L’Insti Gaudí
Jo visc relativament a prop de l’insti Gaudí, i passo sovint si vaig en bici, a peu, o a posar catxés pels camins que envolten Reus.
Va ser fa uns dies anant a fer manteniment del primer tram dels CBC, quan al passar davant de l’insti, em vaig aturar i em van començar a venir al cap tot un munt de records dels temps en què l’insti Gaudí va ser una part molt important del meu dia a dia. D’això ja fa molt…
L’insti Gaudí era, en aquella època, un dels dos instituts que els reusencs podíem triar per fer BUP/COU. El Gaudí estava situat al Barri Gaudí, a l’extrem nord-oest de la ciutat, i jo llavors vivia al Barri Fortuny, és a dir, a l’extrem oposat de Reus.
Al curs 1972-73 l’insti Gaudí va començar a funcionar al Barri Gaudí i al curs següent es va crear l’institut Salvador Vilaseca, al costat de la Plaça Hercules.
Degut al creixement demogràfic que Reus estava tenint, es van construir dos barris als extrems de Reus, el Barri Fortuny i més tard el Barri Gaudí. Aquest es va començar a construir al 1964-65 i es va encarregar al taller d’arquitectura Bofill. La idea era construir habitatges socials, però el projecte tenia un to massa esteticista i poc funcional. Es podien veure espais comuns desolats i, a l’interior de les vivendes, elements difícils d’explicar (columnes, espais triangulars….). El Barri Gaudí tenia un punt de desconnexió física amb la ciutat. Aquest fet juntament amb què no hi haguessin massa equipaments, van fer d’ell un lloc a vegades inhòspit.
Però allí hi havia l’Insti Gaudí, i allí es on tota una generació de RTV vam anar. Per tot aquell jovent, el Barri també tenia molts racons interessants.
Em tocava anar en autobús cada matí, de barri a barri. A les 8 del matí 3 o 4 companys agafàvem el bus de la línia 1 (l’única que hi havia en aquells temps) que sortia de la plaça del Barri Fortuny (a la part contrària on avui encara hi ha el Bar Esmar), i uns 40 minuts més tard, enfilàvem primer pel pont sota les vies a la part de dalt de l’avinguda dels Països Catalans i després l’avinguda Barcelona, entrada al Barri Gaudí.
Es veien els edificis singulars del Barri, els seus pisos i balcons diferents, i els colors que l’identificaven. Pujant a la dreta s’hi trobava el bloc Vermell, després el Groc, i a l’esquerra el bloc Cobalto i el Verd.
Abans només hi havia una parada de bus al barri, que estava a l’avinguda Barcelona, just davant del bloc Cobalto i de la farmàcia que hi ha avui. Per arribar a l’insti havíem de caminar uns 400 m, molts d’ells sense asfaltar.
Ara el bus para a la plaça Sagrada Família, tot just al costat de l’insti, on s’ajunten el carrer Badalona i el Carrer Osca. És a dir, que ara si vas en bus, ho tens a tocar.
Al camí fins a l’insti, passaves pel costat del Mas Carandell. Avui està tot molt ben arreglat i és un equipament municipal, però llavors tot estava una mica descuidat.
A l’insti pots entrar per la porta principal que està al carrer Osca, però en aquella època entràvem i sortíem per la porta lateral. Avui encara existeix aquesta entrada.
Dins, les aules estaven dividides en dues plantes, i a la planta baixa hi havia la cafeteria, que fèiem servir bàsicament a mig matí quan era l’hora del patí i d’esmorzar. Normalment jo portava l’entrepà de casa, però si algun dia podia comprar-ne un de la cafeteria, era com una festa: mític entrepà de “saltxitxó” de la marca Abella (sempre era el mateix, no hi havia més varietat) i Coca-Cola d’ampolla de vidre gran.
El recinte del pati era les pistes de bàsquet i handbol que teníem i amb bancs de pedra al voltant on podies esmorzar o seure una estona a xerrar i preparar les sortides de dissabte o diumenge a llocs com el Camells (estava a la part baixa del carrer Sant Elies, crec que on hi havia la botiga Petit Príncep i que avui és una perruqueria), el local del Pep Bosch o al Reus, o comentar com ens podríem colar en aquell cine nou i gran que es deia Reus Palace, al final del carrer Batán.
Les pistes es feien servir per fer les classes d’educació física però, a part, fèiem servir molt el maleït gimnàs cobert que teníem al exterior, a la part nord del insti. Maleït perquè fer servir les espatlleres i saltar el potro i el plinton no era el que més ens agradava.
Al migdia, jo em quedava al barri. Els meus avis vivien allí, al bloc cobalto, i així no m’havia de desplaçar amunt i avall fins el Barri Fortuny i tornar. Dinava ràpid i després m’agradava perdrem una estona pels laberíntics passadissos i terrats dels blocs del barri, sempre trobava racons i vistes noves.
I després encara em quedava una bona estona per anar a trobar els companys al bar Quo Vadis abans de tornar a l’insti a les 3 de la tarda. El bar Quo Vadis estava sota el bloc groc a la part interior, i era el nostre punt de reunió. Un bar de barri, amb moltes maquinetes de boles (pinball, flippers..) i un billar de caramboles. Amb la colla havíem aconseguit una clau mestra que obria les màquines i ens podíem posar partides gratis.
Una mica més amunt, sota el bloc vermell i tocant l’avinguda Barcelona hi havia el bar Gaudí, que avui encara existeix. No hi anàvem a aquest, però crec que va ser el lloc on vaig veure la primera màquina del joc de “matar marcianos” (space invaders).
A vegades, passejar per l’entorn de l’insti també era molt agraït. A tocar hi havia el passeig de la Boca de la Mina, on a la seva part inicial es trobava la Font del Lleó, i ja amunt del passeig, la pròpia Boca de la Mina.
Al sortir per la tarda, el més adient era tornar a agafar el bus (a la parada al costat de la farmàcia) i tornar al Barri Fortuny. Però tot sovint m’estalviava el bitllet i baixava caminant. Una bona tirada. Però així em servia per fer alguna aturada tècnica, per exemple a la Pela. El local de futbolins i màquines pinball que estava situat al final del carrer de Sant Jaume quasi fent cantonada amb el carrer del Carme. Tot un local de referència en aquells temps. Quines partides de futbolín!!.
I ja, continuar caminant raval avall i arribar al Barri Fortuny, fer deures, sopar i fins tornar a agafar a l’endemà el bus a les 8. Una rutina que ens agradava força.