few, since either the erosion has dismantled the volcanic rocks, or the sedimentation has completely covered them.
  • Alt Empordà. In this region, the activity developed during the upper Miocene (11,608 - 5,332 million years). This has caused that these eruptive materials are now covered by marine and continental sediments that fill the plain, which makes its location difficult. The main outcrops are in the municipal terms of Arenys d'Empordà and Vilacolum (trachytic); Castelló d'Empúries, Pedret i Marzà, Cadaqués and Llers (basaltic).
  • Baix Empordà. Volcanic activity, as in the Alt Empordà, also developed during the upper Miocene; and in the same way, volcanic materials are also covered by sediments. We can find them in the municipal terms of La Pera, Foixà, Rupià, Corçà, Parlavà, Monells, Garrigoles, Torroella de Montgrí and l'Estartit.
  • El Gironès. The volcanic activity of the Baix Empordà spread to the Gavarres massif also during the upper Miocene. We can find examples in Sant Martí Vell, Juià, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Madremanya, Celrà and Girona. In el Gironès there were also eruptive phases already during the Quaternary (1,806 million years to the present), but they are circumscribed to the area of the left bank of Llémena river. They are well preserved outcrops, among which there are the volcanoes of Puig d'Adri (it produced a basaltic wash that comes very close to the city of Girona), Banya de Boc, Clot de l’Omera and Puig Moner. And at the border with the region of la Selva, highlights the volcano of the Crosa de Sant Dalmai, 43 meters deep and 1200 meters in diameter.
  • La Selva. This area is situated on a plain bordered by the Montseny-Guilleries reliefs and the Gavarres massif. These volcanoes also began to develop during the upper Miocene and reached the maximum intensity during the Pliocene (5,300-2,588 million years). Filler materials are basically Pliocene detrital. Most volcanic manifestations are found on granite and metamorphic rocks. They concentrate, mainly, around Maçanet de la Selva, Sils, Riudarenes and Santa Coloma de Farners. We also find outcrops in Hostalric, Vidreres and Caldes de Malavella. Finally, near the coast, already in la Selva Marítima, we can appreciate outcrops in Tossa de Mar, Lloret and Blanes.
  • La Garrotxa. In the Serralada Transversal, we can find some forty volcanic buildings in very good condition because the eruptions are more recent. These volcanic manifestations (divided between the upper basin of the river Fluvià and the medium basin of the river Ter) are located in greater quantity in the Garrotxa, but also important examples are found in the region of el Gironès. In the Garrotxa zone, volcanic activity began during the Pliocene, but reached maximum intensity during the Quaternary. It is important to know that the remains of the Pliocene are buried by the effects of the most recent eruptions. Around Olot and Santa Pau there are up to 34 volcanic buildings. In the Garrotxa depression the last known eruptions occurred some 11,000 years ago.

The trachytes of Vilacolum

Due to the existence of quarries (some of them already exploited during the time of Roman domination) we can recognize a set of differentiated volcanic rocks, the trachytic, that constitute an exception within the volcanic rocks of the Catalan Neogene and, in addition, they provide much information on the evolution of the crust and the magma of the northeast of Catalonia during the Neogene. Trachyte, light-coloured, very fine-grained extrusive igneous rock that is composed chiefly of alkali feldspar with minor amounts of dark-coloured minerals such as biotite, amphibole, or pyroxene. Compositionally, trachyte is the volcanic equivalent of the plutonic (intrusive) rock syenite. Most trachytes show porphyritic texture in which abundant, large, well-formed crystals (phenocrysts) of early generation are embedded in a very fine-grained matrix (groundmass). (Definition of trachyte)

In Vilacolum we find one of these spaces, the quarry of the Prat d'en Cervera. It is a sunk space between two and four meters deep in relation to the plain that is around; it shows an elliptical shape, with an axis of about 200 meters that goes from NE to SW. In the rainy season, this depression may be flooded. The other outcrops are scattered on the hill, as you can see in the following image.


Traquites de Vilacolum


Geological situation

During the Neogene, the regions of Girona lived a very important distension tectonic phase, related to the alpine orogeny, which produced an intense fracturing of the preexisting rocks. In this phase, deep faults were generated, most oriented from northeast to southwest, east-northeast to west-southwest and northwest to southeast. The relative movement of the large blocks limited by these accidents determined that some areas collapsed with respect to others; because of this, a set of tectonic sinks and massifs were created. It was in that moment that the large relief units of the north-east of Catalonia were formed. On the other hand, the generated faults allowed the ascent of magmatic materials to the terrestrial surface, where they produced a set of volcanic manifestations.
As already mentioned, volcanic activity was developed in the Alt Empordà region during the upper Miocene (DONVILLE, 1973), so much of the eruptive material is now covered by more modern marine and continental sediments that the plain. In addition to the volcanic materials that have been identified in borehole drillings, there are nine surface outcrops, many of which have been known for a long time.

Geological information

This space has received, for more than twenty-five years, many visits of educational and scientific nature due to its uniqueness in terms of lithological composition, as opposed to other volcanic outcrops in Catalonia (with basaltic rocks). Although trachyte is abundant in some oceanic islands (such as Gran Canaria), they are much less frequent in continental areas (Cretaceous of the Basque Country or Neogene of the Occitan Central Massif). Nearby, in Arenys d'Empordà, there is the other unique outcrop of known trachyte, despite the fact that neither the conditions nor the variety of space gives it the importance of Vilacolum.


Geological description

Here we find a geosite formed by a set of volcanic outcrops of the Tortonian (between 11,620 and 7,246 million years) located in the middle of the depression of the Alt Empordà and below clay sediments and clusters and also sandy marine materials from the Pliocene era. These sediments are located immediately above paleozoic, mesozoic and paleogenic materials, and this is evident in the margins of the depression, and they are also known thanks to the oil drilling prospections driven in the area. The contact between Pliocene materials and volcanic rocks is very evident in the eastern part of the Pedrera del Prat d'en Cervera or Pedrera de Vilacolum, in the form of small pinnacles of trachyte. Above these volcanic rocks there are sands and some lumachellas.


Lumaquel·les

Current situation

Although the anthropic activity over the years has been degrading the space, the fact that the Vilacolum City Council has declared the Pedrera del Prat d'en Cervera wet protected area can contribute to its preservation and avoid threats such as uncontrolled spills, urban invasion or uncontrolled mineral extraction. It remains an excellent didactic resource for both the study of volcanic rocks and fossiliferous sedimentary rocks.




To register this Earthcache

Answer the questions below. It is not necessary to wait for my confirmation to log. If there is any problem, I will contact you. Do not hesitate to ask for help, if you need it.



Option 1

You have to answer the questions found in this Questionnaire.


Option 2

Choose the correct answers to the questions below and send them to xicufotsopa@gmail.com or through the internal messaging system of Geocaching.com.

When does the Neogene occur?
  1. Between 2.58 million years ago and today.
  2. Between 23.03 and 2.58 million years ago.
  3. Between 66 and 23.03 million years ago.
What is a geotope?
  1. It is an area that allows the study of the spatial properties and deformations of a space.
  2. Space with natural elements destined to the study of agricultural habitats according to
    the existing morphology.
  3. Space that contains geological elements (rocks, structures, erosion forms) of special
    interest to recognize, study and interpret the evolution of Earth's history and the processes
    that have shaped it.
What is a lumaquel·la?
  1. A lumaquel·la is a type of calcareous sedimentary rock that has been exploited from
    the antiquity in the surroundings of Girona. The origin of this stone is the deposit of carbonates
    and remains of organisms formed in a shallow tropical sea that 50 million years ago existed in
    this geographical area.
  2. A lumaquel·la is a carbonic biochemical sedimentary stone formed by the accumulation
    of mollusc shells.
  3. A lumaquel·la is a sedimentary rock of detritic type formed by pebbles and other rocks
    united by a cement.
The trachyte is a magmatic or igneous rock. What is the etymology of the word
igneous? And the etymology of the word trachyte?
  1. Igneous: from Latin 'ignis', light. / Trachyte: from Turkish 'trakost', rough.
  2. Igneous: from Latin 'ignis', fire. / Trachyte: from Greek 'tracos', rough.
  3. Igneous: from Germanic 'iknis', lightning. / Trachyte: from Breton 'traxos', hard stone.
In the Pedrera (quarry) you can observe the results of two anthropic
activities perfectly (the most recent being the most shameful); Which are they?
OPTIONALLY, you can upload a photograph of you or your GPS in that area.

Bibliography

  • Pallí, Lluís i Roqué, Carles; Els afloraments volcànics a les comarques gironines. Revista de Girona, 174 Gener-Febrer 1996.
  • Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural; Geòtop 167 Traquites de Vilacolum.



Additional Hints (No hints available.)



Advertising with Us